És ben cert que tenim uns llocs ja definits on anar a esmorzar en les sortides tossudes dels dissabtes. Tots tenen alguna característica, no només culinària que també, que els identifica en el seu tarannà. Nosaltres, que ja els tenim més o menys catalogats, hi passem l’estona a més d’esmorzar tot fent comentaris i acudits escaients (de vegades fins i tot repetitius). Aquest dissabte ha coincidit estar en dos d’ells, un de passada i l’altre esmorzant, que crec els tenim interioritzats com dels més antics i més propers (no per la distància sinó pel feeling). Un, tot i que està envoltat de natura, té pinzellades urbanites i l’altre, tot i que està al poble, té pinzellades naturistes. En tots dos es menja bé a un preu raonable. En tots dos hi podem compartir xerrades de tota mena, polítiques, esportives, festives, culturals, de treball, astrals, picants, d’animals… Tot i que els hi tenim un singular afecte pels motius ja comentats, posats un al costat de l’altre son com la nit i el dia. De Mas del Tronc i La Pala de Sant Pere Sallavinera és de qui parlo, llocs on quan truquem ja ens coneixen pel nostre nom, sense oblidar-nos de Ca l’Anna al Bruc, que també.
.jpg)
.jpg)
(1).png)
.png)
