Només
falta que ens endinsem per la zona de Castellfollit del Boix i deixem que el Ramón
ens porti, per tal trobar nous camins que no sabíem que existien. El tema ha
estat que després de intercanviar opinions sobre on podíem anar hi decidir pujar
el Cogolló, el Ramón ha agafat el “mando” i només ha calgut anar seguint les
seves instruccions. Com que la cosa estava en no passar per davant el bar abans
de pujar el Cogolló, hem anat a donar la volta per pujar per el darrere (veure
el track en Google Earth per apreciar ruta i desnivells) i així superar la possibilitat
de desercions, això cal a dir que ens ha suposat una bona enfangada. Després de
fer la foto de rigor i quasi arribant a Castellfollit al Ivan l’hi hem cantat “l’hora
dels adéus” ja que, com gairebé ens té acostumats, ha sofert una averia greu i
l’han tingut que vindre a buscar en cotxe. Després d’esmorzar més senders per
acabar gairebé marejats i tornar a Igualada amb la sensació de que els Reis ens
han portat una nova ruta per la comarca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada