STA COLOMA QUERALT, 27 setembre 2025

Avui, poca cosa a explicar. A més els he deixat abans de l'esmorzar. O sigui que quatre fotos i res més.

EL BRUC, 20 setembre 2025

Això ja “funciona” un altre cop, ara ja tornem a ser una “bona” colla. I per celebrar-ho (a més a més de l’aniversari del Xavi) ens hem arribat a un dels llocs predilectes dels Tossuts, a Ca l’Anna del Bruc. Per la Vall de Sant Feliu i enllaçant un que altre corriol mig perdut, hem passat per Sant Pau de la Guàrdia i Can Massana, on hi hem trobat gent fent de punt d’avituallament per una caminada que venia de molt lluny. De l’esmorzar no cal dir res, doncs a part d'ajudar a fer de cambrers a repartir begudes i moscatell, el menjar sempre és prou bo. El detall del dia ha sigut trobar-nos allà mateix, al poble del Bruc, una exposició de cotxes una mica especials. Cotxes tunejats com a discoteques mòbils. Un ambient bastant diferent del de les bicicletes. La tornada pel restaurant del Bruc i per sobre el túnel, on encara se sentia la música, per anar cap a Castellolí i, amb alguna rebolcada fruit de l’estrès psicodèlic, arribar a Igualada.

CAPELLADES, 13 setembre 2025

Avui també hem sigut poquets, tot i que havíem pronosticat d’anar a fer una ruta que l’hi diuen Juràssic. Es tracta d'anar fent corriols per la zona de Vilanova d’Espoia i la font del bosc. Ara, està clar que abans s'havia d’arribar a aquella zona o sigui que la sortida s’allargava, i per aquest i per algun altre motiu l’hem hagut d’escorçar. Per acabar-ho d’adobar hem anat esmorzar a Capellades, ja que dos membres, xerrant, xerrant els hem perdut i per fer-ho fàcil ens hem retrobat prop d’on estàvem, que no era altre que Capellades. Això si els trossos de corriols que hem fet els hem gaudit molt.

SANT ANTOLÍ, 06 setembre 2025

Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s'acosta i, quan sereu deslliurats, tingueu ben present no aturar-vos. Això és un paràgraf de la lletra d’una cançó d’en Lluís Llach, avui sembla que nosaltres l’hem volgut imitar anant lluny, encara molt més lluny. L’objectiu era anar a Sant Antolí i l’hem complert de bon tros, llàstima que el bar, regentat per la Hipe (la que abans estava a Sant Guim) fa vacances i, lògicament i per aquest mateix motiu, l’hem trobat tancat. Aquesta ha sigut l’explicació del fet que la ruta d’avui hagi sigut mixta, part muntanya i part carretera. És més, avui es pot dir que hem seguit, fil per randa, una altra estrofa de la mateixa cançó. “Quan surts per fer el viatge cap a Itaca (digues-li Sant Antolí), has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences”. 

SANT PERE SALLAVINERA, 30 agost 2025

Ja hi tornem a ser tots, o gairebé tots. Acabades les vacances la normalitat s’imposa en les sortides setmanals. S'ha acabat fer el “ronso”, s'ha acabat les “sortidetes”, s’ha acabat la puntuació baixa del “factor de valoració de dificultat”. Ha tornat la ruta “llarga”, ha tornat el “si no pots entrena”, ha tornat “hem de fer 1000 de desnivell”, ha tornat el “tinc gana”, ha tornat “on estaríem millor que aquí”. Avui ens hem arribat a La Pala de Sant Pere de Sallavinera, tot triant una ruta amb bones pujades i bones baixades, per esmorzar i saludar a l’Antònia que amb simpatia, com sempre, ens ha explicat algunes “coses” interessants recordant altres temps en què tots érem una mica més joves. 

HOSTALETS DE PIEROLA, 23 agost 2025

Aquest dissabte podríem dir que la sortida ha sigut en família, o quasi en família. Ja feia dies, o gairebé podríem dir setmanes, que es respirava/demanava anar a Hostalets de Pierola i avui s’ha fet realitat. Només érem 4 Tossuts i ha anat d’un pèl que només començar ens partim per la meitat (el grupet) doncs ens fem grans i la memòria falla a l'hora d'escollir els trencalls. Superat el problema i encarant la pujada del camp de tir tot anava rodó fins que una roda s’ha destalonat en el corriol de baixada a Can Aguilera i, com que cap de nosaltres portava manxa, hem hagut de recórrer a l’ajut d’un altre ciclista que passava, per sort, per aquell indret i així solucionar el problema. Però per això ha calgut caminar un bon tros a peu i manxar una bona estona a relleus. És clar que després d'aquest entrebanc esperàvem trobar un bon esmorzar al Celler de l’Esteve, però tampoc ens ha sortit bé. El que abans era un bon lloc per esmorzar, ara és un malt lloc per esmorzar. Haurem de tornar al Casal. La tornada per la pujada de les vinyes i baixada pel corriol de la barraca d’en Pere Valls ens ha portat fins a La Pobla i per la via blava cap a Igualada.

SANT JOAN DE MEDIONA, 16 agost 2025

Avui hem sigut 4 gats (Tossuts) els que hem sortit a pedalar aquest dissabte d’agost. Tot i que ja sabíem que la calor aniria en augment ens n'hem anat a esmorzar a Sant Joan de Mediona. Amb més estones de silenci que no pas de xarrameca, ja que no hi eren les “cotorres” del grup, hem anat pedalant fins que prop de Vilanova d’Espoia hem trobat un pastor d’ovelles, més ben dit de 490 ovelles i 2 gossos, amb el que hem establert una conversa sobre la seva feina. Amb un to amable i concís ens ha fet una petita masterclass. Ens hem adonat que tot el que aquest pastor ens ha explicat no ho ha après a la universitat sinó a l’escola del dia a dia, o sigui el que en diem experiència. Després de l’enriquidora xerrada i arribats a Sant Joan de Mediona, hem anat esmorzar al bar de la piscina, que tot sigui dit va de mal en pitjor, ja que justet, justet, sabem servir esmorzars. Un altre bar que no si pot anar. Ah!, encara que faltin 3 dissabtes per acabar la temporada 2024-2025, ja hi ha guanyador indiscutible.