SANT MARTI DE TOUS, 18 juliol 2026

Diuen que anar en bicicleta és saludable. El que no expliquen és que també és una magnífica excusa per aixecar-se d'hora un dissabte... La ruta comença a Igualada amb la convicció que "avui serà una sortida tranquil·la". Una frase que, com sempre, dura exactament fins a la primera pujada. El recorregut ofereix una mica de tot: pujades que semblen no acabar mai, baixades que dibuixen un somriure sota el casc i algun tram pedregós que posa a prova tant les suspensions de la bicicleta com les de l'esquena. Entre pedalada i pedalada no hi falten les converses de rigor:

—"Ja queda poc?"

—"Sí, només queda mitja hora..."

Una resposta que, curiosament, serveix tant al primer quilòmetre com als últims. L'arribada a Sant Martí de Tous és el premi a l'esforç. Moment ideal per recuperar l'alè amb un bon esmorzar i assegurar que "això no ha estat res". Evidentment, aquesta mateixa frase desapareixerà en tornar agafar la bicicleta. La tornada manté aquell punt de cansament que fa que qualsevol baixada sembli espectacular i qualsevol ombra sigui digna d'una aturada estratègica... per motius estrictament tècnics, és clar. Al final, el comptaquilòmetres marcarà una distància. Però el que realment ens endurem són les rialles, les bromes, els petits reptes superats i la satisfacció d'haver compartit una altra gran jornada sobre dues rodes.

Fins a la propera ruta... i que les pujades siguin curtes. O, si més no, que algú ens continuï dient que "només queda mitja hora".

by IA