Després de grans dolors hem arribat al Castell de Queralt
i d’allà cap a Santa Coloma a esmorzar com Déu mana. Hem descobert alguns
interfectes de carretera que s’havien esmunyit fins allà amb clares intencions
de fer proselitisme entre personal que, fins avui, encara no corria per
carretera... Vaia, vaia... A muntanya estem contents perquè continuem amb una
gran quantitat de jovenalla que tiba dels grans a les pujades, la qual cosa ens
omplena el cor de joia. De tornada, hem passat pel pantà-santuari on en Xuitxi va
rebre les atencions d’un helicòpter molt bonic que tots hem recordat amb la mà
al pit. Quin gran país que tenim, vatua! Després, l’Eucaria, Tous i un cop de
carretera per tal d’arribar a l’hora de dinar. O de no dinar, és clar. ;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada