Sortida hivernal, perquè realment feia un fred de collons. Ni la pujada dels molins et feia suar. L’únic avantatge és que el terra estava glaçat i, per tant, no hi havia fang. En arribar a La Pala per esmorzar ens hem refet al cap d’una bona estona, gràcies a l’escalfor del local i del xupitos finals. La tornada per Prats de Rei ja ha sigut més gratificant, fins i tot hem pogut “visitar” els Tions abans que tornin a casa seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada