No
és fàcil llevar-se al voltant de les 6 del matí, fer dues hores de cotxe per arribar
al lloc i llavors fotres una pallissa
amb bicicleta, etc.. etc.. Però anar al Delta de l’Ebre és això i precisament
d’això se’n treu un regust difícil de trobar en un altre lloc. Les seves
platges, els seus espais naturals amb la seva fauna, l’arròs, la gent, tot te
un aire de calma i anar fent que produeix una enveja precisament per no saber com s’ho fan.
No és la primera vegada que hi anem, be per alguns potser si, i de ben segur
que tampoc serà l’última. Aquesta l’hem variat dons hem sortit de l’Ampolla per
anar cap a Jesús Maria i La Cava (Deltebre), platja de la Marquesa, Punta del
Fangar amb el seu far i de volta a l’Ampolla. Amb tot això hem vist els cargols
que es foten l’arròs i acaben amb la paciència dels arrossaires, crancs d’aigua
dolça, màquines collint l’arròs, aus volant i d’altres que no ho podien fer,
flamencs, cases rurals, fàbriques d’arròs, etc.. I les imatges i sensació que
et queda con a referència és allò d’anar pedalant per la sorra al costat de les
onades que arriben i moren a la platja, i de tant en tant et mulles, rellisques
o senzillament se’t clava la roda a l’arena i el tros de platja es fa llarg,
llarg, llarg...... Quina joia!.
22 de setembre 2014
DELTA DE L'EBRE 20/09
No
és fàcil llevar-se al voltant de les 6 del matí, fer dues hores de cotxe per arribar
al lloc i llavors fotres una pallissa
amb bicicleta, etc.. etc.. Però anar al Delta de l’Ebre és això i precisament
d’això se’n treu un regust difícil de trobar en un altre lloc. Les seves
platges, els seus espais naturals amb la seva fauna, l’arròs, la gent, tot te
un aire de calma i anar fent que produeix una enveja precisament per no saber com s’ho fan.
No és la primera vegada que hi anem, be per alguns potser si, i de ben segur
que tampoc serà l’última. Aquesta l’hem variat dons hem sortit de l’Ampolla per
anar cap a Jesús Maria i La Cava (Deltebre), platja de la Marquesa, Punta del
Fangar amb el seu far i de volta a l’Ampolla. Amb tot això hem vist els cargols
que es foten l’arròs i acaben amb la paciència dels arrossaires, crancs d’aigua
dolça, màquines collint l’arròs, aus volant i d’altres que no ho podien fer,
flamencs, cases rurals, fàbriques d’arròs, etc.. I les imatges i sensació que
et queda con a referència és allò d’anar pedalant per la sorra al costat de les
onades que arriben i moren a la platja, i de tant en tant et mulles, rellisques
o senzillament se’t clava la roda a l’arena i el tros de platja es fa llarg,
llarg, llarg...... Quina joia!.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada