Tenint en compte que ha sigut una primavera amb força pluges… cosa que no estàvem gens acostumats darrerament, algú se li va ocórrer que calia veure i comprovar com estaven les Deus de Sant Quintí. Un lloc ple de fonts i grutes on hi brollava aigua de 23 fonts arrenglerades, essent un lloc ideal per passar l’estiu a l’ombra dels arbres i amb la frescor de les aigües brollant a dojo! (això passava antigament; ara...no ho sabíem). De ben segur que rajaven amb abundància, i calia ensenyar aquest petit racó de món a qui encara ho desconeixia. Quina... sor-pre-sa! Quina... decepció! No raja ni un trist rajolí, les aigües estan estancades i no corre l’aigua pel rierol. El que hi ha és un parc amb tirolines i activitats muntades per als més menuts (la qual cosa no és per al nostre grup Tossut). Arribats aquí, amb les panxes que ja roncaven feia estona... calia prendre la decisió d’esmorzar al bar que acabava d’obrir o anar una mica més lluny. Hi havia poca confiança... però calia donar-los una oportunitat. La gana apretava i això sí que és cosa sèria. Ens vam arriscar! La veritat sigui dita... vam esmorzar la mar de bé, estrepans molt bons i els plats ben nets van quedar. No vam fer postres, però el preu... el més barat de la temporada! Converses i debats interessants van esdevenir, opinions naturalment respectades però diverses van acabar d’arrodonir la sortida del dissabte. Quan un ho passa bé el temps passa volant... i això ens va passar, que se’ns feien les “quinientas” i encara estàvem pedalant de tornada per Sant Joan de Mediona. Sort que algunes “velles=belles glòries” saben dreceres per tornar prou ràpid a Igualada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada