Les ressaques no son bones però la d’avui,
després del 11 de setembre, voldries que dures més. Amb el cos encara excitat
ens hem decidit anar a veure l’Antonia de La Pala, a Sant Pere Sallavinera.
Direcció els molins per Can Masarnau i amb un ambient xafogós que ens ha fet
suar de valent, hem arribat a dalt de tot al costat dels “gigantes con quien pienso hacer batalla” com els anomenava Don
Quijote. La baixada ha sigut de lo més agradable, aquesta vegada sense caigudes
ni pinxassos. Un bons esmorzar i tornada per Calaf (sense anar al mercat),
Prats de Rei i Copons. Ara ja tenim ganes de que arribi el proper dissabte per
gaudit altre cop del meravellós Delta de l’Ebre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada