Una sortida especial preparada un dia fent cerveses no és normal, per això ens ha sortit una especial doble, o sigui d’anada i tornada. En Jordi i en Xavi, amb la seva traça per organitzar rutes, han preparat la Igualada-Torredembarra i seguidament la Torredembarra-Igualada, això sí, fent parada i fonda per sopar i dormir. Cal dir que també hem comptat amb la logística per part de la família d’en Jordi, el qual també l'ha sabut enredar. El dissabte hem sortit una mica més d’hora, ja que la ruta començava amb pujada fins a gairebé el km 30 al Castell de Montagut, de 860 m d’altitud, tot parant abans per esmorzar a la Font de Jubany (que no té res a veure amb el del restaurant), on si pot esmorzar amb tranquil·litat. Després de Montagut i fent servir aquella frase de “pla i baixada” hem passat pel Monestir de Santes Creus, que segons en Xavi és allà mateix 😂, després hem seguit sense parar fins al lloc triat per dinar, El Catllar. Ben tips de caragols, amanides, entrecots i d’altres “manjares”, hem continuat, quasi un parell d’hores després, per pistes i petits corriols fins a Torredembarra. Cal dir que en aquest tros final des de Santes Creus fins a Torredembarra hi ha molta pista asfaltada, però “es lo que hay”.
DIA 2 - 16/4/23
El segon dia, el de Torredembarra-Igualada, no ha sigut pas tant de “pla i baixada” i fins a Vilafranca també hi ha hagut molta pista asfaltada. Si l’anada va ser baixada, la tornada ha sigut pujada tot i que els desnivells acumulats han sigut semblants. D’aquesta ruta de tornada cal remarcar el corriol i el passeig per la sorra fins a Creixell, l’asfalt fins a Roda de Berà per arribar al Vendrell on hi hem esmorzat, ja que per dinar havíem d’arribar a Sant Pere de Riudebitlles i encara faltava molt de tros. Fins a Vilafranca hem anat passant per pistes, asfalt i carretera que ens anava deixant els culs ben escaldats, ja que no hi tenim molta pràctica a fer aquests quilòmetres en dos dies i els culs són els culs. Deixant endarrere Vilafranca i passant entremig de vinyes, a Puigdàlber ens han barrat el pas els cantaires de caramelles, això sí, després ens han obert el pas i ens han tornat l’aplaudiment que uns moments abans els hi havíem ofert nosaltres. Amb la motivació que això ens ha donat hem encarat la pujada fins al mirador Miravinya la Cadira per deixar-nos caure “no de la cadira” sinó a Sant Pere de Riudebitlles que, com he dit, hi hem dinat. El final de l’etapa no es presentava gens fàcil, les cames no tenien les forces del primer dia i els culs no estaven per tirar coets, o sigui que l'última pujada fins a la urbanització de Cabrera ha costat una mica. Després si, tot ha sigut més fàcil i ràpid fins a arribar al punt inicial, Igualada. Apa, ja hem entrenat per la setmana que ve que hi ha un altre especial amb “sense presses”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada