Avui hem escalfat una mica els “motors” fent una ruta una mica exigent per anar a esmorzar a La Pala de Sant Pere Sallavinera. El matí es presentava fred tot arribant a dalt de l’estaca, als molins, la boira i el vent han creat expectatives d'un dissabte amb climatologia adversa. Arribar de pressa a La Pala per esmorzar no vol dir que no et rondinin per no haver trucat, sort que l’Antònia encara ens té una mica de carinyu. Bé doncs a la tornada, amb una volta de collons per Calaf, Prats de Rei i Copons, no ens hem lliurat d’un vent que en molts trossos el teníem de cara i com que el nostre xerpa s’ha equivocat un parell de vegades i s’ha hagut de fer un bon tros de carretera, el vent allà era encara més emprenyador. I d'aquí a 15 dies, a fer cagar el tió. Què vam fer fa 10 anys?
Comença a fer dies de fred, però ja se sap que som Tossuts i això no ens espanta, avui fins i tot ha vingut el Víctor (que tot sigui dit és car de veure). Ben abrigadets ha tocat anar a Sant Pere de Riudebitlles, tot passant per la Pobla, Capellades, La Torre de Claramunt, Can Feixes i Sant Quintí de Mediona. La Braseria Magust l’hem trobat plena a besar, o sigui que ens hem esperat una estoneta a la terrassa aprofitant per prendre el sol i explicar acudits, uns més dolents que d’altres. La gent jove ens ha deixat just acabat l’esmorzar, sense temps de fer sobretaula, no sense haver de buscar algun que altre “element” que s'havien deixat. Jo havia de ser d’hora a casa i, encara que no m’agrada, he hagut d’agafar la via de la carretera per tornar. Ah! i m'he tornat a trobar als carreteros de sempre, que m’han passat com un llamp amb una rialleta sota el nas. La resta del grup sense la gent més jove i més gran han continuat la ruta, ves a saber per on.
Fa uns mesos que en el Ramon l’hi vaig comentar la possibilitat de buscar una ruta pel Bages, al costat de Manresa, i ell es va posar en modo “busqueda”. Fa un parell de setmanes ja vàrem guardar aquest dia per fer una semi-especial, és a dir el Ramon ja tenia preparada la ruta. Amb uns quants cotxes hem sortit d’Igualada una mica més d’hora del normal per ser a les 08:00 a Salelles, punt de partida i arribada de la ruta. Salelles, Sant Joan de Vilatorrada, Pineda de Bages, Parc de l’Agulla, Mont Sant Benet, El Pont de Vilomara, Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Salelles altre cop. Tot i que les rutes del Ramon acostumen a tindre “ramonades”, aquesta s’ha de dir que l’únic que ha tingut és fer-nos passar pel “tubo” unes quantes vegades. La resta de la ruta ha sigut quasi tota ciclable amb corriols plens de fulles de tardor, caminets per costat de la séquia a més de la volta sencera al Parc de l’Agulla. Ens hem hagut d’emportar un entrepà per esmorzar en una zona solejada amb bancs de pedra, que ja tenia controlat el Ramon. La segona part de la volta a Manresa, per què en definitiva aquesta ruta dona tota la volta a aquesta ciutat, ha sigut on hi havia les pujades que al final ens han donat els 1000m de desnivell acumulat. Tots hem gaudit d’una semi-especial amb final de celebració, ja que en Ferran va fer anys fa uns dies i aquí no es perdona res. Una bona cerveseta, olivetes i patates i cap a Igualada,
- Es pot anar a Mas del Tronc gairebé passant pel sud de Catalunya.
- El canvi de marxes d’en Jordi pot funcionar amb la meitat de les peces i pràcticament no es nota cap efecte. Per mi que ho patentarà.
- Mas del Tronc és un refugi i és un zoològic.
- Mas del Tronc és un vòrtex de la humanitat; per allà passa tot Déu.
- Mas del Tronc i en Jordi diuen a les 10:30 i les 10:30 ja estàs sucant el pa amb tomàquet i tens la truita a la taula mentre les butis s’acaben de preparar.
- ERC no sap on va.
- Vàrem descobrir https://servas.org/es SERVAS INTERNACIONAL, una manera de promoure la pau i conèixer gent maca com la Ramona de Solsona, l’Anna d’Hostalets de Pierola i moltes persones més que ens van obrir els ulls: alterna i el cor se’t farà gran com una casa de pagès.
- Si vols que et mirin la pitrera, posa-t’hi el logo de l’entitat que promous.
by 👤Màrius
Poques dades hi ha d'aquest dissabte. Es pot entreveure que s'ha anat a Sant Joan de Mediona, que s'ha fet una parada per pixar, que ens hem enfadat amb el bar que s'ha anat esmorzar i que a la tornada s'ha armat un sidral (és a dir un pollo), i no se sap encara ben bé per què. I res més.....
Pregunta de cada setmana, on anem avui?. Han sortit tres alternatives; La Pobla de Claramunt, Castellfollit del Boix o Sant Pau de la Guàrdia. I mira, s’ha aprovat anar a Sant Pau de la Guàrdia per fer un esmorzar complet que et serveixen allà i celebrar alhora el cumple de l’Armand (que ja no és tant nen). El traçat de la ruta ha sigut per la vall de Sant Feliu i els seus corriols amb una mica de pluja, quan dic mica és perquè plovia, però plovia poc. Això que ha suposat?, doncs allò d’ara em poso el paravent, ara me'l trec, ara me'l torno a posar, ara me'l torno a treure, ja que la minsa pluja que anava queien feia el mateix; ara si, ara no, ara si, ara no….. I d’aquesta manera hem arribat al lloc d’esmorzar, tot passant a saludar els “burrus”. La tornada per la pista de la Guàrdia, el torrent i la vall de Sant Feliu, ens ha portat al lloc de sortida, Igualada.
Aquest dissabte no hi ha gaires coses a explicar. El grup de WhatsApp Tossut ha començat a funcionar abans de les 08:00, bàsicament per decidir on s'anava a esmorzar amb cotxe, ja que les previsions deien que continuaria plovent durant tot el mati. Així doncs, una mica més tard de l'habitual, a les 09:00 ens hem trobat a l’Esclat (al pàrquing cobert és clar), on hem comprat els panellets, ja que s'havia de celebrar la castanyada, i després directes cap al Castell de Rubió on, pel que es veu, molta gent ha tingut el mateix pensament, ja que hi ha hagut feina per trobar aparcament. I qui ho havia de dir, també ens hi hem trobat 4 carreteros, els de sempre, que havien tingut el mateix pensament. Després de la xerinola i dos porrons de moscatell hem tornat cap a casa més d’hora del normal.
.png)
.png)