Tres eran tres las hijas de Elena
Tres eran tres y ninguna era buena
Julia, Paloma y Elena
Tres eran tres las hijas de Elena
Tres eran tres y ninguna era buena
28 de maig 2018
21 de maig 2018
ARGENÇOLA, 19 maig 2018
Els estudis i la teoria d’en Màrius diu que,
quan som pocs a la sortida, el lloc escollit es gairebé sempre El Bruc. I aquest dissabte s’ha complert lo primer, lo de se pocs, però no el segon, lo d’anar
a El Bruc. Per poquet però ha fallat, doncs hem anat a Argensola, i tot perquè en
Jaume se l’hi ha ocorregut anomenar que l’hi havien dit que havien tornat a
obrir el casal. Ja sabem que en un lloc amb tanta freqüència de gent, qui vols
que hi vagi a parar, un deixeble d’en Ferran Adrià segur que no. Al final la sortida ha sortit prou be passant per Clariana, seguint la seva riera, Contrast
i Argençola. A partir de la setmana que be ja començaran las ITV, per alguns.
DELTA DE L'EBRE, 12 maig 2018
La sortida del Delta de l’Ebre sempre ha sigut especial, ja sigui per la calor, els mosquits,
la sorra, els banyistes, etc.. I aquesta vegada no podia ser menys. Per
començar es va triar una època diferent a la que si havia anat, i el que no
preveiem es que en tot el dia no veuríem el sol. El temps plujós, emboirat,
ventós ens ha posat a prova per no engegar-ho tot a rodar i anar a gaudir només
de la paella, que tampoc es que l’hàgim endevinat. Hem començat la ruta del
Poble Nou del Delta cap a la platja del trabucador, que estava més buida que la
cartera a final de mes, ja ens en vàrem adonar que allò era diferent i que si algú
ens veia ens diria, on van aquesta colla de xalats!!. Però nosaltres, endavant.
La veritat es que tot i que ja ens ho coneixem una mica, el fet de que el dia estigues
gris i que per primera vegada veníem quan els camps estan a negats d’aigua amb la
planta del arròs tot just traient el cap per sobre de l’aigua, feia que tot sigues
diferent. Deltebre, la ruta per el costat del riu fins a la desembocadura, la passarel·la
de fusta a la platja de la urbanització de Riumar, per que les dunes no es
facin malbé, els camins entre els camps i la volta a l’encanyissada per arribar
altre vegada al Poble Nou del Delta, lloc del que havíem sortit al matí. No ha
sigut una de les millors sortides que s’ha fet al Delta, però si que ha sigut
diferent i per això la recordarem.
08 de maig 2018
URB MONTSERRAT PARC, 05 maig 2018
Avui s’havia de
fer alguna cosa diferent i esmorzar en un lloc on no es habitual, vaja que hem
anat a la urbanització de Montserrat Parc, al bar quasi be familiar de la
urbanització. Això si, per arribar-hi, voltes i més voltes per els indrets de
la comarca. Podem dir que ha sigut un dia de molta energia i amb ganes de fer amics. I entre fet i fotut han caigut els 45km i uns 1200m de desnivell, per
anar mantenint la línia. I la setmana que be, una mica més amb la sortida
especial.
29 d’abril 2018
STA COLOMA QUERALT per el castell, 28 abril 2018
Ens venia de gust
fer una sortida una mica llarga i a un lloc on fa temps que no ens hi arribem,
vaja que hem anat a Sta Coloma. La ruta l’hem fet per la Censada, vinyes del Torres,
visita al balç de Fontanilles amb la seva font, el castell de Queralt, esmorzar
a Sta Coloma i tornar per Aguiló, Clariana, la pista del “burru” i avall que fa
baixada. Tot i que no ha fet molt de sol, la temperatura era agradable i la cervesa
de l’esmorzar se’ns ha posat molt be. Incidents: a la pujada de la Censada en
Ramón ha trencat la cadena (de la bici, no del wàter) i al corriol de baixada del
castell de Queralt en Jaume ha anat per terra i ha trencat una maneta del
canvi.
26 d’abril 2018
MAS DEL TRONC, LLAC DE LES MAIOLES, 21 abril 2018
Avui era un dia
per fer sortida diferent, per allò de que “segur que ens recordarem”, dia de
final de futbol amb xiulets inclòs. Hi havia dues coses que s’havien de fer “si
o si”, i que eren anar al nou Mirador de la ciutat d’Igualada i passar a veure
les oques al estany de Jorba. I esmorzar?, doncs a Mas del Tronc que fa molt de
temps que no hi anem. Sortim cap al mirador i després ens dirigim cap al molins
i fem la pujada habitual. Ja a dalt hem agafat un corriol força bonic, per allò
de no cal fer pista si hi ha un corriol que va al mateix lloc. Després de un bon esmorzar, on el Xavi i la Cristina han estat tant atents com sempre, hem
anat direcció el Pla de Rubió per anar a trobar el llac de les Maioles, llac
que per cert només es pot trobar quan hi ha hagut pluges copioses com les d’aquests
dies si no, només hi trobes un forat. De fet hi havia llocs que semblava ben be
que estàvem en una zona dels pirineus, amb
aigua a dojo.
14 d’abril 2018
CASTELLFOLLIT DEL BOIX, 14 abril 2018
Em passat un
dissabte remullats ja que avui la pluja, encara que fina, no ens ha deixat en
tot el matí. Així doncs, era qüestió de no allargar molt la sortida i ens em
decidit per anar a Castellfollit del Boix, terreny d’en Ramón, i es clar que
ell mateix ens ha preparat la volta no molt llarga, però intensa. Com que els kilòmetres
s’havien de fer abans d’esmorzar ens hem dirigit el més recta possible cap a la
granja dels cargols, i des de allí una gran volta per corriols plens de tolls i
pistes no gaire enfangades, això si amb unes rampes que t’hi cages. Així doncs primer veiem l’Ermita de Sant Pere a l’esquerra i després l’hem vist a la dreta,
tot a punt d’arribar. El Ramón sempre ens en té alguna de preparada ja que la
volta a sigut maca però una mica “Ramonada”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)