CASTELLOLI, 27 desembre 2025

Aquest dissabte era qüestió de no fer gaire el ruc perquè a l’hora de sortir ja sabíem que ens mullaríem. El temps no pintava gens de bé i això ha fet que entre malalts i caguetes l’assistència es reduís a 6 membres, i perquè hem esperat a qui s'havia adormit si no encara haguéssim sigut menys. Calculat l’hora d’arribar a esmorzar hem tingut temps d’anar cap a la Pobla de Claramunt, pujar a cal Mabres i fins i tot anar a veure un pesebre modern (ja em donareu la vostra opinió). A l'esmorzar si han afegit un parell de membres que per una cosa o altra no han fet servir la bicicleta per arribar a Castellolí. I mentre esmorzàvem ja ha començat a caure aigua (del cel), premonició que ens mullaríem en tornar cap a casa. Dit i fet, en arribar a Igualada el que s’ha posat a la dutxa només l’hi ha fet falta ensabonar-se, ja que d’aigua ens en sortia per les orelles.

EL TIÓ - CARME, 20desembre 2025

Aquest Nadal la colla Tossuts no para,
ni amb fred, ni vent que ens talla la cara;
en Jordi marca ritme, fort a la pujada,
i en Joan ja busca el pinyó, amb l’ànima cansada.

En Màrius diu que “això no pica tant”,
l’Armand assenteix, però sua de valent;
l’Anna somriu mentre empeny endavant,
i en Gorrion vola lleuger, ràpid i valent.

En Ramon vigila el grup al mig del camí,
en Martí crida “pedra solta!”, avís garantit;
el Moi baixa sense por, directe i decidit,
i l’Àlex tria traçada fina, tècnica i precís.

En Pol s’hi llença rient, sense pensar-hi gaire,
en Toni el segueix, fidel company d’aire;
en Josep M revisa frens abans de marxar,
en Xavi frena tard… tradició que no pot fallar.

I en Jaume tanca tota la colla,
Tossuts de mena, fins al final,
brindem plegats per un any que roda
amb menys punxades, més rutes i esmorzars com cal!

Vers de Nadal 2025.

 

STA MARIA MIRALLES, 13 desembre 2025

Diuen, diuen, diuen.... 

Que no hi ha res a dir.

SANT ANTOLI, 06 desembre 2025

Alguna vegada n’havíem parlat de tornar a anar a Sant Antolí, ja que la primera vegada ens vàrem quedar amb les ganes perquè el vam trobar tancat. I avui era un dia com un altre per anar-hi, tot i que hem sigut només 6 els Tossuts amb ganes de pedalar. Sense gaires discussions hem encarat la ruta cap a Jorba i Clariana on ens hem trobat en un petit entrebanc (batuda de senglars) que ens ha fet agafar la pista de pujada, i quina pujada, per arribar a Argençola que, com sempre, no hi ha ni una ànima pel carrer. La ruta és llarga i a més el dimoniet que porta en Jordi a dins ha buscat un puja i baixa durant tota la ruta que a més d’un ens ha deixat una mica fatigats. Això sí, una vegada a Bellmunt de Segarra, només quedava baixada asfaltada fins al destí per esmorzar a Sant Antolí. Allà ens hi hem trobat en Màrius, un dels més tossuts, que ha vingut en cotxe perquè, segons ell, encara està una mica constipat. Penso que en realitat avui l’hi ha fotut mandra fer tants quilòmetres. De totes maneres tots juntets hem fet un àpat d’esmorzar variat on la Yipei, tot rient, ens n'ha fotut 18,-€ per cap. I després la tornada, i quina tornada!, per començar Igualada l’hem deixat a la nostra esquena, ja em diràs tu, i després d’una llarga carretera i un pujar i baixar constant hem vist al lluny Sant Guim de Freixenet. I d’allà ja sabem el que ens queda, el millor de la sortida amb uns corriols de baixada que ens han portat a Sta Mª del Camí per agafar el carril bici, ja que l’hora així ho aconsellava, i tornar a Igualada amb ganes de no tornar a repetir aquesta sortida. Esperem que la Yipei vingui a portar un bar de la comarca per tornar-la a veure.