Molt de temps en parlàvem que s’havia de fer
una sortida especial de varis dies i al final ens en hem sortit, hem anat al
Sealight Camí de Llum amb sortida a Cotlliure i arribada a Cadaqués el primer
dia, i sortida de Cadaqués i arribada a Cotlliure el segon dia, això al menys
comportava que no ens perdríem encara que s’havien de fer 134 km i 3500m de
desnivell. La veritat es que es un espectacle per la gent que hi va i amb el tarannà
que hi va. Avituallaments al lloc adequat i a les arribades un “tapeo” amb
productes de la zona que ens ha deixat migs marejats (per el vi, es clar). El
fet es que hem compartit dos dies de btt amb bona gent, tot i que el començament
no podia ser pitjor amb les averies, que ens van portar a lluitar amb la
bicicleta escombra per no arribar els últims i sort que ens acompanyava l’Albert,
el Balcells bo, i gràcies a ell ens varen guardar “manduca” al arribar a
Cadaqués. El primer dia el vàrem passar tot núvol, però el segon ens ha fet una
calor de primers de setembre. I sabeu lo millor de tot, en Jordi ha aprofitat
aquesta “super especial” per fer-nos un mallot dels TOSSUTS, i estem de guapoooooooos!!!!.
Ja se sap, quan hi ha tres dies de festa,
encara que sigui alguna d'aquelles festes de "res a celebrar", son pocs els
ciclistes que surten a pedalar. Avui, però es que hem estat 4 gats
comptats, sort que ha vingut el campió d'Enduro Toni a reforçar la sortida. La resta
a complir amb la família en previsió de la sortida del proper cap de setmana.
El lloc escollit, Sant Salvador de Guardiola. Sortida cap a Sant Pau de la
Guàrdia i baixada per la carena fins a Sant Salvador, 30 km. que hem fet
tant ràpid que en Màrius no ha tingut temps de dir "Tinc gana!!!". Un bon esmorzar al Racó de Can Paco i tornada per
Castellfollit del Boix, abans però, hem acabat d'arribar a Salelles
i un bon corriol de pujada per Vallformosa, visita a l'ermita de Fontanelles i baixada
per Permanyer, Bosc gran i Òdena. Amb 65 km. i prop de 1500+ a les cames,
avui ja sabem que estem apunt per poder resistir 2 dies intensos, així com
també sabem que la cigonya tornarà al Tossuts, i és que encara
queda qui està en edat de ser pare.
Un altre sortida a Rubió, però ara a Rubió de
baix. Es veu que avui la cosa anava de pujades i baixades o sigui que de sortida
i donant volta per l’Espelt i Jorba hem anat de patac a pujar el Pla del Magre
i després anar a buscar la pista de Veciana i intentar esmorzar “al burru”
però, com que estava tancat, hem acabat anant a Rubió, aquesta vegada a baix. A
partir d’aquí ja no us puc explicar res més doncs el cronista no ha arribat ni
a Rubió, tenia d’altres feines a primera hora de la tarda.
Ja s’apropa la sortida especial de 2 dies i
els nervis per estar a punt i no fer figa ens estan acumulant adrenalina que de
ben segur ens mantindrà exaltats. Sortir entre setmana i acumular desnivell a
les cames ja es una prioritat, motiu per el qual hem decidit fer un parell de
pujades per treure’ns la son de les orelles. Direcció cap als molins i Sant Pere
d’Ardesa, baixar fins la fondalada de Rubió i pujar cap a dalt el Castell, tot trencant
una cadena, (la nena està molt forta). Aquí ja era hora de esmorzar i veure i
veure i veure. Ben tipets un altra pujada fins a dalt de les Maioles i aquí ja
ens hem bifurcat doncs algú tenia pressa per arribar. I la setmana que be més.
Avui ja s’ha vist que seria una sortida
complicada, i no precisament perquè s’estrenés a la colla la neboda d’en Xavi,
la Jana. D’inici ja hem sortit tard per culpa de una averia d’en Ferran, una
mica més endavant ens hem separat doncs un altra averia d’en Moisès ha fet que
uns quants fessin volta enrere per solucionar el problema. Vaja que aviat
tindrem que demanar la ITV. Tot i això el grup més nombrós ha continuat amb l’objectiu
inicial d’esmorzar a Rajadell passant per els Molins i el Castell de Castellar.
Com que degut als imprevistos ja anàvem tard, hem decidit trobar-nos altre vegada
tots a Castellar i esmorzar, però es veu que avui no era al dia doncs estava
tancat!!. O sigui que si o si, cap a Rajadell on hem esmooooorzat de forquilla
i ganivet. La tornada, amb dilema de si “Z” o alternativa, ens en hem sortit amb l’alternativa, que caldrà recordar molt be doncs es moooolt possible que no
hi tornem (Ramonada de les bones). Justos de temps hem recuperat forces fent la
cervesa a Castellfollit i avall que fa baixada per la carretera (quina merda).
Sortida super!!!. Ara si que podem dir que,
gràcies a l’Anna i en Moisés, hem fet una sortida de nivell, que dic de nivell?
d’alt nivell !!. L’hora de sortida era molt matinera i al arribar al punt de
començar la ruta ja hem vist el perquè. La parella ens ha ofert uns xuxos de
crema, croisants, cacaolat, cafè en llet, i més, allà dalt de la muntanya, o
sigui al Santuari de Bellmunt, punt des de on hem començat a pedalar. Quina grata sorpresa !!!. D’inici s’havia de fer uns 600 metres de baixada i a peu, doncs
el terreny entre pedregós (pedres grosses, eh!) i moll, no deixava altre
alternativa. Però després la cosa ja canviava doncs tota la ruta ha sigut
ciclable, menys els últims metres de la pujada al Puigsacalm que ni les cabres
la pujen en bicicleta. Ah! i a dalt del Puigsacalm encara ens esperava un altre
agradable sorpresa dons en Moisés ha carregat durant tota l’estona amb una
nevereta per tal de poder gaudir de unes cerveses ben fresques al punt més alt,
que callat que s’ho portava!. Els kilòmetres han costat de passar ja que tot
era tant espectacular que ha calgut gaudir de cada moment. Que si un corriol,
que si un prat (de la Heidi), que si una fageda, que si, que si.... i això que
la boira i els núvols no ens ha deixat veure tot el paisatge en la seva
plenitud. Al arribar i per acabar de tocar la pera, el que havia sigut una
baixada a peu al començament, ara s’ha transformat en una pujada a peu al
acabament. Això si, el dinar que ens hem trobat a dalt, al restaurant del
Santuari de Bellmunt, ens ha deixat ben tipets. En definitiva, una sortida molt ben preparada.