Sempre hi ha un dia que, encara que no es vagi
molt lluny, et fas un fart de donar voltes prop d’Igualada. Jo no recordo haver
pujat tantes vegades en una sola sortida, les Maioles. Per un costat i per l’altre,
per corriols i per pistes anàvem veient com amb pocs kilòmetres s’acumulava un
bon desnivell, i total per anar esmorzar a Mas del Tronc amb els nostres bons
amics la Cristina i en Xavi que ja han arrelat a l’Anoia on hi passen més temps
que a Tiana. El nostre “gremlin wikiloc” diu que ha anat enllaçant tracks i
quan si posa ni hi ha qui l’aturi, fins i tot al final s’ha de retallar, i a fe
de deu que s’hi esmera en trobar caminets i corriols desapareguts, i s’ha de
dir que ho fa força be. Ja ho va dir en Séneca, “No ens atrevim a moltes coses
perquè són difícils, però són difícils perquè no ens atrevim a fer-les.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada