SANT PAU DE LA GUARDIA, 18 octubre 2025

Com cada cap de setmana, el grup de valents ciclistes va arrencar motors (i pedals) des del punt de trobada habitual, amb ganes de gresca i aventura. El destí? Sant Pau de la Guàrdia, un clàssic que mai falla. El camí va transcórrer entre rialles, alguna pujada que ens va fer suar la cansalada, i aquell esperit d’equip que ens fa tornar cada cop.

Un cop arribats, el premi esperat: esmorzar de brasa amb mongetes i patates, que ens va fer oblidar qualsevol rampell de cansament. El servei, d’allò més simpàtic, ens va fer sentir com a casa. Amb la panxa plena i les forces renovades, vam iniciar la baixada pels corriols de Castellolí, gaudint com nens entre salts, revolts i alguna esgarrinxada que ja forma part del ritual.

A La Pobla de Claramunt, el company Moisès ens va fer una abraçada de comiat: compromisos familiars el reclamaven. Però la ruta seguia! L’Anna, amb el seu instint urbà, ens va guiar per una drecera que ens va portar directes al camí del Castell de la Pobla. Des d’allà, amb les cames ja una mica tocades, però el cor content, vam enfilar cap a Igualada, tancant una jornada rodona de natura, esport i bona companyia.

by 👤Josep M.

HOSTALETS DE PIEROLA, 11 octubre 2025

Fa tants dies que ja no me'n recordo. A la memòria em ve que vàrem anar a veure una roca "cagadora" prop de Castellolí i després vàrem esmorzar al Casal d'Hostalets de Pierola on continuen fent esmorzars que deixen molt a desitjar. Això si, la foto dels Tossuts amb la serra de Montserrat al darrere és de postal, o no?

CASTELLTALLAT / CANET DE FALS, 04 octubre 2025

Per celebrar el final de la passada temporada 2024/2025 hem fet una sortida “trampa” en què el repte estava a endevinar el desnivell i l’hora d’arribada. A la sortida ja hem tingut “discussions” amb qui portava el track, es veu que ja hi havia dubtes de com aniria la ruta. Arreglat el tema hem començat a pedalar cap a Copons i direcció Calaf per esmorzar a la plaça dels arbres al costat de les parades del mercat. La veritat és que fins allà hem arribat prou animats tot i que en aquell punt ens deixava en Màrius que, com sempre, alguna excusa troba per escurçar les sortides i adaptar-les a la seva mida. A partir d’aquest moment el terreny ja no ens és tan conegut i el track començava a tindre la seva importància. Tot i que era qüestió d’anar a dinar a Canet de Fals, abans hem passat per l’Observatori de Castelltallat on, per cert, hem coincidit amb el guia i ens ha deixat entrar i explicar-nos una mica tot allò. Amb la gana que ja pitjava, hem arribat a Canet de Fals per dinar i, com que s’ha fet llarg (el dinar i la ruta), no hem acabat fins a les 17:00, hora en la qual ja hem calculat que l’arribada a Igualada seria amb lluna i no amb sol. Cal dir que en Xavi ha enredat al seu company i conegut per tots nosaltres, en “Xixarelo”, tot i que després de Salelles han agafat carretera per poder acabar la ruta sense haver de trucar al 112. Nosaltres hem continuat direcció Castellfollit, i és en aquest tram de pujada on se'ns ha fet fosc.  Gràcies a alguns llums que portaven els més previsors hem anat tirant més o menys bé amb alguna rebolcada per terra. Al punt de la carretera on hi ha la granja de caragols ens hem replegat tots, i com que ja no era hora d’anar en bici, perquè era fosc i negre, hem agafat carretera i, amb les poques llums que portàvem hem arribat a destí, Igualada, amb més desnivell, més quilòmetres i més hores de bici del que ens pensàvem. Jo, per ser sincer, prefereixo celebrar els finals de temporada com abans, amb un “dinaret” o “soparet” i amb les senyores. Què us sembla?.