MIRAMAR i CASTELLOLI, 26 abril 2025

No se sap res de res. 

Es veu que el que ha passat a Castellolí es queda a Castellolí.

MIRALLES (quatre carreteres), 19 abril 2025

Avui era un dia per gaudir de la flora de la comarca. Les darreres pluges han fet que els camps estiguin com fa molt de temps no els veiem. Tota herba ha crescut més de l'habitual en els darrers anys. Blat, ordi, colza, roselles, margarides, ortigues i tota mena de plantes (fins i tot les dolentes) tenen un aspecte immillorable. I és per això que avui, que érem poquets, l’Anna ens ha convençut per fer una ruta cap a Miralles per observar la flora. Tot xino-xano hem començat amb un dia bastant tapat que fins i tot pensàvem que ens mullaríem, però no. Hem esmorzat a les quatre carreteres i després de fer la sobretaula, com que feia un sol lluent, el Ramon ens ha fet continuar la ruta direcció Tous i per sota la Tossa arribar a Igualada.

SANT GUIM DE FREIXENET, 02 abril 2025

Un altra vegada a Sant Guim de Freixenet. Últimament ens hem aficionat a anar-hi, hi ha diverses rutes i s’esmorza bé a Cala Maria amb la Hipe al davant. Avui ha vingut la Laura, (la filla del Moisès) que es veu que feia dies que l’estava taladrant per fer una sortida i recordar altres temps en que venia de petita. Per la ruta hem trobat aigua i moltes pujades perquè Sant Guim està en un altiplà més amunt que Igualada, com la majoria de llocs, donat que Igualada està enclotada.

RAJADELL, 05 abril 2025

Dissabte sí, dissabte no, sempre hi ha algú que l’hi surt de l’ànima allò de “anem a Rajadell”. I aquest dissabte ha sigut que sí. Per anar-hi hem fet la ruta de pujada als molins per després anar seguint la carena, sifonant en algun moment, i anar a petar al castell de Castellar on el Toni s’ha estrenat en la banyera, ja que no coneixia aquella pedra tan original. A Cal Miliu hem esmorzat bé i barato (cosa estranya), a veure si una flor no fa estiu i te continuïtat això de “barato”. La tornada ja ha sigut “figues d’un altre paner”, ja que refusant la pujada de la Z n’hem anat a fer un altre que, tot i més maca, també pujava i en alguns llocs quasi que havíem de passar en barca de l’aigua que rajava. Tot i així ho hem aconseguit, tornar a Igualada amb ganes de tornar a sortir el dissabte que ve, o no.

VOLTA PER TORREDEMBARRA, 29 març 2025

Feia dies i temps que reclamàvem al Xavi que ens fes una calçotada o àpat semblant. Dissabte rere dissabte ens explicava que havia fet una calçotada amb colla o amb un altre, menys amb nosaltres. I tant i tant d’insistir que vàrem aconseguir que entre ell i el Jordi organitzessin una volta per Torredembarra, terreny conegut pels dos. El Jordi ha fet la ruta i el Xavi se n'ha cuidat de l'àpat. Vaja, que hem acabat a casa del Xavi amb una bona “comilona”. Això sí, per disfrutar-la tots no podia ser una calçotada però sí que podia ser una fideuà. Dit i fet fideuà al canto. De la sortida est pot dir que ha sigut circular i pedregosa, perquè de pedres n'hi ha per donar i per vendre en aquells indrets. Esmorzar de pícnic i visita als principals llocs emblemàtics de la zona per acabar amb una festa de menjar, beure i riure. Gràcies Xavi.

PLA DE RUBIÓ, 22 març 2025

Poca cosa s'ha escrit d'aquesta sortida. Només se sap que tot i veient Igualada, no si acabava d'arribar. 

SANT PAU DE LA GUARDIA - BAUMA CAN SOLÀ, 15 març 2025

Dissabte de sorpreses. Sorpresa perquè l’Aleix feia molt de temps que no sortia amb nosaltres (té una feina una mica complicada per vindre sovint). Sorpresa per la companya que ha vingut amb ell, la Gabriela, jove i riallera. Sorpresa per la facilitat en trobar el lloc on anar a esmorzar, havia de ser a prop per compensar els dies d'inactivitat que jo porto a sobre i també per facilitar la sortida a la debutant (en matèria de btt), la Gabriela. Sorpresa per la quantitat d’aigua que hem trobat per la ruta, tolls, rierols, saltants… Sorpresa pel bon temps que ens ha fet, tenint en compte que durant els últims dies de la setmana no havia deixat de ploure. Sorpresa per la “petita” avaria d’en Xavi, solucionada per la seva l'habilitat i ajut del compressor d’un  Castellolinenc. De totes però, la sorpresa de més magnitud ha sigut la que ens hem trobat a la bauma de Can Solà. Allà ens hi hem passat una bona estona per gaudir del moment on estem acostumats a veure-i moltes pedres però no pas tant d’aigua. De tornada no ens n'hem escapat de visitar la zona de rentat, ja que les bicicletes enfangades necessitaven una bona netejada i nosaltres també.