Bé, la ruta dels
4 gats (i la gata) ha anat per Can Macià fins a sobre Castellolí i cap a la
pista que va de Maians a Montserrat Parc. A tocar de Sant Pau de la Guàrdia,
cap a la carretera de Montserrat i fins a Can Maçana. Allà hem observat tots el
catalans caminaires que escatimen 4€ i s’aparquen al voral de la carretera per
mort de no pagar la quota de l’aparcament habilitat des de la societat
montserratina per a ells. Després diuen que no som miserables els catalanets.
Això sí, a l’hora de gaudir del massís, que no els escatimin res a ells, eh!
Però vaja, nosaltres a la nostra: Camí de les Batalles a tota castanya fins al
tranquil poble del Bruc, colonitzat pels de la capital (com ha de ser, què
carai!). Al bar Anna, la Núria ens ha tractat tan bé com sempre (més i tot
diríem, perquè com que ja havíem perdut la gata en una tauleta de 4 ja fèiem i
tocàvem a més olivetes per cadascú...). Cafè, copa i puro i què hem vist? Doncs
que una colla de motarres que teníem al costat menjaven molt més que nosaltres:
1.- No estamos tan mal. 2.- La propera vegada demanarem ous estrellats
nosaltres també. Quina bona idea! 3.- Com la moto no hi ha res per a
despertar-te la creativitat. El gran Albert
ens ha fet una dissertació que ha durat gairebé tot l’esmorzar. Com que teníem
gana i no parlàvem... doncs parlava ell. El colofó han estat 3 acudits; un
dolent, un mig mig i un de ben graciós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada