De bon matí, endrapo un tallet de tortell, per allò de no sortir amb la panxa buida, i cap al punt de trobada, on era previsible que seríem pocs i jo ja tenia pensat que no em quedaria a esmorzar amb la colla, per ser a temps al dinar familiar. Al final hem sigut només dos els que hem sortit, jo i la meva ombra que no m'ha deixat ni un moment... Al menys no es queixa de la ruta, quin remei li queda pobre. Després d'uns no gaire extensos km hem arribat al punt de sortida amb temps suficient per esmorzar un bon tall de tortell.
Poc Tortell s'ha cremat!!! Un altre dia serà!!!
Poc Tortell s'ha cremat!!! Un altre dia serà!!!
👤by Jordi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada