SANT FELIU DE CODINES - CINGLES DE BERTÍ 05/11

Dijous i divendres només fèiem que mirar quin temps tindrìem el cap de setmana. Que si plou, que si no plou... al final 7 membres hem anat a fer la sortida sense por de rés, ni tant sols de mullar-nos, i no, no ha plogut. La sortida te lo seu, un bon grapat de kms on quasi be un 80% son per corriols i ja se sap, quan hi ha corriols els kms cauen poc a poc i el temps passa de pressa. Per això hem arribat a dinar a quarts de 4 tocats. Espectaculars les vistes les dels Cingles de Bertí.

Sant Feliu de Codines sempre ha estat un municipi amb molta història a les espatlles, situat al Vallès Oriental, a uns 500 metres sobre el nivell del mar. És un espai privilegiat que gaudeix d’un clima molt favorable i unes grans vistes de Sant Sadurní de Gallifa i del Vallès, ja que està situat als darrers contraforts dels Cingles de Bertí vers les terres més planes de la conca del Tenes i la riera de Caldes.
Actualment Sant Feliu de Codines té una població de més de 6000 habitants.

És un poble viu; durant l’any se celebren varies fires i festes com la fira de la carbassa, fira del rellotge, fira de Nadal, la Festa Major (celebrada el tercer cap de setmana de setembre), la baixada de llits i andròmines, Cirkàlia, la festa de Sant Antoni i l’Escudella de Carnestoltes entre d’altres.

Un any avans.....

CASTELL DE CASTELLAR 29/10

El castell de Castellar pertany al terme municipal d’Aguilar de Segarra i forma un conjunt monumental amb l’església parroquial de Sant Miquel de Castellar, la rectoria i el molí.

La base de la construcció és un banc de roca natural, gairebé circular, sobre el qual s’aixeca el castell. És un edifici de pedra molt rústic amb murs ferms i gruixuts, finestres altes i asimètriques i diverses espitlleres a la part baixa del mur. El portal d’entrada, adovellat, s’obre a llevant, just al capdamunt del pendent de la costa, davant d’un mirador des del qual es pot veure el poble i el molí.

Es tracta d’un castell gòtic que, a més de tenir una funció militar, ha estat masoveria i ha sofert, per tant, diferents modificacions i usos. L’element més antic és la torre, de la qual resten dos murs. Aquesta torre devia estar lligada al període de la reconquesta i feudalització del territori sota el domini dels Castellar (segles XI-XIII).

CASTELL DE RUBIO 22/10

El castell de Rubió ocupa una carena allargada dins del territori abrupte que hi ha entre l’Alta Segarra, la conca d’Òdena i el pla de Bages. Se’n coneix l’existència des d’almenys mitjan segle XI.

Com és habitual en els castells, presenta un doble recinte: en el superior hi ha una torre de planta circular; en l’inferior, hi ha l’església de Santa Maria. Aquesta església d’origen romànic va ser reconstruïda en època gòtica. Més tard s’hi van afegir elements defensius que en van millorar la protecció pel que fa a l’accés al recinte, del qual es conserven diversos trams de les muralles que el cenyien.  En ressaltem l’impressionant retaule de Santa Maria.La resta d’estructures de l’interior han anat sent absorbides o substituïdes pel nucli actual.

Sota el domini dels comtes de Barcelona, el castell de Rubió fou confiat inicialment als Rubió, que n’eren els castlans. Al segle XIV va passar a mans dels Castellolí, seguidament als Timor i els Boixadors. Van ser aquests senyors qui, a finals del segle XIV, van comprar tots els drets a Pere el Cerimoniós, i els van mantenir fins al segle XVIII.

Durant la Guerra Civil Catalana, els Boixadors van mantenir el castell del bàndol del rei Joan II.

I ja fa un 2 anys .....

RAJADELL 15/10

Tants de cops que hi hem anat i encara no la coneixem. Batua!!!

'La Noia de la Plaça'. Esculpida al 1995 per encàrrec de l'Ajuntament de Rajadell, és una escultura exempta situada al racó dret de l'edifici de la rectoria, un espai envoltat de vegetació i plantes que custodien unes de les millors vistes del terme. L'escultura, feta de bronze, sorprèn per la seva gran obertura i realisme que desprèn, factor que atrau a qualsevol que es passeja per la plaça de l'església. Es tracta d'una noia jove, de poble, amb un vestit senzill i típic de les noies de pagès, que es repenja al mur de pedra que té al seu darrere i que posa un peu a un barrot d'una cadira de fusta. Una cadira, que és oferida als visitants com a una oportunitat per asseure's, descansar i parlar. 
A més a més, la càrrega emotiva i hospitalària de la noia i el gest de deixar-nos seure amb el braç i la cama ens dona una sensació de no sentir-nos tant forasters en el poble. 'La Noia de la Plaça', una obra d'art que s'ha de veure si hom visita Rajadell o es passeja per la plaça, on podrà arribar a sentir l'essència del poble i la pau que es respira a la vila de Rajadell.

Tal vegada ja fa un any.!!!!!

SANT PAU DE LA GUÀRDIA 08/10

Poble del municipi del Bruc (Anoia), que s’aixecava primitivament (Sant Pau Vell) al costat del castell de la Guàrdia o de Bonifaci (la Guàrdia del Bruc), documentada des del 973, contrafort del Montserrat, al NW del coll de can Maçana.

Població 2009: 79 habitants

Existia una primera església de Sant Pau el 1084, que fou renovada al pas del segles XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada. Entre el 1740 i el 1742 es construí una nova església un xic més avall, prop de l’antic mas Elies o Forn del Vidre, al lloc on hi havia des del segle XIII una capella dedicada a sant Abundi o sant Aon. Originàriament la parròquia de Sant Pau fou matriu del terme del Bruc, però a partir del despoblament del segle XV s’invertiren els papers i entre els segles XVI i XIX consta com a sufragània del Bruc. Al segle XIX recuperà el caràcter de parròquia rural.

Ah!!! hi de tornada amb menys personal, ja que després d’esmorzar han deixar el grup 2 membres per ocupacions personals, cap al Castell de la Pobla de Claramunt. I té collons la cosa que els de la Pobla no hi han anat. Ganduls!!!!!!!

I ja fa un 1 any .....

LA PANADELLA 01/10

El nom “La Panadella” és dels que desfermen una onada de records. Els que es van originar quan tot el transport cap a l’interior i al nord de la Península, tant de passatgers com de mercaderies, anava per carretera i parava de manera gairebé obligatòria en aquella àrea de servei i de repòs que era universalment coneguda.

I és que en aquell parador s’hi podia sopar caviar autèntic amb xampany francès; fer-hi caceres silvestres que duraven dies, organitzades per a la gent de la burgesia catalana; muntar-hi llargues timbes de cartes que duraven fins a la matinada; dormir o descansar, si s’esqueia, en unes habitacions acollidores o, senzillament, demanar una bona truita casolana amb un cafè servit en unes llargues barres de bar sempre plenes a vessar de gent.

Però el temps no ha passat debades i el que era una petita població separada de Montmaneu (l’Anoia) amb una activitat diària de milers de viatgers és avui un lloc en decadència.

I ja fa un 1 any .....