SANT LLORENÇ DE MORUNYS 03/05

Nens i nenes,

Hem arribat bé i la sortida ha estat de puta mare!
Informació addicional per als que heu trobat curta aquesta crònica i friseu per saber més:

El terme municipal de Sant Llorenç de Morunys és el més petit dels 14 municipis que configuren la comarca del Solsonès. Tan sols té 4,34 km² i encara no en una única extensió contínua, sinó que es reparteix en dues porcions. La més petita de les dues no arriba al km² i està constituïda per un enclavament en forma de barret de mosqueter vist de perfil i amb la punta de la part davantera de l'ala del barret mirant cap al poble de Sant Llorenç. Aquest enclavament inclou la Mola de Lord en la seva totalitat, el quadrant sud del vessant del Tossal de Vall-llonga i, al nord, una estreta franja d'uns 500 m. de llarg per 150 d'ample que per l'est bordeja la carretera que va al santuari de Lord i per l'oest termeneja amb la rasa de Torroella i que, en la seva part més septentrional, comença després del segon revolt cap a l'esquerra que el camí que mena al santuari fa després d'haver passat el túnel. Aquesta estreta franja limita pel nord i per l'est amb Guixers i tota la resta de l'enclavament termeneja amb Navès. La part més gran del terme municipal, que inclou el nucli urbà, té uns 3,6 km² i està rodejada pel terme municipal de Guixers excepte una estreta franja al NW d'uns 400 m. de longitud on termeneja amb el terme municipal de La Coma i la Pedra.

Gentilici: piteu/pitea.
Nombre d’habitants (2013): 1000 habitants, menys en Ròmul, que va i ve i no saben si comptar-lo o no.
Únic paio que han vist a TOTES les edicions de la Igualada-Sant Llorenç: Ton Marcet. Té previst un monument a la plaça del poble.

MASQUEFA 26/04

Sempre hi ha un dia en que trobem un lloc nou per anar, i si és el gran xerpa Ramón el qui se l’hi fot al cap, doncs ja la tenim liada. Havíem de fer kilòmetres hi Masquefa cau pro lluny, amb l’afegit que el Ramón ja havia mirat el Google maps, això vol dir que no ens en lliuràvem. Al principi camins coneguts fins arribar a Hostalets, uns fets del dret i d’altres de l’inrevés, a partir d’allà tots juntets ja que ningú sabia les cruïlles i alhora de consultar els GPS s’els hi han acabat les piles. Tot i així amb el xerpa que tenim no hi ha problema, ell si que te bona orientació i no se l’hi acaben les piles, directes cap al lloc d’esmorzar, una bar que és una nau industrial i el més curiós és que fins i tot les bicis hem “aparcat” al costat de la taula, aquest es un bar gran i “segur”. Després cap a Piera passant per totes les urbanitzacions fetes i per fer, ja que hem sembla que no hem deixat cap per visitar i tornar per la riera, que quan t’hi fiques et sembla que estàs en un indret de un altre part del món.

Ara fa un any.......

CALAF-longversion 19/04

Avui ens hem decidit per anar a Calaf i veure’n el mercat. Com que s’acosta Sant Llorens ens hem pronunciat a favor d’una long version dels camins que coneixem. I qui dels nostres (en absència del pastor) coneix tots els camins de la comarca??? Doncs l’inefable Ramon!!! Així doncs, més de 35 km per a anar a Calaf i un “otro tanto” o més per tornar. Genial el recorregut sense ni una gota de carretera (de comú acord hem decidit fer ofrena de tal honor al gran Joan Ramis).

Hem de felicitar la jove Laura Sánchez perquè ha estat el seu inici de sortides ja completes des del 092. Una nova jabata, vaja!!!

També hem de felicitar la noia del Casal de Calaf perquè ens ha atès amb puntualitat, eficiència i un singular somriure a la cara.

SANT SADURNI D'ANOIA 12/04

Aquesta sortida de Sant Sadurní d’Anoia ja s’està configurant com a una habitual de cada temporada. Hem anat arreplegant membres des de el 092 fins a la bassa de Capellades i a partir d’aquí tots juntets, mes o menys doncs la canalla cada dia tiba més, cap a Sant Sadurní. Tot i que ahir a la nit va ploure d’allò més, no hi havien gairebé tolls i per descomptat que de pols ni una mica, tot i així el Marc ens ha posat a prova i ha tingut una averia d’allò més inusual, ha esberlat la funda del cable del canvi i, es clar, el cable no podia fer la seva funció, un arreglo provisional i empenyent-lo hem arribat a Sant Sadurní per trobar la botiga de btt Domingo a arreglar el problema. La tornada és on hi ha més pujada però ben tiparronets no hi ha hagut problema per arribar a casa a l’hora normal, fins i tot ens ha donat temps a fer una “master clas” amb un “pavo real”. La propera vegada que anem a Sant Sadurní el que si canviarem es de lloc per esmorzar, el que hem anat no està a la nostra alçada, el ranxo ja ens el varen donar a la “mili”.

Ara fa un any.......

EL BRUCH 05/04

Cada dissabte diem el mateix, s’ha de fer kilòmetres ja que l’especial a Sant Llorenç s’apropa i fa respecta (cada dia som més vells). El Bruch no és que estigui molt lluny, però si es dona una mica de volta i es busquen pujades, doncs es fa una mica més pesat i si a més es fa una mica de trekking per anar ha veure la “vauma del secret” doncs millor. A tot això cal sumar-hi el canvi de temperatura que ha fet durant el matí per acabar fent una calor que ens ha fet anar treien roba. Després d’esmorzar al Bruch i per acabar-ho de rematar ens hem enfilat cap a Can Massana per el Camí de les Batalles famós, entre d’altres coses, per les explicacions del Ròmul. I com que encara hi ha ganes de fer kilòmetres, al tornar hem decidit que la propera setmana anirem a Sant Sadurní d’Anoia per lo que sortirem a les 07:00 del matí des de el mateix lloc.

Ara fa un any.......