MIRAMAR i CASTELLOLI, 26 abril 2025

No se sap res de res. 

Es veu que el que ha passat a Castellolí es queda a Castellolí.

MIRALLES (quatre carreteres), 19 abril 2025

Avui era un dia per gaudir de la flora de la comarca. Les darreres pluges han fet que els camps estiguin com fa molt de temps no els veiem. Tota herba ha crescut més de l'habitual en els darrers anys. Blat, ordi, colza, roselles, margarides, ortigues i tota mena de plantes (fins i tot les dolentes) tenen un aspecte immillorable. I és per això que avui, que érem poquets, l’Anna ens ha convençut per fer una ruta cap a Miralles per observar la flora. Tot xino-xano hem començat amb un dia bastant tapat que fins i tot pensàvem que ens mullaríem, però no. Hem esmorzat a les quatre carreteres i després de fer la sobretaula, com que feia un sol lluent, el Ramon ens ha fet continuar la ruta direcció Tous i per sota la Tossa arribar a Igualada.

SANT GUIM DE FREIXENET, 02 abril 2025

Un altra vegada a Sant Guim de Freixenet. Últimament ens hem aficionat a anar-hi, hi ha diverses rutes i s’esmorza bé a Cala Maria amb la Hipe al davant. Avui ha vingut la Laura, (la filla del Moisès) que es veu que feia dies que l’estava taladrant per fer una sortida i recordar altres temps en que venia de petita. Per la ruta hem trobat aigua i moltes pujades perquè Sant Guim està en un altiplà més amunt que Igualada, com la majoria de llocs, donat que Igualada està enclotada.

RAJADELL, 05 abril 2025

Dissabte sí, dissabte no, sempre hi ha algú que l’hi surt de l’ànima allò de “anem a Rajadell”. I aquest dissabte ha sigut que sí. Per anar-hi hem fet la ruta de pujada als molins per després anar seguint la carena, sifonant en algun moment, i anar a petar al castell de Castellar on el Toni s’ha estrenat en la banyera, ja que no coneixia aquella pedra tan original. A Cal Miliu hem esmorzat bé i barato (cosa estranya), a veure si una flor no fa estiu i te continuïtat això de “barato”. La tornada ja ha sigut “figues d’un altre paner”, ja que refusant la pujada de la Z n’hem anat a fer un altre que, tot i més maca, també pujava i en alguns llocs quasi que havíem de passar en barca de l’aigua que rajava. Tot i així ho hem aconseguit, tornar a Igualada amb ganes de tornar a sortir el dissabte que ve, o no.