Hi ha una
dita que diu “Pel juliol, qui es tapa és un mussol”, però la veritat es que
avui el temps no era massa esplèndid. Ni tant sols els globus aerostàtics, que avui teníem a Igualada, ho han tingut fàcil per enlairar-se. Tot i que algun
membre ens ha tornat a fotre la pallissa d’anar a Sta. Coloma, hem decidit anar
a Rubió per Can Sabater, amb una bona tira de pujades, fins i tot alguna de corriol.
Una vegada ben entaulats, a Rubió ha caigut una d’aigua que totes les bicicletes
han quedat netes de pols. Hem allargat una mica l’esmorzar i quan a parat, hem
continuat. Com que érem a dalt, només podíem fer que baixar, fins i tot en un
lloc hem hagut de baixar a peu, i anar passant les bicis de mà en mà, per anar
a trobar un corriol que en Jordi feia al menys 3 anys que no hi passava, i dit i fet, collons que n’estava de brut. La pista que hem trobat després l’hem anat
baixant “rapidet, rapidet” amb algun que altra contratemps. Ai!!! que ens fem grans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada