CASTELL DE RUBIÓ, 24 agost 2024

Aquests dies de Festa Major fa que tothom, o gairebé tothom, doni per acabades les vacances. Això vol dir que les ovelles han tornat al seu remat. I dins el remat n'hi ha que compleixen anys, doble motiu per fer un esmorzar amb celebració inclosa. Continuant amb la mateixa tònica dels darrers dissabtes, era qüestió de trobar un lloc no molt llunyà, amb tornada de baixada a poder ser. L’hi ha tocat al Castell de Rubió, lloc on si menja prou bé i després gairebé tot és baixada. Així doncs hem encarat cap direcció Can Masarnau, Sant Pere d’Ardesa i amunt cap a la serra de Rubió per arribar al restaurant, a on una mica més tard han arribat un altre colla, els Catacraks, coneguts del nostre wikiloquero Jordi. I és clar, una vegada hem acabat l’esmorzar i la xerinola, hem decidit tornar tots junts de baixada cap a Igualada, per allò de com més serem més riurem.

CASTELLOLI, 17 agost 2024

Aquest dissabte havia de ser un dia tranquil, de calor però tranquil, ja que encara som quatre gats Tossuts els que ens hem quedat a Igualada en aquesta època de vacances. Avui ha sigut un dia ideal per fer visita cultural. Via blava fins a La Pobla de Claramunt i tot seguit agafar el camí dels Masets per pujar fins al Castell de Castellolí, lloc a on hem parat per gaudir de les vistes i de la visita “cultural”. Tot i que la ruta no és llarga, les pujades de la pista pedregosa que va de baix als Masets fins Cal Brugues són fortes a collons, o almenys això ens ha semblat. Allà al Castell de Castellolí ja ens ha agafat ganes d’esmorzar i a més el Josep Mª havia d’arribar d’hora a casa. O sigui que després d'una passejada pel turó hem encarat la baixada directa cap a Cal Betes. Surtin d’esmorzar, amb un membre menys, hem encarat la pista que puja pel costat de la riera de Castellolí, que enllaçant amb corriols ens ha portat a la Vall de Sant Feliu. En aquesta localització els de La Torre s’han desviat, per la qual cosa hem donat per trencat el grup i finalitzada la sortida i atorgar la puntuació més que merescuda a tots els participants, encara que alguns membres que no han vingut ens la vulguin qüestionar. I la setmana que ve “sortida de Festa Major”.

CARME, 10 agost 2024

En època de vacances l’assistència és baixa. No cal dir que aquest període la majoria de gent, a part dels jubilats, l’aprofiten per viatjar o si més no per canviar de rutines. Sabeu quina és la mitjana d’assistència de la temporada?, doncs 8’3. Sabeu quina ha sigut l’assistència d’aquest dissabte?, doncs 7. O sigui que l’efecte vacances no ens ha afectat tant, si més no,  no hem trobat a faltar el soroll de les bicis elèctriques, ni el fet d'allargar la ruta per fer més desnivell, ni fer un mínim de quilòmetres, ni quedar-se adormit a la taula, ni haver de fer “derrama”, ni competir amb les gravel. Ruta fàcil per Montbui, la Censada, Orpí, Carme (esmorzar al bar Pubill), dipòsits de Vilanova i cervesa al Caprabo. Ruta de 33km (la més curta de la temporada amb colla), 700m de desnivell i amb perfil punxegut, o sigui amb contínues pujades i baixades. El millor, els Tossuts i el pitjor, la calor.

STA. COLOMA DE QUERALT, 03 agost 2024

La pluja del divendres ha alleugerat la xafogor que hem suportat dies i dissabtes passats. Això ens ha fet sentir valents i encarar la sortida cap a Sta. Coloma de Queralt, passant per Jorba, Veciana, La Pobla de Carivenys i així anar trampejant les pujades de la millor manera possible. I es pot dir que fins a l’hora d’esmorzar, allà a la plaça Major, hem pogut gaudir d'una temperatura d’alló més bé per anar en bicicleta. Tant que fins i tot en arribar suats el ventet ens feia esgarrifances una vegada ens hem assegut al bar. Esgarrifances també ens han fet els “carreteros” que han vingut més tard degut al fiasco que han tingut anant a Conesa i trobar-se amb un col·lapse perquè era la Festa Major, però ja se sap que també han d’esmorzar, i si no ho podien fer allà el lloc més a prop era aquí. A Sta. Coloma sempre hi ha algun motiu per fer “postres especials” i més tenint al costat del bar la pastisseria Rovirosa, famosa pels seus carquinyolis. En principi la segona part de la ruta, la de tornada a Igualada, es presentava lleugera fins que no sé qui ha dit que podíem pujar els molins, i el Josep Mª s’hi ha enfilat a un ritme endimoniat que només té una explicació, els peus de porc i els carquinyolis amb moscatell. Els altres hem seguit com hem pogut perquè, una vegada a dalt, només hi ha la possibilitat de baixar. Després ja hem anat a Veciana i tornat per la mateixa ruta del matí per arribar a Igualada on ens hem trobat els mateixos “carreteros” que ja hi eren. Quina colla de mandrosos que són!!

