El dissabte 23 de
novembre de 2019 vàrem atendre la primera part del compromís adquirit a la
Sealight ’19: la colla més trempada d’Olot i els Tossuts d’Igualada han de
“cardar” un intercanvi conjunt de rutes. Dit i fet, un mes després
d’acomiadar-nos a Cadaqués enmig d’un fanfàrria d’allò més estimulant, les
colles ens vàrem trobar a Olot de bon matí per a gaudir a fons de La Garrotxa.
Allà vàrem ser els següents: en Quim (de paisà i al servei de la colla, quin
puto crack amb la Rieju), en Miquel (a l’hora de dinar, ja et pillarem el
proper dia), l’Albert (convidat des de la zona de Torelló), en Jaume i la
Montse (Déu, quina parella tan trempada), l’Agustí (aquest paio és una bèstia
baixant!), en Sam (l’altra bèstia), en Roger (disputa el lloc a les bèsties en
la categoria d’atmosfèriques), l’Isaac (no se’l veia, allà davant sempre) i en
Jose (de ressaca i... una mica més). D’Igualada: en Joan pocapaciència, en
Moisès trialeru, en Ramon elmillordiesel, en Josep Maria bicinova, en Jordi
ulleresfosques, en Xavi elpernils i en Màrius quecridaalesbaixades.
La primera part de la
ruta era ineludible: d’horeta d’horeta cap a la Fageda d’en Jordà, amb
poquíssima gent i la millor llum possible. Vàrem donar-hi tantes voltes que ens
va semblar que la Fageda té 100.000 hectàrees. Quina meravella de natura que
tenen els garrotxins allà! Després, corriols de pujada i baixada, amb bona
pedreta relliscosa (allò és sabóoooo!!!) fins a enfilar una pujada sorpresa que
va acabar a l’ermita de Sant Abdó i Sant Senen, a Santa Pau, on vàrem tocar la
campana del vermut...
Els de la colla olotina s’havien organitzat d’allò més bé
per a tenir-nos preparada una taula amb un vermut (beneït, és clar) orientat a
permetre’ns recuperar forces. No ho semblava, però el recorregut trencacames
certament començava a demanar una mínima recuperació.
Les baixades tipus
trialera van ser de nivell, i en humit, tal nivell es triplicava. Alguns... ni
a peu vàrem arribar a baix sense asseure’ns a terra! Potser per això vàrem fer
una paradeta a Santa Pau (quin poble tan ben cuidat, tu!), el temps d’una cervesseta
a la plaça de l’església, que teníem el dia molt pietós tots plegats...
Després, pedalada fins a
La Cot i dinar de germanor a Can Bastant. El nom parla per sí sol. Nohasefaltadesirnadamás...
Tips i amb un humor immillorable, tornada a Olot encara travessant la Fageda d’en Jordà, però
aquesta vegada amb una llum completament diferent... en uns minuts es faria de
nit i si ens deixaven allà sols, poc que n’hauríem pogut sortir en vida!!!
Propera
estació: l’Anoia ens espera! Comencem a barrinar la ruta perfecta...
Gràcies
a tots per aquest gran dia (el cronista s’atura perquè, de cansat que està, ja
ni força als dits li queda per a teclejar...
)
