Primera sortida
de la nova temporada 2018. La temporada 2017 ja esta arxivada amb un ajustat i
merescut guanyador, en Màrius. A Mas del Tronc ens hi trobem be i allà hem anat a petar
després de la volta per la zona dels molins de vent. De camins en sabem bastants però sempre se’n troba algun que no hi hem passat o al menys no ens
recordem. A l’hora de l’esmorzar han vingut els “lesionats” Jordi i Toni, amb cotxe,
per acabar d’arrodonir la xerinola.
Avui apart
de fer una bona sortida, també calia trobar un bon lloc per esmorzar. El motiu
s’ho valia, celebrar els 50 i també bicicleta nova d’en Ferran. Hem escollit
Sant Pere de Riudebitlles per allò de anar sobre segur. Bons kilòmetres i bon
esmorzar. Tot perfecte. I de tornada l’Anna ens ha ensenyat uns corriols, prop
del seu territori, que ens ha deixat bones sensacions. Be en Ferran també l’hi
ha deixat un cop a les costelles, per allò de que bici nova, cales que no
rutllen. Res de greu, dilluns segur que pot anar a treballar.
No hi ha res
a fer, passi el que passi dissabte al mati es el dia de la sortida dels aca
tossuts. Amb no tant fred com ens esperàvem, qui mes qui menys anava més tapat
del compte, hem decidit tornar a fer una volta per la comarca i arribar-nos a
Sant Martí de Tous, per la Festa Major de Sant Martí. Espelt, Jorba,
Clariana........., com sempre uns quants kms abans d’arribar a esmorzar. De
tornada, amb un membre menys dons l’hi calia tornar d’hora, per la Fou, i el
torrent de les bruixes (ruta “made in” Armand), arribant per Montbui “barri”,
visió pàrquings del REC.016 i cap a casa, que la mani ens espera!!!
Teníem por
de la pluja i ens ha fet un sol que enamora. Hem pensat anar a Castellolí per allò
d’estar a prop si havíem de tornar de pressa i també perquè avui ha tornat en
Xavi i no era moment de posar el seus pernils a prova dons encara estan tendres
de la ruptura del pàdel. Tot i així hem fet una bona volta per la comarca
començant per els dipòsits de Vilanova, Cal Brugués per la pista, corriols de
la Penya la Buti de Piera, Castellolí, Cal Mabres, Can Macià i arribar a
Igualada fent la cervesa al Pallarols de l’avinguda Barcelona.
Sortida
matinal a la urbanització de Les Pinedes on ens hem trobat que el bar que
anàvem a esmorzar ha anat a pitjor en servei i preu, un altre creu. La fresqueta del matí ens ha fet decidir a fer pujades, els dipòsits de Vilanova,
Coll Bas, cementiri de Carme, i amunt, amunt fins Pinedes. Com que es veu que
no en teníem prou i era d’hora per esmorzar, hem fet corriols per la zona i
puja’t a la part més alta de Pinedes per uns pedregams que només els bons els
han fet damunt la bici. Llavors si que ha arribat l’hora d’esmorzar i la visita
dels 2 lesionats de la colla, en Xavi i en Jordi. La tornada per La Torre de
Claramunt, La Pobla i altre vegada els dipòsits de Vilanova. Al final gairebé
han sortit 1.000m de desnivell (no està malament).
Ja fa uns
quan anys que hi vàrem anar i ens varen quedar ganes de tornar-hi. En aquesta
ocasió hem fet la ruta de les Ermites. Hem sortit de Espinelves cap a l’Ermita
de Sant Cristòfol de Cerdans després a la de Sant Pere Despla i finalment a la
de Sta Maria de Lliors, on hi hem esmorza’t. Tot això no cal a dir-ho, que
entre pujades i baixades hem arribat a Sta Maria de Lliors amb 700m de
desnivell dels 1500 que al final han sortit, o sigui que després d’esmorzar
venia la part dura. Hem pujat fins al coll de Bordoriol, des de on hi ha unes vistes espectaculars i també un aparcament, on la gent hi deixa els cotxes ja
que si pot arribar per la carretera que va de Viladrau a Sta Fe del Montseny, i
va a caminar per aquells indrets. Després un terreny una mica trenca cames amb
més baixades que pujades per arribar a Viladrau, i fer una passejada per el
poble. Primer una mica de carretera i després camins per dintre el bosc hem arribat
a Espinelves. El millor de la sortida es les sensacions que et fan sentir la
gran varietat d’arbres, camins, corriols i fins i tot ortigues que et “picant”
si no estàs a l’aguait.
Avui era dia
de fens uns quans kms per anar preparant el cos per la sortida especial de la
setmana que be. Lloc escollit, Sant Pere Sallavinera. Camí de Can Roca, pujada
a les antenes i ruta per uns camins nous (seguir track), made in Ramonada, per arribar
al poble on hem esmorza’t. La tornada, amb una mica massa de carretera, no s’ha
fet ni per Calaf ni Prats de Rei. S’ha arribat altre cop per el camí de Can
Roca, això si, hem deixat de fer una mica de les seves al Jordi, per tindre una arribada més distreta.
