Amb l’amenaça de pluja, cosa que ens la porta fluixa, hem fet via cap a Sant Pere Sallavinera per esmorzar i anar a veure a l'Antònia de “La Pala”, cada día més jove ella. Deu ser per l’exercici que fa ara amb una bicicleta de muntanya eléctrica, o no. El cert és que per l'Antònia sembla que no passi el temps. Nosaltres, molt de mica en mica i poc a poc, també anem agafant forma, encara que es tracta de una forma rodona donat que els esmorzars cada dia són més complets. I si no que m’expliquin allò dels plats de patates fregides, callos, mongetes i tota mena de barbaritats alimentàries que últimament subintegem. Apa fins la setmana que be.
Mireu com estavem fa 11 anys !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada