MAS DEL TRONC, NADAL 2018, 22 desembre 2018

Avui ha sigut el dia triat per fer la sortida de Nadal i com no podia ser d’altra manera hem anat al entranyable refugi de Mas del Tronc. Com que no hi volíem arribar massa tard i així tindre temps de fer una celebració sense presses, en Jordi se’n ha cuidat de trobar una ruta amb desnivells, corriols, pista, pujades i baixades per ser-hi a una hora en que el Tió tingués ganes de “cagar” forces regals i a la vegada poder fer un bon esmorzar. I bet aquí que entre corriol i corriol ens hem trobat un cartell, que encara no sabem qui l’hi va posar, oi Jordi?, amb un bonic missatge desitjant-nos un Bon Nadal. Ens hem fet unes quantes fotos i tot trempats, ja hem encarat el camí per arribar al refugi, no sense saludar abans al Toni que com que es veu que te molt de temps, havia sortit a donar una volta a veure si ens trobava, i  ara ja anava de tornada. Així doncs una vegada al refugi hem pogut celebrar, juntament amb en Xavi i la Cristina (quina bona cuinera que n’està feta la Cristina), les festes de Nadal, esmorzar de ganivet, forquilla i pitet, hem fet cagar el Tió, hem fet fotos, begut cava i ratafia. Vaja que al final fins i tot el Tió ha volgut vindre amb nosaltres ja que en Xavi i la Cristina ens han dit que com que aquests dies no el veien riure (potser esta gelós de les guineus) havien pensat de presentar-li a l’Anna, o sigui que l’any que be de ben segur que aquest Tió es partirà el cul de tant riure després d’un any amb la “Sonri”. Moltes gràcies a tots!!! I Molt bones festes.

I ja fa temps......

SANT JOAN DE MEDIONA, 15 desembre 2018

Dia de reflexions i esquitxades per el bon ambient de colla i per la quantitat de tolls que hi havia. El lloc escollit ha sigut Sant Joan de Mediona, un lloc difícil de trobar un bon bar on esmorzar tot i que ens en havien indicat un, i va hi ens equivoquem. També ha sigut un dia de prova per a un nou membre que ja veurem si te continuïtat, la culpa d’aquesta incorporació se l’hi pot assignar directament al Josep Mª, a veure si ara tindrem dos Ramonjuan a la banda.

I ja fa temps....

STA. COLOMA QUERALT, 08 desembre 2018

Dissabte de fred insospitat. Però ja se sap, després de l’època dels Black Fridays venen els Frozen Saturdays. 😉

Ens hem decidit a anar a Santa Coloma de Queralt perquè avui és festiu i ens ha vingut per fer que surtin km. Santa Coloma sempre resulta; es pot rodar una bona estona i cal pujar i baixar per nassos. De fet, si mirem l’estadística, es veu com puja el nivell de dificultat a la que passem dels 50 km, superem els 1000 m de desnivell i li fotem canya per a passar dels 15 km/h... Apareix en gris fort la cel·la del valor de dificultat sempre que anem per sobre del valor 150 (vol dir que ha estat un dissabte exigent). El valor de dificultat és contrastat l’endemà amb la sensació que donen les nostres humils cametes...

Com que mig hem confiat l’anada a en “Jordielgremlin”, hem seguit una ruta d’aquelles gairebé inèdites: hem anat via Argençola tot passant fred al costat del riu. Una vegada a Argençola hem anat a buscar la carena on hi ha els molins d’aquella zona i val a dir que poques vegades hem vist tant de vent i tanta estona (i mai de cua, càsumdena). Ens ha servit per a sentir els molins a ple rendiment (de bo de bo), amb les pales ben deformades i amb un soroll de cotxes passant a 200 km/h que feia feredat. Si ho imagina una pala d’aquestes trencant-se a aquesta velocitat, a saber on pot anar a parar i a qui pot tallar pel mig (Santa Enginyeria!).

Esmorzar a Cal Ton amb un interessantíssim debat sobre si l’últimament tan venerat ex-president Mújica ha estat positiu o negatiu per a l’esdevenidor de l’Uruguai... De veritat que a la vida val la pena observar alguns contrastos de parers... Hom es sorprèn d’allò més.

