En un dia de
vent i en direcció cap a Castellfollit. Hi hem anat moltes vegades i mira que
hi hem anat per diversos camins, però tot i així en Ramon ens ha ensenyat un altre manera d’arribar-hi. Pistes, carretera, corriols, baixades, pujades, hi ha hagut de tot. Esmorzar a Cal Andorrà i tornada directe per la via mes recte
ja que amb la celebració d’aniversari d’en Màrius ens hem entretingut una
miqueta en l’hora de l’esmorzar, xupitos, xerrada, ja se sap. Per molts anys.!!!
Avui no teníem
una idea molt clara de on anar a esmorzar. Hi havien possibilitats des de Sant Guim fins La Tossa, de tal manera que hem sortit direcció Can Masarnau i Jorba.
Després de fer uns quants corriols, força divertits, i trobant-nos prop de la
bandera que hi ha a la muntanya sobre Sant Genis, hem decidit arribar-nos al
Castell de Rubió ja que un parell tenien que tornar d’hora a casa i tot justet podien
fer un mos. Després d’esmorzar em pres la direcció cap a Maians, per arribar-nos
a la pista que va del trencall de Castellfollit cap a Sant Pau de la Guàrdia i
anar a Can Mabres, Castellolí, Cal Brugués, La Pobla de Claramunt, xatarrero i
Igualada, quina “pallissa”. Ens hem d’anar preparant per la 1ª especial de l’any
del dia 14/02.
Primera
sortida de l’any amb, suposo, regals de Reis per tothom!!. El fred és gratis,
per això ni ha per tothom també, i aquest matí ha sigut un d’aquest dies que
cal anar ben tapat i protegit. Hem sortit direcció Can Macià per anar a trobar
la pista i corriols que porten a Sant Pau de la Guardia per continuar fins al
Bruc on hi hem arribat, ja recuperats del fred, per fer un esmorzar de traca i
mocador, tal i com es mereix la primera sortida del any. La tornada per El Camí de les Batalles, que després d’esmorzar es fa més dret del que és, on hem parat
a fer una foto amb la muntanya de Montserrat, Can Masana, Sant Pau de la Guardia i Castellolí.
En un d’aquells matins que se’t gebra fins i tot l’ànima ens hem afanyat a anar cap a Santa Coloma aprofitant que el fang encara estava gelat i no se t’enganxava a les rodes... Quina gelor i quina depressió pensar que l’any s’acabava i que ja no veuríem més el 2016... Ara bé, una vegada a Cal Ton, el cor se’ns ha revifat amb un esmorzar de traca i mocador, la temperatura del cos i del cervell ens ha pujat fins als 39 i, eixerits com som, ens hem atrevit amb una ruta de tornada nova que el gran Jordi Lamolla ens ha ensenyat via Argençola. Comptat i debatut, 65km i 1400 m de desnivell, gens malament per a començar l’any 2017 no us sembla? Gas a fons en aquest any, el de la gran desconnexió o... el de la gran patacada! SOM-HI!!!
Com cada any ens hem trobat un grupet per fer la típica sortida de Sant Esteve, per allo de fer baixar els torrons. La caminada, preparada per en Ròmul, ens ha fet pujar els Moions per la cara oest per baixar cap a la Pobla de Claramunt i pujar al Castell, per la carena hem arribat a Vilanova del Camí i tornada al punt de sortida. El temps, tot i que de bon matí a les 8 feia fred, ha sigut perfecte. Fins i tot a la tornada sobrava la roba d'abric.
Sortida de
Nadal, sortida on no hi pot faltar un bon esmorzar, ni tampoc la foto oficial
de canvi de temporada. I érem els que érem i els que no hi eren, doncs això, no
hi eren. No era qüestió de fer molt de quilòmetres, per això s’ha triat anar a
La Llacuna, això si, no per el recte si no per Rofes, on hi hem trobat un Santa Claus reposant per aquesta nit. I per si no ni havia prou, s’ha pujat al
castell i encara més amunt, a dalt de la
serra. Al castell no és que hi hagi molt de castell ja que només queda una
torre mig derruïda, però el que conte es anar-hi. Després al restaurant Cala
María, hem esmorza’t una miqueta i hem anat a buscar coca i torrons per acabar
d’omplir la panxa. Bon Nadal!!!!!
A les 8 d’el
matí el temps no tenia bona pinta.
Ploure, ploure, no era ven be el que estava fent però queian gotes i el cel estava tapat. Després de veure que cap al nord la cosa clarejava, ens hem
decidit anar cap a la zona de Prats de Rei i com que el temps a millorat, al
passar per Prats de Rei, encara ens hem decidit anar una mica més lluny i arribar-nos
a Sant Martí de Sesgueioles, on s’esmorza be.
