LA LLACUNA (nocturna), 11 juliol 2025

Ja fa anys, jo diria que molts anys, que fem una nocturna “oficial” del grup. Aquest any però ha sigut quelcom diferent com tantes d’altres que recordem, per una caiguda, per una ballaruca amb la mestressa del bar, per algún “mal de cap” en la ruta de tornada, per anar sense llums i confiar en la lluna plena, per arribar i anar a l’hospital, per celebracions, per……….. infinitat de motius. El motiu per recordar la d'avui serà per la fi de festa que hem gaudit amb la gent del poble de Montbui, que tot sigui dit “són molt bona gent”. De la ruta, que us puc dir de la ruta?, que l’ha preparat el Jordi?, que hem anat direcció Carme per anar a La Llacuna?, que hi havia una pujada que t’hi cagues?, que hem hagut de retallar un tros per carretera per què arribàvem tard?. En fi, un any més hem gaudit de la nocturna Tossuda i com que ens anem fent grans ja no tenim prou dits per contar-les totes, ni sumant els de les mans i peus junts. Apa som-hi, amunt, amunt.

STA. COLOMA DE QUERALT, 05 juliol 2025

Amb discrepàncies d'on anar a esmorzar, si entre Sant Joan de Mediona o Sta Coloma de Queralt, ha guanyat Sta Coloma. I no és per res no, però ja fa temps que tenim una ruta que agrada a la majoria, no per ser curta sinó perquè no té pujades molt fortes, gairebé diria que és una pujada constant des de Clariana per arribar a Sta Coloma. La discussió doncs no ha sigut per la ruta no, sinó pel bar a triar per l’esmorzar. Com que a la plaça n’hi ha per triar i vendre ens hem centrat en dos, la Caixa i el bar la Rosa. Sabeu qui ha guanyat?. Per tornar hem rebuscat uns quants corriols, això sí de baixada, per tal d’arribar a Tous i com que l’hora de la cervesa ens esperava, hem agafat carretera i directes cap Igualada on hem decidit el restaurant per fer la nocturna la setmana que ve. 

SANT MARTI DE TOUS, 28 juny 2025

Ja hi tornem, com cada dissabte, faci fred o faci calor. I ara toca calor. Avui ha sigut un dissabte diferent, uns deien que era el dia LGTBIQ+, però en Màrius ens ha donat una dada que ningú la tenia en compte. Aquest dissabte era el dia mundial dels “barrufets” o “pitufets”. Aquella mena de follets que els varen acabar pintant blaus perquè vermells semblarien dimoniets, i grocs, taronja, marró o negres semblarien massa humans i poc follets. Així doncs només quedaven dos colors, verd i blau i de color verd s’haurien confós amb el paisatge, així doncs els van pintar de color blau com els Tossuts. I com a Tossuts hem anat a Sant Martí de Tous que, encara que sembli fàcil arribar-hi hi ha hagut alguns que han rebuscat la ruta i s’han fotut en unes terres privades que una mica més acaben “hostiats” per un senyor gran que, amb l’argument de què no era culpa seva, no els deixava passar per la seva propietat. La cosa ha acabat bé gràcies a l'acte parlamentari i, tot i que la resta els hem hagut d’esperar asseguts a la taula, hem acabat esmorzant tots junts, els Tossuts eh!, el senyor gran no ha vingut.

CASTELL DE RUBIÓ, 21 juny 2025

Amb la calor que fa aquest mes de juny hem començat a fer sortides light, més que res per no patir una deshidratació de cavall. Un lloc apropet és Rubió i tot que en principi ens decantàvem pel Pla de Rubió, hem acabat al Castell de Rubió perquè en la ruta que hem fet es volia esbrinar si, el corriol que fa bastant de temps va netejar en Ramon, encara és ciclable tot i que el féssim de pujada. I sí, encara és ciclabe i té l’avantatge que quan l’acabes ja ets a dalt el Castell de Rubió. Un esmorzar gratificant i la calor que feia ens ha decidit a buscar la ruta de baixada  per anar a Jorba, la Sala i per la via blava arribar a Igualada. Amb aquesta calor haurem d’estudiar una mica la vida dels camells i intentar imitar-los.

VALL DE CARDÓS i CERTESCAN, 14 juny 2025

Fa unes setmanes va sorgir la idea de tornar a fer una sortida que s'havia fet feia 13 anys. Pujar al llac Certescan desde Tavascan. Potser per la seva duresa i per què combina BTT anb Senderisme, només hem sigut 3 els intrèpids que hi hem anat. Sortim divendres per anar a dormir a Ribera de Cardós, on l'organitzador de la sortida té allotjament per tots, sopar i a dormir aviat. De bon matí iniciem la sortida, en aquesta ocasió ho fem des de Lladròs, 6 km abans, per arribar a Tavascan amb les cames ja entonades i començar a pujar de valent els 14 km. que ens portaran al l'estany de Clossell, una pujada de 1200 metres de desnivell, que fem agrupats i a un ritme constant, amb només dues parades per agafar forces; en el trajecte observem cabirols, senglars i natura esplendorosa.

Arribats al Clossell i amb les bicis ben resguardades, fem la transició a senderisme, ens esperen poc més de 4 km i un bon desnivell fins al Certescan, primer una parada a l'estany Naorte, per esmorzar en un indret idíl·lic per continuar amb un primer fort ascens on poc a poc anem sumant metres d'altitud, comencem a trobar les primeres congestes de neu que ens conviden a una merescuda refrescada i amb poc més d'una hora caminant ja som davant del llac més gran de Catalunya, fotografies per immortalitzar el moment i retorn cap a les bicis, de baixada ens passen per davant dos isards i quedem meravellats del fàcil que es mouen per les pedres. Nou canvi de vestimenta per iniciar el descens per les pedregoses pistes que en poc més de mitja hora ens retornen a Tavascan on ens espera un merescut dinar al restaurant de l'hotel Marxant per agafar forces, en una amena conversa sobre rutes amb el propietari, també aficionat al BTT com nosaltres, sorgeix l'idea de la propera sortida per la zona, arribar als estanys de Romedo, a priori una mica més fàcil i tota en BTT, aquest estiu el Xavi farà la prospecció i ja veurem?. Després dels xarrups de rigor agafem les bicis per tornar al cotxe i cap a la piscina a fer una bona refrescada abans de tornar casa.

by 👤Jordi

I la resta que ens hem quedat a Igualada ens hem dedicat a fer un triatló, per no ser menys. 

CARME, 07 juny 2025

Anar a Carme pot resultar fàcil però tot depèn del camí escollit. En un moment donat l’Anna no ho veia clar d’arribar en condicions i jo l’he acompanyat ja que és millor companyia que no pas la resta de Tossuts, ja siguin per separat o tots junts. El resultat ha sigut que nosaltres dos, tot xino-xano, hem arribat a Carme per esmorzar gairebé una hora abans que la resta de membres, doncs es veu que la ruta era enrevessada. Al bar, lògicament, hem quedat sols i una mica més ens fan parar taules per dinar. A la tornada no puc explicar gaire cosa ja que jo i en Màrius hem tornat “pitant” per carretera, diverses qüestions ens ho reclamaven. Això sí, els altres han continuat amb la machacada per terra i aigua. I la setmana que ve més (més grups separats).

COPONS, 31 maig 2025

Quin dissabte el d’avui!. Volíem anar a Calaf i hem acabat a Copons. La història ha sigut que, tot fent una calor de “collons”, l’organitzador de rutes (que si continua així l'hi traurem el càrrec) havia planejat una nova ruta per anar a Calaf fent un corriol no conegut per la majoria de mortals, entre ells nosaltres, amb el ple convenciment de què arribaríem a esmorzar a una hora decent. Fins a Copons tot marxava sobre rodes (mai més ben dit), una vegada passat el poble i després d'una pujada empinada com la Torre Eiffel hem trobat el començament del corriol del dia, i allà ha aparegut la història del dia. Anar tirant, anar tirant i com que ja ens costa una mica contar, ens hem descomptat i hem perdut un membre, que ja sabem que li agrada caminar, però tampoc es tracta d'enviar-lo a caminar sol. Ha agafat un trencall que no tocava, és clar que no sabia per on havíem tirat els altres, i això l’ha portat a fer una ruta tot solet per les muntanyes de la contrada sense saber on anava a parar. Després d'unes quantes trucades per telèfon ens ha pogut enviar la localització i com que estava tan amagat i ja portàvem més temps parlant per telèfon que anant en bici, s’ha decidit rectificar la ruta i deixar estar Calaf per anar a Copons, molt més a prop i amb moltes més garanties que ens poguéssim retrobar amb el “perdut” (el Josep M.). I així ha sigut, feia una estona que ens havíem entaulat que ha aparegut el “perdut”, hem esmorzat juntets i després ruta rebuscada cap Igualada, no sigui que arribéssim massa d’hora!

SANT QUINTI DE MEDIONA, 24 maig 2025

Tenint en compte que ha sigut una primavera amb força pluges… cosa que no estàvem gens acostumats darrerament, algú se li va ocórrer que calia veure i comprovar com estaven les Deus de Sant Quintí. Un lloc ple de fonts i grutes on hi brollava aigua de 23 fonts arrenglerades, essent un lloc ideal per passar l’estiu a l’ombra dels arbres i amb la frescor de les aigües brollant a dojo! (això passava antigament; ara...no ho sabíem). De ben segur que rajaven amb abundància, i calia ensenyar aquest petit racó de món a qui encara ho desconeixia.  Quina... sor-pre-sa! Quina... decepció! No raja ni un trist rajolí, les aigües estan estancades i no corre l’aigua pel rierol. El que hi ha és un parc amb tirolines i activitats muntades per als més menuts (la qual cosa no és per al nostre grup Tossut). Arribats aquí, amb les panxes que ja roncaven feia estona... calia prendre la decisió d’esmorzar al bar que acabava d’obrir o anar una mica més lluny. Hi havia poca confiança... però calia donar-los una oportunitat. La gana apretava i això sí que és cosa sèria. Ens vam arriscar! La veritat sigui dita... vam esmorzar la mar de bé, estrepans molt bons i els plats ben nets van quedar. No vam fer postres, però el preu... el més barat de la temporada! Converses i debats interessants van esdevenir, opinions naturalment respectades però diverses van acabar d’arrodonir la sortida del dissabte. Quan un ho passa bé el temps passa volant... i això ens va passar, que se’ns feien les “quinientas” i encara estàvem pedalant de tornada per Sant Joan de Mediona. Sort que algunes “velles=belles glòries” saben dreceres per tornar prou ràpid a Igualada! 

FONOLLOSA, 17 maig 2025

Per no perdre el costum avui també hem començat la ruta a 2/4 de 8. La setmana passada es va plantejar el repte d’anar a Fonollosa, per si no havíem fet prou quilòmetres, i dit i fet a Fonollosa de pet. Aquest dissabte ja havíem planejat d’arribar alhora per esmorzar i també a dinar, perquè uns quants teníem dinar de “germanor” als magatzems del Josep Cuadros i no era qüestió d’arribar a deshora. Per anar a Fonollosa vàrem agafar el camí més recte tot pujant els molins i després deixar-nos caure cap a Castellar, una vegada allà només quedava tornar a remuntar la carena de l’altra costat de la C-25 per anar a petar a Fonollosa. Un bon esmorzar i una tornada ràpida i desmembrada, ja que uns quants vàrem agafar la pista asfaltada de Castellar cap a Castellfollit, i altres encara van allargar una mica pel Clot del Grau. Això sí, ens vàrem assegurar que a l’hora programada estiguéssim asseguts a la taula dels “Tapilles ACA històrics”.

Salut.

 

GUISSONA, CERVERA, LA PANADELLA, 10 maig 2025

Fer una sortida amb btt de més de 100 kms amb sortida i arribada a Igualada no és molt normal, però aquesta era una idea que ja feia temps que s'estava madurant al cap d’algú. Hem sortit una mica més d’hora per guanyar temps, i la veritat és que no ens ha fet gaire mandra. Això sí, avui el restaurant ens el guardàvem per dinar, o sigui que ha sigut qüestió de portar l'entrepà fet des de casa i ens l'hem menjat tot just hem arribat a Guissona. Una vegada esmorzats hem fet una visita pel centre del poble per encarar després direcció cap a Cervera, que l’hem passat ràpid, ràpid, ja que volíem anar a dinar a La Panadella sense que ens passés l’hora. A algú més que altres aquest tros de ruta se li ha fet “durilla”, però hem recuperat forces per continuar, no pel carril bici no, sinó per passar per Argençola, no sigui que acabéssim massa sencers.

CASTELLFOLLIT DEL BOIX, 03 maig 2025

Avui teníem diverses opcions tot i que no hi havia res previst. El Wikilokero no hi era i era qüestió d’aprofitar-ho. Al final, i sense discutir gaire, hem anat a Castellfollit del Boix, el poble del Ramon. Han tornat a obrir el Centre Social i calia anar a l’estrena per tastar el tipus d’esmorzar que fan. L’anada no ha tingut gaires sorpreses, a part de la visita als ànecs i les fonts, i el Ramon s’ha portat bé, ara ve la tornada ha sigut recaragolada i amb un al·licient nou, visita al saltant d’aigua que no té res d’envejar a alguns del Pirineu. Sembla mentida i ens hem hagut de fregar els ulls i pessigar-nos per assabentar-nos que no era un somni. Refot quina quantitat d’aigua i aquí al costat de casa, bé una mica més lluny, però pels de Castellfollit al costat de casa. I cal dir també que la ruta de tornada ha tingut de tot, pista, corriols, salta'ns d’aigua i bicicleta a l’esquena, com no podia ser d’una altra manera fent la ruta el Ramon.

MIRAMAR i CASTELLOLI, 26 abril 2025

No se sap res de res. 

Es veu que el que ha passat a Castellolí es queda a Castellolí.

MIRALLES (quatre carreteres), 19 abril 2025

Avui era un dia per gaudir de la flora de la comarca. Les darreres pluges han fet que els camps estiguin com fa molt de temps no els veiem. Tota herba ha crescut més de l'habitual en els darrers anys. Blat, ordi, colza, roselles, margarides, ortigues i tota mena de plantes (fins i tot les dolentes) tenen un aspecte immillorable. I és per això que avui, que érem poquets, l’Anna ens ha convençut per fer una ruta cap a Miralles per observar la flora. Tot xino-xano hem començat amb un dia bastant tapat que fins i tot pensàvem que ens mullaríem, però no. Hem esmorzat a les quatre carreteres i després de fer la sobretaula, com que feia un sol lluent, el Ramon ens ha fet continuar la ruta direcció Tous i per sota la Tossa arribar a Igualada.

SANT GUIM DE FREIXENET, 02 abril 2025

Un altra vegada a Sant Guim de Freixenet. Últimament ens hem aficionat a anar-hi, hi ha diverses rutes i s’esmorza bé a Cala Maria amb la Hipe al davant. Avui ha vingut la Laura, (la filla del Moisès) que es veu que feia dies que l’estava taladrant per fer una sortida i recordar altres temps en que venia de petita. Per la ruta hem trobat aigua i moltes pujades perquè Sant Guim està en un altiplà més amunt que Igualada, com la majoria de llocs, donat que Igualada està enclotada.

RAJADELL, 05 abril 2025

Dissabte sí, dissabte no, sempre hi ha algú que l’hi surt de l’ànima allò de “anem a Rajadell”. I aquest dissabte ha sigut que sí. Per anar-hi hem fet la ruta de pujada als molins per després anar seguint la carena, sifonant en algun moment, i anar a petar al castell de Castellar on el Toni s’ha estrenat en la banyera, ja que no coneixia aquella pedra tan original. A Cal Miliu hem esmorzat bé i barato (cosa estranya), a veure si una flor no fa estiu i te continuïtat això de “barato”. La tornada ja ha sigut “figues d’un altre paner”, ja que refusant la pujada de la Z n’hem anat a fer un altre que, tot i més maca, també pujava i en alguns llocs quasi que havíem de passar en barca de l’aigua que rajava. Tot i així ho hem aconseguit, tornar a Igualada amb ganes de tornar a sortir el dissabte que ve, o no.

VOLTA PER TORREDEMBARRA, 29 març 2025

Feia dies i temps que reclamàvem al Xavi que ens fes una calçotada o àpat semblant. Dissabte rere dissabte ens explicava que havia fet una calçotada amb colla o amb un altre, menys amb nosaltres. I tant i tant d’insistir que vàrem aconseguir que entre ell i el Jordi organitzessin una volta per Torredembarra, terreny conegut pels dos. El Jordi ha fet la ruta i el Xavi se n'ha cuidat de l'àpat. Vaja, que hem acabat a casa del Xavi amb una bona “comilona”. Això sí, per disfrutar-la tots no podia ser una calçotada però sí que podia ser una fideuà. Dit i fet fideuà al canto. De la sortida est pot dir que ha sigut circular i pedregosa, perquè de pedres n'hi ha per donar i per vendre en aquells indrets. Esmorzar de pícnic i visita als principals llocs emblemàtics de la zona per acabar amb una festa de menjar, beure i riure. Gràcies Xavi.

PLA DE RUBIÓ, 22 març 2025

Poca cosa s'ha escrit d'aquesta sortida. Només se sap que tot i veient Igualada, no si acabava d'arribar. 

SANT PAU DE LA GUARDIA - BAUMA CAN SOLÀ, 15 març 2025

Dissabte de sorpreses. Sorpresa perquè l’Aleix feia molt de temps que no sortia amb nosaltres (té una feina una mica complicada per vindre sovint). Sorpresa per la companya que ha vingut amb ell, la Gabriela, jove i riallera. Sorpresa per la facilitat en trobar el lloc on anar a esmorzar, havia de ser a prop per compensar els dies d'inactivitat que jo porto a sobre i també per facilitar la sortida a la debutant (en matèria de btt), la Gabriela. Sorpresa per la quantitat d’aigua que hem trobat per la ruta, tolls, rierols, saltants… Sorpresa pel bon temps que ens ha fet, tenint en compte que durant els últims dies de la setmana no havia deixat de ploure. Sorpresa per la “petita” avaria d’en Xavi, solucionada per la seva l'habilitat i ajut del compressor d’un  Castellolinenc. De totes però, la sorpresa de més magnitud ha sigut la que ens hem trobat a la bauma de Can Solà. Allà ens hi hem passat una bona estona per gaudir del moment on estem acostumats a veure-i moltes pedres però no pas tant d’aigua. De tornada no ens n'hem escapat de visitar la zona de rentat, ja que les bicicletes enfangades necessitaven una bona netejada i nosaltres també. 

CASTELLOLI, 08 març 2025

Avui dia rúfol, tan rúfol que hem estat només cinc els Tossuts, valents o inconscients, que ens hem atrevit a contradir els pronòstics més desfavorables de pluja. La veritat és que ens ha sortit bé i amb un bon recorregut per anar i tornar a Castellolí, 50 km de pistes i senders amb un terreny immillorable, una temperatura primaveral i unes ganes de gaudir dels camins, corriols i paisatges de la comarca. Una ruta per Igualada, Òdena, Castellolí, Òdena i novament Igualada

Il·lusió també per retrobar-nos novament amb el Joan, aquí segurament ja li hem acabat l'estoc de Ratafia, i amb la bona notícia de què segurament la setmana vinent ja podrà pedalar novament nosaltres i fer les fotografies per immortalitzar les sortides de la manera que ens té acostumats.

També ha vingut el Moi i amb la seva visió millorada hem fet petar la xerrada de la manera més animada!!!

A una hora prudent hem agafat camí de tornada amb la bicicleta ben enfangada!!! Neteja i fins a la propera setmana.

SANT SALVADOR DE GUARDIOLA, 01 març 2025

Igualada, dissabte passat. A trenc d’alba, el noble col·lectiu ciclista dels Tossuts es reuneix al Parc Central d’Igualada, llestos per afrontar una nova gesta sobre dues rodes. La jornada comença amb una gran notícia: el Moi torna a l’acció després d’unes quantes setmanes d’absència. Esperem que la seva renovada capacitat visual li permeti com a mínim esquivar les pedres. Amb la bona notícia i l'esperit indomable que els caracteritza, els Tossuts inicien la seva travessa per camins i senders de la comarca.

Avançant amb determinació, la comitiva emprèn un tram de la històrica Ruta Ignasiana de BTT, un camí que, segons es diu, ressegueix la petjada del mateix Ignasi de Loyola en el seu viatge fins a Manresa. Però els Tossuts no busquen il·luminació espiritual, sinó un bon esmorzar, i el seu destí és clar: el Racó d'en Paco, a Sant Salvador de Guardiola.

A l’arribada, un petit contratemps: el rellotge juga en contra, i l’opció de menú es redueix a un pa amb tomàquet i embotits. Però, amb estoïcisme, els ciclistes accepten la rebaixada proposta, tot i considerar que el preu no s’ajusta a les expectatives d’uns esforçats pedaladors. No obstant això, la jornada guarda una sorpresa final: el Joan, home previsor i de bon cor, apareix amb la seva moto portant un tresor inesperat: mini-panettones per a tothom! La dolça recompensa desperta l’entusiasme del grup, però el Toni no en té prou amb un mos... i devora una peça sencera, guanyant-se la crònica d’honor d’aquesta sortida.

Amb els ànims renovats i els estómacs plens, els Tossuts emprenen el camí de tornada, deixant enrere una altra jornada èpica. Fins dissabte vinent, Tossuts! La muntanya ens espera!

by Àlex 👤

SANT MARTI DE TOUS, 22 febrer 2025

Un dissabte plujós, sota un cel gris, quatre valents ciclistes, sense cap avís, van decidir sortir, els irreductibles, per desafiar el fang, sempre invencibles.

Des d'Igualada van partir, amb gran coratge, cap a la Censada, travessant el paisatge. Turons i camins, enfangats i mullats, la pluja com a companya, sempre al costat.

A Sant Martí de Tous, la Gemma els va acollir, amb un esmorzar que els va fer somriure i seguir. Un dels companys, per carretera va optar, mentre els altres tres, la ruta van continuar.

Cap al Pla del Burro, amb força van pujar, direcció a Clariana, sense parar de pedalar. Baixades i pujades, cap al Coll d'Estelles, seguint les rutes d'en Lamolla, com estrelles.

Per la via verda, fins a Jorba van arribar, baixant cap a l'Ermita, sense descansar. Fins a Igualada, van seguir el camí, amb fang fins a les orelles, però feliços, sí.

Els paisatges de l'Anoia, sota la pluja constant, es revelaven màgics, com un somni distant. Camins enfangats, vistes panoràmiques, la natura en esplendor, escenes emblemàtiques.

La sortida va ser un èxit, una simfonia de fang, de companyonia i coratge.. Recomanarien la ruta, a ciclistes valents, que no temen mullar-se, ni embrutar-se les dents.

Al final, al rentador de cotxes van acabar, dutxant bicicletes, sabates i ciclistes, sense parar. Amb fang fins a les orelles, però feliços i contents, es van preguntar: on estaríem millor que aquí?

by 👤Josep M.

SANT PERE RIUDEBITLLES, 15 febrer 2025

El passat dissabte, un grup d'entusiastes de la bicicleta de muntanya es va reunir a Igualada per iniciar una emocionant ruta fins a Sant Pere de Riudebitlles. Tot i que la sortida estava prevista per a les 8:00 h, vam començar amb una mica de retard degut a la manca de puntualitat d'alguns participants.

Poc després de començar la ruta, vam haver de fer una parada inesperada a causa d'una avaria en una de les bicicletes. La suspensió d'una de les BTT va fallar, i tot i que el nostre mecànic no era un expert, va aconseguir solucionar el problema de manera provisional, permetent-nos continuar amb la sortida.

Després d'aquest petit contratemps, vam reprendre la marxa i vam gaudir dels paisatges espectaculars que ens oferia el recorregut. A mig camí, vam fer una parada per esmorzar de forquilla a una brasseria local, on vam recuperar forces amb un bon àpat i vam compartir anècdotes i rialles. Allà, vam tenir una divertida sorpresa: ens van atendre dues camareres bessones tan iguals que el nostre company Joan, recentment operat de la vista, va pensar que quelcom no funcionava prou bé als seus ulls!

La tornada va ser tranquil·la i relaxada, tant que se'ns va fer tard. A l'altura de La Pobla de Claramunt, el grup es va dividir: alguns van decidir accelerar el ritme per arribar abans, mentre que altres van optar per tornar pels horts, gaudint d'un passeig més pausat.

En resum, va ser una jornada plena d'aventures, bon humor i companyonia, malgrat els petits imprevistos. Ja esperem amb ganes la propera sortida!

CALAF, 08 febrer 2025

Un dissabte més ens hem trobat i avui el terreny estava ben mullat. Vet aquí el dilema per triar on anar, que si per allà estarà molt enfangat... que si per allà estarà emboirat... que si cap aquí estarà més resguardat del fred... que si la Llacuna, que si la Panadella, però decantant-se la balança cap a Calaf. No massa clar ho tenien alguns, perquè Calaf amb boira i fred està molt associat, i tot i que ja havíem començat a pedalar, encara uns metres  més enllà estàvem dubtant! Però el cert és que per alguna cosa som els tossuts! Al final, cap a Calaf s’ha pedalat! Ben cert és que hi ha molts camins per enfilar el destí, uns més directes i altres més recargolats, uns més plans i altres més costeruts! Només vull comentar (i escriu un cadàver) que vam arribar al restaurant per esmorzar, amb 900 m de desnivell, amb trenta-i-no sé quants kms, sense parar a fer fotos ni vídeos i a les 11 h del matí! Allà ens hi esperaven dos Tossuts que s’estan recuperant de les reparacions que es fan de tant en tant per anar millorant, per veure-ho tot més clar! Des d’aquí els desitgem una ràpida i bona recuperació!! Una vegada entaulats, recuperem forces  amb el merescut esmorzar i que bé que va si ens conviden amb cava per celebrar  els aniversaris del Morente i de l’Àlex que només ho fan amb un dia de diferència (i alguns anys, està clar!). I com que era dia de celebracions, el Joan també ens ha convidat amb una ratafia feta per ell i la Carme (o més ben dit, per la Carme i ell!!), i és que ha portat la premiada i la bona!! Entre cançons de “per molts anys, per molts anys”, xarrups i cafès els del restaurant ja ens portaven el compte i ens feien fora perquè havien de preparar els dinars! Així doncs, que ben abrigats i un xic recuperats, tornem a pedalar perquè a Igualada s’ha d’arribar! Tot esperant que el guia no ens enredi massa... i faci una tornada no gaire costeruda ni recargolada per tal de no perdre membres del grup pel camí i el cadàver arribi a casa per poder recuperar-se i poder dir: i la setmana que ve, més!

EL BRUC, 01 febrer 2025

Un dissabte gris que, per continuar la tradició de quan no hi és el Tossut Wikiloquero, s'havia de triar anar a esmorzar a un lloc aprope't per allò de donar de què parlar. I dit i fet, però la cosa encara s'ha allargat una mica més perquè l’Anna, que era el seu aniversari, tenia ganes d’anar al Bruc per anar a Ca l’Anna, comprar coca i convidar-nos. Vaja, que la primera idea d’anar a Castellolí (lloc aprope’t) s’ha modificat per anar al Bruc, a veure qui li deia que no a l’Anna en aquest dia tan assenyalat. Per la ruta habitual, que ja no estem acostumats a fer, hem recordat camins, corriols i esforços passats. Després d’esmorzar i brindar amb cava, per celebrar com es mereix un dia com aquest, hem tornat per la ruta que passa pel costat de l'Hotel Bruc sense tocar carretera cap a la Balma de Can Solà (aquella tan gran), anar a petar al paller tot coronant el port del Bruc i baixar per corriols fins a Castellolí. A partir d’aquí i per carretera, s’ha anat despenjant la gent per anar cap a casa seva. I con esto i un bizcocho, hasta la semana que viene a las ocho.

Un altre dia que també vàrem anar al Bruc.

STA. COLOMA DE QUERALT, 25 gener 2025

Els dissabtes a primera hora del matí, quan surt el sol, hi ha una activitat frenètica de gent en bicicleta, de carretera o muntanya, trobant-se a diferents llocs de la ciutat, Hotel Amèrica, Canaletes, Parc Central, La Masia, per posteriorment anar-se ramificant per les diverses sortides de la ciutat. Els Tossuts acostumem a ser una bona colla, no tant com el pilot dels que van per carretera però déu-n'hi-do. Aquest dissabte hem sigut menys del normal i fins i tot algú no ha tingut temps d'arribar ni a l'esmorzar, que hi farem!. El que si hem fet és un bon plegat de quilòmetres fins a Santa Coloma de Queralt. Una ruta diferent de l’habitual tot fent algun corriol molt divertit. Esperem que la setmana siguem més i millor.

CASTELLFOLLIT DEL BOIX, 18 gener 2025

Estem a ple hivern i això es nota a les 08:00 del matí, ja us ho puc ben assegurar. Qui més qui menys sembla una ceba, amb la quantitat de capes de roba que portem, i d’aquesta manera anem poden fer un dels nostres objectius d’anar en bicicleta per les muntanyes i racons de la comarca. I pels racons de la comarca hi ha pobles, o el que havia sigut un poble, del que només en queden algunes parets de pedres totalment encerclades per una vegetació que ha anat ocupant el que havien sigut carrers o camins ara, lògicament, totalment abandonats. I com que avui estava decidit d’anar a Castellfollit del Boix, en Ramon coneixedor de tota aquella zona, ens ha portat al poble de Maians vell, on en un tres i no res hi hem fet una visita guiada. Esmorzats a l’Andorrà, amb unes postres de “categoria”, hem continuat ruta cap Igualada tot fent corriols per les delícies del sector jove dels Tossuts. Els altres, el sector “experimentat”, ens anem fent “pegats” per poder anar fent també els corriols i no perdre la vista, vull dir la pista.

 

SANT GUIM DE FREIXENET, 11 gener 2025

L’inici del dia no es presentava gaire atractiu. El sol no donava senyals de vida, el cel estava ple de núvols i feia un vent que condicionava la ruta a marcar. Però els Tossuts som tossuts i aviat hem decidit que per fer més via el lògic era sortir contra el vent i així en tornar el vent el tindríem de cul, i no ens faria anar de cul. Total que, com que aquesta setmana “el foraster” havia anat a Sant Guim de Freixenet, nosaltres també hem anat a veure a la Hipe, perquè a nosaltres el que també ens interessava era esmorzar i al bar Cala Maria si una cosa tens assegurada és menjar i riure. El cert és que una vegada hem arribat a Sant Guim de Freixenet, el temps ha canviat radicalment i el vent i els núvols han desaparegut. A més avui també hem fet una ruta nova, molt entretinguda i amb algun corriol nou. 

SANT MARTI DE SESGUEIOLES, 04 gener 2025

Últim dissabte de celebracions i primera sortida de l’any 2025. Gràcies a deu ja s’han acabat els dies de menjar més que pedalar. A aquest pas acabarem amb més quilos que quilòmetres. Per desig del Josep M. hem anat a Sant Martí de Sesgueioles per esmorzar a la Llanega tot i que hem acabat al bar de la piscina, i sort encara perquè no hi havia altre lloc obert en tot el poble, lloc on poder anar a esmorzar és clar. Can Masarnau, Jorba, Cal Tetas 👀, Copons amb visita a  la família del Tió, i la Vall del Silenci ha sigut la ruta escollida per arribar i tornar per La Torre de la Manresana, carretera de Prats de Rei (se'ns feia tard), molins, Can Sabaté, Can Roca i el Caprabo. I avui no hi havia “elèctriques”!!!.