SANT PAU DE LA GUÀRDIA, 27 juliol 2024

Últimament les sortides del dissabte tenen un denominador en comú que és fer el màxim de desnivell possible abans d’esmorzar quan, tot i que fa calor, és una mica més aguantable que la que fa a partir de les 12h. És per això que es busquen llocs on després d’esmorzar, tot o ho casi be tot, vingui de baixada. Sense gaires discussions i sense el “tinc gana” s’ha decidit anar a Sant Pau de la Guàrdia on, per cert, feia molt, molt de temps que no hi aterràvem, aixó si, en Ramon ens ha fet passar "pel tubo", no sigui que hi arribéssim massa sencers. A l'hora d’esmorzar s’hi ha afegit un altre membre que l’hi ha sigut impossible estar a les 08:00h al parc central per què, segons diu ha de dormir 8 hores seguides, si no no funciona bé. En fi, que per estar a la mateixa hora que nosaltres a Sant Pau de la Guàrdia, ha agafat la seva bici de gravel i s’ha plantat allí en un tres i no res. Ah!! i també hi ha hagut celebracions, el mes de juliol és un no parar, qui no fa anys celebra el Sant. 

SANT GUIM DE FREIXENET, 20 juliol 204

Un dissabte de celebració. Això de fer anys no s’atura, i millor que sigui així. Avui hem pensat anar a Montmaneu per Jorba, Copons, on hem tornat a trobar aquella colla del dia que volíem anar a La Llacuna i la pluja ens va fer canviar de lloc. Això si, avui ells anaven a un altre lloc, a Sta Maria del Camí. Amunt per la pista del circ ja encaràvem Montmaneu, però la trucada de rigor per avisar ens ha desdit doncs no hi havia lloc per nosaltres ja que un munt de motoristes tenien ocupat el bar i mig poble. Solució ràpida i canvi de destinació a Sant Guim de Freixenet, que tot i que hi hem arribat una mica tard hi ha hagut temps per xerrar, menjar, beure i celebrar. Amb la calor ja habitual en aquests dies hem buscat ruta de baixada per anar sense molts esforços cap a Igualada, ja que els que tenen piscines encara no ens han convidat. Que hi farem!.

VOLTA AL PANTÀ DE SUSQUEDA, (amb els BVici) 14 juliol 2024

Sortida conjunta organitzada per en Xavi (de Terrassa) amb els BVici. Fet i fotut només hem sigut 10 els membres que hem fet la volta, 5 del BVici i 5 Tossuts que per ser diumenge l’assistència Tossuda ha sigut prou bona. La ruta ha sigut: La Cellera de Ter, el Pasteral-Pantà de Susqueda per la dreta, pantà de Sau, Les Tallades, Sau i Pantà de Susqueda per l’esquerra. Total 82km i 1300 de desnivell que nosaltres, els Tossuts, no ho vèiem clar tot i que al final hem de reconèixer que les dades han sigut les correctes, tot i que hi ha hagut una mica de divergència a l'hora de valorar els moments que anàvem per zones d’ombra i zones de sol, això si, la sang no ha arribat al riu. S’ha de dir que a la ruta li sobren quilòmetres d’asfalt i que els 50kms de després de dinar es fan durs, més per la calor i falta d’aigua (no hi ha fonts) que no pas pel desnivell. La primera part de la ruta, fins a l’hora de dinar a la casa de Colònies Les Tallades, s'emporta gairebé la meitat del desnivell total i la ruta és més ombria. A Les Tallades ens hem banyat tot esperant el dinar de “ranxo” amb el que hem omplert la panxa. La segona part de la ruta dona més pel sac perquè hi ha un bon tros de pujada per pista asfaltada i després un camí pedregós que no s’acaba mai, tot vorejant el Pantà de Susqueda. Cap al final, abans de tornar a agafar carretera, hi ha un corriol de baixada en el que hem tingut un parell d’ensurts, i si no pregunteu al qui ha caigut o al qui ha trencat la cadena. Superat això, la tornada a Cellera de Ter per carretera ha sigut una disbauxa. Al final però, ens hem reagrupat al bar per hidratar-nos amb xampús, cerveses, coles i tota mena de begudes.