S'augura pluja per tant la primera decisió és "no anar massa lluny" per si cal tornar ràpid i corrent. Per primer cop a la nova temporada gaudim de la companyia de l'Armand i a banda de les lliçons de pilotatge de BTT -que no acabem d'integrar per cert- ens ha explicat les seves experiències per l'oest del Canadà i la pinzellada als EEUU com a cirereta del viatge, enveja sana.
La ruta molt divertida, tot i que Castellolí està a poc més de 7 km i aproximadament a la mateixa alçada, n'hem fet 53 km i uns 1.000 m de desnivell. És el que te tenir uns guies simpàtics i de la broma. Segur que el dia que a Física explicàven que la "distància més curta entre dos punts és la línia recta" els nostres guies deurien estar al vàter, fent un pitillo -anaven a Escoles de capellans, altra cosa no feien-.
Bon esmorzar a Cal Betes, clàssic. Visita ràpida a "Cal Peret", la nova botiga de queviures de Castellolí i que per fer feliç al JosepM serà bon client de Singulars, productes de qualitat, proximitat i preu just, tant aviat com el projecte assoleix l'èxit.
Tornada per Maians i cap a la serra de Rubió, de baixada alguna gota però vam arribar contents i tiparrons. Vaja, objectiu complert.