Abans de tornar (per pistes més o menys conegudes fins al Pantà de Tous, l’Eucaria, Tous i Sentfores) hem assistit a una de les altres grans frikades dels barcelonins (qui ens va parir!): en aquesta ocasió la gosseta Laika (ai no, que aquesta es diu Fox), una gossa motera que va en CBR... Si no veieu les imatge no us ho creuríeu. De fet, jo, el cronista de pega, us garanteixo que si em pregunten si alguna firma es dedica a fer bosses sobredipòsit per a portar gossos sobre la moto darrera del carenat us hauria dit que tanta tonteria no podia existir en aquest món de bojos... I M’HAURIA BEN EQUIVOCAT!!! 😊

CASTELLOLI, 01desembre 2018

Un dissabte més, una temporada nova més. Havíem de tornar d’hora, alguns, i per això s’ha decidit anar a Castelloli. Però hi han molts camins que van a para a Castellolí i hem triat el que passa per Òdena i Maians. Això si, per arribar-hi hem trepitjat una quantitat de tolls incomptable amb les conseqüents remullades per alguns i rebolcades per uns altres. Enfangats fins el coll hem esmorzat a Cal Betes de Castellolí on hem tingut un debat sobre la revista Hola, que encara te una bona tirada de lectors. Després, al acabar, ens hem separat els que tenien que tornar d’hora a casa, per obligacions familiars o no, i els que tenien més temps.

I ja fa temps......

SANT MARTI SESGUEIOLES, 24 novembre 2018

En un dissabte amb una mica més de fred, ja s’apropa nadal, s’ha decidit fer una Ramonada fins a Sant Martí de Sesgueioles, i tot només per recuperar el bidó d’aigua que va perdre en Ramón quan va fer la ruta. Qui ho havia de dir que després de un mes el bidó encara estaria allà?, doncs si allà estava. Això us pot donar una idea de com ha sigut la ruta ja que per aquells indrets no hi passa ni Deu. Al matí ja hem començat malament, i no per els collons de pedals de la bici d’en Màrius que en teoria s’havien de canviar, si no per l’esberlada de la càmera del darrera. Sort d’en Jordi, que te de tot, i n’hi ha deixat/venut una. Com que hem sortit tard doncs hem arribat tard, encara que això no ha sigut un impediment per fer un bon esmorzar a La Llanega. De tornada s’ha aprofitat per passar per Mas del Tronc i, a part de portar el calendari del 2019, ja hem encarregat l’esmorzar de Nadal per el dia 22. I Tornarem a fer cagar el tió, si es que algú li dona menjar.

I ja fa temps......

SANTPEDOR I ELS SEUS CORRIOLS, 17 novembre 2018

Avui hem fet l’ultima sortida de la temporada amb especial inclosa i per acabar-ho de rematar també hem fet el sopar. Així doncs el proper dissabte ja encetarem un nou full de classificació que amb tant de “mimos” i “reflexions” ens fa arribar setmanalment el nostre company Màrius.  El fet es que buscant, vaig trobar gràcies en “totof”, una sortida de corriols per allà a Santpedor i bet aquí que l’hem encertat. Pràcticament des de la sortida de Santpedor que es van enllaçant corriol darrera corriol, tant de pujada com de baixada. Cap a la meitat, mes o menys, de la sortida hem arribat a Calders on hi hem fet parada per esmorzar al seu “mirador”. Els últims 10km els hem fet amb pluja, averia i caiguda, però això no ens ha espatllat la sortida ja que a l’hora prevista ens hem presentat al restaurant l’Olivera per fer un bon dinar.

I ja fa temps (2 anys)......

CASTELLFOLLIT DEL BOIX, 10 novembre 2018

Amb una banda reduïda de 6,5 membres decidim anar a Castellfollit del Boix a vogir d’aquella manera que només dos interfectes del grup ens saben organitzar...

A l’anada és el torn d’en Ramon, un nadiu de la terra Castellfollitdelboixense que arrenca pel Pont de l’O i ens porta fins el peu de Castellfollit passant per Cal Pessetero, la Font de Can Prat i Formentera tot mirant si trobem alguna llenega (els seus amagatalls no ens els revela, però, el molt trapella!).

L’esmorzar de traca i mocador, amb la calma de la feina feta, ens obsequia amb la presència de dos bons amics, en Joan i en Ròmul, que ens expliquen que no venen amb nosaltres perquè anem massa lents i ens entretenim sempre mirant els paisatges de la contrada, que ells això no ho fan... Segur que els retrobarem algun dissabte d’aquests i farem colla bona, com sempre vàrem fer. 😉

I la tornada... la tornada la deixem en mans del nostre pitjor gremlin tot just li ha tocat l’aigua i passa de mitjanit... Recuperem la idea de donar alguna volteta abans no arribem al fons de la Conca d’Òdena. Culebregem i culebregem per caminois que no consten a cap GPS del món i acabem retrobant el Pont de l’O! Per fi.

Unes estadístiques que fan feredat de pobres que són, però acompanyades d’un somriure de bon ciclatge, el que tots els dissabtes ens dibuixem a la cara a pesar de la companyia, però gràcies al dolç cansament!!! 😊

I la setmana vinent: ESPECIAL SANTPEDOR!