Avui, encara amb
la ressaca de la Setmana Santa, no hem recuperat tots els membres, tot i que sí
les ganes de fer bastants km (s’apropa Sant Llorenç). Així, doncs, ens hem
adreçat cap a un dels destins més desitjats i, alhora, més temuts: Rajadell.
Per Can Roca i Mas del Tronc hem anat al Castell de Castellar, que és patrimoni
del Cardener i s’està reconstruint de mica en mica. Hem de saber que aquest
castell va ser útil com a defensa, però també com a masoveria, perquè tenia
dependències com per albergar a una petita població que es cuidava del bestiar
i dels camps de la contrada.
A Rajadell ens
hem refet (ja sabem tots a base de què) i amb la panxa plena (per no dir
pleníssima)... CAP A LA ZETA! Només de veure-la ja fa feredat. I aquell coi de
pi que hi ha a dalt a la punta... més valdria que no hi fos, perquè així no el
podríem mirar i no ens semblaria que el van trasplantant mentre nosaltres pugem
cap allà. ;-)
Per sort, una
vegada arribats a Castellfollit del Boix, ens ha rebut al seu cau l’amic Ramon
Torras; ens ha tret uns quintos, unes patatones i... alcohol d’alta graduació.
Abans de veure triple, però, hem marxat “esperitats”, com sinó?
De baixada,
la desbandada habitual i cadascú ha triat segon els color de terra que més li
convenia: o bé el blanc pols i bé el fosc quitrà... Per sort, a l’Anoia n’hi ha
per tots els gustos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada