SANT ANTOLI, 06 desembre 2025

Alguna vegada n’havíem parlat de tornar a anar a Sant Antolí, ja que la primera vegada ens vàrem quedar amb les ganes perquè el vam trobar tancat. I avui era un dia com un altre per anar-hi, tot i que hem sigut només 6 els Tossuts amb ganes de pedalar. Sense gaires discussions hem encarat la ruta cap a Jorba i Clariana on ens hem trobat en un petit entrebanc (batuda de senglars) que ens ha fet agafar la pista de pujada, i quina pujada, per arribar a Argençola que, com sempre, no hi ha ni una ànima pel carrer. La ruta és llarga i a més el dimoniet que porta en Jordi a dins ha buscat un puja i baixa durant tota la ruta que a més d’un ens ha deixat una mica fatigats. Això sí, una vegada a Bellmunt de Segarra, només quedava baixada asfaltada fins al destí per esmorzar a Sant Antolí. Allà ens hi hem trobat en Màrius, un dels més tossuts, que ha vingut en cotxe perquè, segons ell, encara està una mica constipat. Penso que en realitat avui l’hi ha fotut mandra fer tants quilòmetres. De totes maneres tots juntets hem fet un àpat d’esmorzar variat on la Yipei, tot rient, ens n'ha fotut 18,-€ per cap. I després la tornada, i quina tornada!, per començar Igualada l’hem deixat a la nostra esquena, ja em diràs tu, i després d’una llarga carretera i un pujar i baixar constant hem vist al lluny Sant Guim de Freixenet. I d’allà ja sabem el que ens queda, el millor de la sortida amb uns corriols de baixada que ens han portat a Sta Mª del Camí per agafar el carril bici, ja que l’hora així ho aconsellava, i tornar a Igualada amb ganes de no tornar a repetir aquesta sortida. Esperem que la Yipei vingui a portar un bar de la comarca per tornar-la a veure.