HOSTALETS DE PIEROLA 09/11

Final de temporada. Última sortida setmanal oficial del campionat 2013, i els llocs de podi han quedat confirmats, tot i que ja feia dies que els teníem clars. Cal a dir que aquesta ha sigut una temporada una mica atípica (en positiu) per l’arribada de la “canalla” i la recuperació de unes mitjanes d’assistència que tal i com ens diu el nostre “controlador” Màrius son fantàstiques.

Val a dir que això de la bici de muntanya, es a dir btt, acumula gent de totes les edats i tot i que els grups els marquen les edats dels component, en el nostre en podem gaudir, al menys d’un parell de generacions. Gràcies “canalla” per gaudir de la bicicleta i fer-nos gaudir a nosaltres.

Sabeu que va dir en Albert Einstein? ...

 "La vida és com la bicicleta, cal pedalar cap endavant per no perdre l'equilibri".

I al que no l’hi agradi, ja ho sap........

Ara fa un any

Continua fent molt de temps.......

SANT PERE RIUDEBITLLES 02/11

Encara que anàvem tots preparats per el fred, avui tocava fer calor i a la pujada dels dipòsits de Vilanova ens hem anat despullant. A més estàvem disposats a provar un lloc nou per esmorzar a Sant Quintí de Mediona, dons estàvem d’estreno i aquesta era l’ intenció, però quan hi hem trucat per avisar ens han dit que avui no podia ser per problemes familiars, i dit i fet hem reconduït la ruta i ens hem arribat fins a la braseria de Sant Pere de Riudebitlles. La volta que hem fet ha sigut al revés del que fem habitualment, sobre tot al tornar per Canaletes i La Torre de Claramunt on anàvem deixant membres del grup. La“canalla” com que no en té prou de sortir els dissabtes, també surt entre setmana i llavors entre que son joves i el entreno que porten, dons no els podem seguir. Sort que no es coneixen els trencalls de camins i encara ens han d’esperar. Salut i força que la setmana que bé és l’últim dissabte del campionat btt 2013 i d’aquí 15 dies comencem el campionat btt 2014 amb “sortida especial”.

Ara fa molt, molt de temps.......

SANT PERE SALLAVINERA 26/10

Ja feia dies que en parlàvem i el divendres al sopar del “Coma” ho varem confirmar, demà anem a veure a l’Antonia de La Pala a Sant Pere Sallavinera. Així dons hem agafat ruta per Can Roca i cap a la pujada de les antenes, on per cert hem trobat a la incombustible Virginia entrenant, tot i que ella ens ha dit que havia sortit a passejar i que ja no és la que era. Després hem passat a saludar al Guillem, a Mas del Tronc, i ell ha aprofitat per presentar-nos a la Raquel, que és més maca que ell. Després de fer-la “petar” una mica i per el camí que tots ens coneixem hem arribat a La Pala per fer un bon esmorzar amb sobre taula, on la mateixa Antonia ens ha explicat diverses anècdotes del famós calendari. La tornada l’hem canviat una mica i tot i que hem tornat un bon tros per el mateix camí d’anada, quan hem sigut a Masana hem deixat el camí que va per Mas del Tronc i hem agafat el de la dreta que va cap a la carretera de les mayoles, per tal de anar a agafar una trialera que surt de dalt dels molins per la part de la Serra de Rubió i va a parar prop de l’Espelt concretament a la fàbrica de carnasses i des de allà per la font de Can Masarnau. El guia en aquest tros de trialeres ha sigut en Toni Riera, quin “mestre”.

Ara fa un any.....

Ara fa molt, molt de temps.......

LA PANADELLA 19/10

Avui s’ha fet realitat una esperança que molts de nosaltres teníem, anar a un lloc nou que no hi havíem anat per una ruta nova que no havíem fet. Dons si, avui hem esmorzat a “La Panadella” lloc emblemàtic fa uns quans anys quan no teníem l’autovia Lleida-Barcelona, en una ruta per La Sala, Jorba, Argençola i Carbassí per arribar a La Panadella. Això si, aquest matí també ha sigut una disbauxa d’averies ja que al inici el Iván se l’hi ha trencat el eix del darrere (el de la bicicleta clar) i el seu pare en Moisés (que l’hi ha canviat la bici) i en Xavi que té solucions per tot, s’han entornat des de La Sala a Igualada per posar un eix nou a la roda i pujar per carretera però vet aquí que quan ja pujaven per la carretera de Jorba, un altre cop s’ha “clavat” el mateix eix, llavors ha entrat en acció el pare d’en Xavi que fen de RACC els hi ha portat una roda sencera per fer el canvi. Al final tot ha anat be i hem acabat esmorzant tots junts a la Panadella, inclós un antic “biker”. La tornada l’hem fet per grups dons uns tenien tard (les averies ens han retrasat molt), altres tenien obligacions familiars i el grup més complert ha tornat per Sant Guim, Copons, Jorba i Igualada.

SANT GUIM 12/10

Amb un petit dilema de on anar, ja que algun membre havia de tornar d’hora per celebrar dinar familiar, hem decidit arribant-se a Sant Guim. Hem sortit direcció l’Espelt, cap a Jorba, Copons i m’entres uns pujaven per Veciana, uns altres anaven per el camí del “circ”. Aquesta separació be deguda a que alguns membres es fan més grans que d’altres i pateixen certs dolors d’articulacions que amb una mica més d’entreno ho arreglaran. El cert es que a l’hora de esmorzar ens hem retrobat a Sant Guim amb la sorpresa de que en Moisés continua donant classes de btt a la seva filla Laura, (han arribat des de Veciana) ja que amb el Ivan no pot ni atrapar-lo, tot i que de vegades fa alguna “parada de més”. Una vegada ben tips, tornada gairebé tot de baixada i un altre vagada els més tocats han optat per anar directes per Santa Maria del Camí que tot es més ampla i bona part del camí està senyalitzat amb ratlles blanques als costats. Quina pressa hi ha per tornar si la majoria ja no li cal dinar dons anem tips com uns porquets?, serà cosa de l’edat.

Ara fa un any.....