En un dissabte de
baixes i altes inesperades, 8 guerrers de la llum hem anat a repassar corriols
pels quals havia vogit alguna edició anterior de la VolCat.
Si n’hem donat de
voltes, més que les baldufes (recordeu quan es van posar de moda farà uns 40
anys? Si ho recordes millor calla; ets vell(a), vatua!).
Hem arribat a Can
Aguilera, on fa dies que no anàvem (i on tot apunta que trigarem uns quants
dies més a tornar). El descans era necessari merescut perquè les senderes més
aviat han estat trencacames. I la tornada (amb alguna que altra circumvolució,
és clar) també, cullera! Fixeu-vos que, a l’hora de fer aquesta crònica el
dissabte tarda, no paro de badallar i els ulls se’m tanquen DE REBENTAT QUE HE
QUEDAT!
Ah! Gràcies als
hippieses que ens han guiat tot el dia, sense ells la vida no seria tan
difícil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada