Hem anat a Santa
Coloma de Queralt nou incondicionals de la natura feréstega. Hem pujat, hem
baixat, hem avariat i hem reparat. Hem passat per Bellprat (recordeu que demà
hi ha la 6a edició de la fira del llibre, que cada any atreu més gent cap a
aquell poblet. El seu eslògan diu que “Un poble que té projecte, té futur”.
Molt bo, no? http://www.amicsdebellprat.cat/
A Santa Coloma hem dinat (ai, volia dir que hem esmorzat) al costat d’una colla d’endureros amb qui hem establert uns vincles d’amistat que ja mai es podran trencar: els nostres pavellons auditius estan marcats forever and ever pel temperi que han deixat a tot el poble. Això sí, a la gasolinera estaven tots pregant al Déu Repsol que els donés la seva benedicció. Allà ens hem acomiadat i hem encarat la baixada infinita que hi ha fins a Igualada! Quin plaer tenir el vent de cul. Baixàvem a 55 km/h per la pista!
A Santa Coloma hem dinat (ai, volia dir que hem esmorzat) al costat d’una colla d’endureros amb qui hem establert uns vincles d’amistat que ja mai es podran trencar: els nostres pavellons auditius estan marcats forever and ever pel temperi que han deixat a tot el poble. Això sí, a la gasolinera estaven tots pregant al Déu Repsol que els donés la seva benedicció. Allà ens hem acomiadat i hem encarat la baixada infinita que hi ha fins a Igualada! Quin plaer tenir el vent de cul. Baixàvem a 55 km/h per la pista!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada