RAJADELL 11/04

Avui, encara amb la ressaca de la Setmana Santa, no hem recuperat tots els membres, tot i que sí les ganes de fer bastants km (s’apropa Sant Llorenç). Així, doncs, ens hem adreçat cap a un dels destins més desitjats i, alhora, més temuts: Rajadell. Per Can Roca i Mas del Tronc hem anat al Castell de Castellar, que és patrimoni del Cardener i s’està reconstruint de mica en mica. Hem de saber que aquest castell va ser útil com a defensa, però també com a masoveria, perquè tenia dependències com per albergar a una petita població que es cuidava del bestiar i dels camps de la contrada.

A Rajadell ens hem refet (ja sabem tots a base de què) i amb la panxa plena (per no dir pleníssima)... CAP A LA ZETA! Només de veure-la ja fa feredat. I aquell coi de pi que hi ha a dalt a la punta... més valdria que no hi fos, perquè així no el podríem mirar i no ens semblaria que el van trasplantant mentre nosaltres pugem cap allà. ;-)

Per sort, una vegada arribats a Castellfollit del Boix, ens ha rebut al seu cau l’amic Ramon Torras; ens ha tret uns quintos, unes patatones i... alcohol d’alta graduació. Abans de veure triple, però, hem marxat “esperitats”, com sinó?

De  baixada, la desbandada habitual i cadascú ha triat segon els color de terra que més li convenia: o bé el blanc pols i bé el fosc quitrà... Per sort, a l’Anoia n’hi ha per tots els gustos!

VALLFOGONA DE RIUCORB 14/03

Diuen que normalment les segones parts no acostumen a ser bones, però en el cas d’aquesta sortida no es compleix exactament això. Últimament les especials que fem intentem trobar el màxim de corriols i recordàvem que a Vallfogona de Riucorb ens ho havíem passat molt bé, tot i que en aquella ocasió (fa 4 anys) el temps no ens va acabar d’acompanyar, fred, fang, i fins i tot ens varem mullar. Per això la decisió va ser aclaparadorament recolzada per tothom, calia repetir-la!!!!. Com que l’experiència es un grau, hem fet petites modificacions com la d’esmorzar per el camí i arribant-se a dinar a Guimerà. Tenint això clar, ens hem trobat gent que la repetíem i gent nova que ni n’havia sentit a parlar, al final tots hem gaudit baixant per els corriols, uns més de pressa i d’altres més poc a poc, sobre la bici, a peu o també rodolant. No se si la tornarem a fer però de ben segur que l’he recordarem durant molt de temps.

Ara fa un un any.....

SANT PERE RIUDEBITLLES 07/03

Aquesta setmana hem sigut poquets, es veu que hi havien d’altres motivacions, festes, trobades, que s’havien de complir. De totes maneres el grupet ben avingut ens hem dirigit cap a Sant Pere de Riudebitlles anat per Sant Quintí de Mediona. La setmana que be repetim una sortida especial de fa uns quans anys a Vallfogona de Riucorb, però aquesta vegada no anirem a la casa dels “Monsters”, i caldrà avisar per allò d’organitzar la logística.

Ara fa un 4 anys a Vallfogona de Riucorb...

EL BRUC PER CAN MASSANA 28/02

No se sap ven be perquè però de vegades ens ajuntem tanta colla que es impossible trobar una sola taula que ens pugui arreplegar per esmorzar, i això mateix és el que ha passat avui. Petits, grans,habituals i no tant habituals fins a 17 membres hem anat pedalant fins El Bruc. D’Igualada a Castellolí i després a Sant Pau de la Guàrdia i el coll de Massana aturant-nos a gaudir de l’espectacle de veure el Pirineu nevat i la roca foradada de Montserrat. Després tot baixada fins a El Bruc per entaular-nos en un bon esmorzar.

Ara fa un any.....

CASTELLOLI 21/02

Hi ha dies que no cal fer molts de kms per disfrutar i més quan hi ha molts camins per arrivar-se a Castellolí, amb pujades, baixades, corriols, fins i tot amb la bici al coll. La qüestió es que avui, ja sigui per una cosa o per un altre, hem esmorza’t prop d’Igualada, a Castellolí, que només hi acostumem a anar quan sembla que plourà per alló de poder tornar aviat cap a casa si el temps s’espatlla.

Ara fa un any.....

SANT JOAN DE MEDIONA 14/02

Feia molts dies que no anàvem a Sant Joan de Mediona i avui ja tocava. Sense dos d’els xerraires de la colla (Ròmul i Màrius) el Xavi (l’altre xerraire) s’ha entretingut amb la canalla fent-los equivocar de camí en alguna cruïlla i la resta podíem escoltar els ocells, cosa no gaire habitual doncs normalment els espantem. Fins i tot avui alguns dels gossos guardians de les cases en les urbanitzacions ni ens han borda’t, perquè serà?. Una vegada a Sant Joan de Mediona hem anat al bar nou que han obert els que portaven al Casal del poble i que gairebé està al costat mateix. Esmorzar correcte i sobretaula parlant de les 50 ombres de Grey ens han posat a to per tornar cap a Igualada.

Ara fa un any.....