CAL MAGINET, 16 desembre 2023

Tenim una colla de bars i restaurants a la comarca que es pensen que els ciclistes són ximples i és per això que els hem declarat la ”guerra”, en el bon sentit de la paraula, doncs no ens agrada que ens prenguin el pèl ni els diners. A partir d’ara el nostre full d’estadístiques incorpora una valoració de cadascun d’ells, com el “Joc de Cartes” però amb més mala llet. I això no és tot ja que s’intentarà que les xarxes socials se'n facin ressò i algun que altre surti retratat. Que ja està bé home!!! I tot això ho explico perquè aquest dissabte en fer una volta i arribar-nos a Cal Maginet per esmorzar, ens hem hagut d’escurar les butxaques i pagar 18€ per un esmorzar que a molt estirar en valia 15€. A part d’això, la sortida ha anat superbé, amb una tornada per als corriols de Tous on la gent jove, i la no tan jove, ha xalat d’allò més.

SANT MARTI SESGUEIOLES, 09 desembre 2023

Sortida preparada per anar a provar un tros de la Via Blava, tot i que encara està en construcció, des de Montbui barri fins a La Sala. La prova ha sigut positiva perquè aquest tram de via blava ens permetrà oblidar-nos de tocar carretera. La fita però era arribar a esmorzar a Sant Martí de Sesgueioles i per fer-ho diferent el nostre xerpa ha decidit traçar la ruta a la inversa, o sigui encarar per Copons on hi hem trobat “Tions” per tot arreu i és clar ho hem immortalitzat fent la foto (i no és el primer any), es veu que Copons és terra de “Trons”, ai de “Tions”. A copons, el xerpa, ens ha dit de pujar pel camí pavimentat que va a la bandera però, a causa de les queixes ho ha deixat estar. De totes maneres algú ha dit que el xerpa ens la fotria tard o d’hora i, dit i fet després de Copons ens hem trobat amb una pujada també pavimentada que no tenia res a envejar a la que havíem evitat. De tornada hem fet una visita al Casal La Salle Sant Martí, també conegut com la “Casa de l’espiritualitat”.

CASTELLFOLLIT DEL BOIX, 02 desembre 2023

Aquest dissabte hem anat a fer la sortida típica del Cogulló. Això sí, hi han tants camins per arribar-hi que el xerpa, en aquest cas el Ramon, ha triat la que té les pujades més dretes, altrament dit més cabrones. O sigui que anant fent allò del xino-xano hem arribat al cim del Cogulló de Can Torra. A la baixada per anar a esmorzar a l’Andorrà ens hem disgregat ja que alguns anaven a l’ho segur per pista, mentre que altres ens l’hem jugat baixant per les trialeres i corriols. A la tornada un parell de membres han baixat directe per carretera per complir amb obligacions familiars i la resta, més un afegit, han donat un parell de voltes més per aquells indrets per acabar al mateix lloc, Igualada. 

LA PANADELLA, 25 novembre 2023

Comença a fer fred i els Tossuts comencem a posar-nos la roba d’abric. Decidit el lloc on s'havia d’anar, que ha sigut La Panadella, alguns pensàvem que hi anàvem directes, “il·lusos”. Can Masarnau, Espelt, Jorba i Montmaneu han sigut els llocs que hi hem anat passant fins donar cap a La Panadella, i anar esmorzar en aquell Restaurant que van justos d’amabilitat. Esmorzar, el que es diu esmorzar, bé però millor sense músic, que el pagues a preu d’or i no “sonen” precisament de meravella. Com ja va sent habitual els últims dissabtes, avui també hi ha hagut una avaria, no tan grossa com la de la setmana passada, però al fi i a la cap un altre avaria. Això és ben curiós, ja que ens podem passar mesos i mesos sense cap problema d’avaries i a partir d’un dia, sense cap motiu aparent,  comencem a tindre problemes tal com si haguéssim “xafat merda”. Serà qüestió de “mimar” una mica més les bicicletes. 

BARBERÀ I CASTELLAR DEL VALLÈS, 18 novembre 2023

Dit i fet, en una setmana s’ha organitzat la sortida a Barberà. Cert és que comptàvem amb la col·laboració de l'amic d’en Xavi, el Xitxarel·lo. De fet a Barberà només ens hi hem trobat i després hi hem dinat, ja que la resta de la ruta ha sigut per terrenys de Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès. Per això ens hem hagut de menjar 10 quilòmetres d’aproximació a l'hora de començar. Una vegada fet l’escalfament ja s’ha començat a enfilar corriols, senders i trialeres que ens han fet xalar a tots, fins que el “nostre” Xavi ha destalonat el neumàtic de davant i no hi ha hagut manera d’arreglar-lo. No podíem inflar perquè havia destalonat i tampoc podíem posar una càmera perquè la vàlvula es resistia descaragolar-se. Tot aquest temps perdut ha fet retallar la ruta per tal d’arribar a esmorzar, segons reserva feta. Ah!!, i en Xavi ha fet un tros de ruta a peu fins que en una casa l’hi han deixat unes alicates, eina necessària per descaragolar la vàlvula. Després d’aquest incident i una vegada esmorzats, la rauxa ha tornat al grup per acabar fent de tornada uns senders super-recargolats en una zona boscosa que tan aviat ens trobàvem de cara com ens vèiem de cul, tot fent “atajillos” per avançar-nos. Val a dir que avui hem comptat amb l’ajut d'un càmera gairebé professional, tot i que la filmació surt tal com raja i cal editar-ho una miqueta. Gràcies.  

SANT PERE DE RIUDEBITLLES, 11 novembre 2023

Ja ho van anunciar els “cicutas” el dijous, aquest dissabte anirem a Sant Pere de Riudebitlles. Dit i fet, tot i que atès el nombrós i divers grup, avui ha sigut gairebé impossible anar tots junts. Les edats i les forces no eren comparables. Però és igual, ens anàvem reagrupant de tant en tant amb excuses de fer fotos o d’arreglar bicicletes. La ruta hem fet la “normal”, ja que no volíem arribar a mitges dites i acabar esmorzant tard. Cap a La Torre, Vilanova d’Espoia, Sant Quintí de Mediona i Sant Pere de Riudebitlles ha sigut la ruta d’anada. La tornada per Canaletes, sense anar per carretera, el Celler de Can Feixes, La Torre, La Pobla i cap a casa pel projecte de via blava passant pel costat del riu i de la via de tren. I aquest cop si, aquest cop hem fet la cervesa al solet i en grupet.

CASTELLOLÍ, 04 novembre 2023

Semblava que seria un dissabte plujós, però no. Als Tossuts no els espanta la pluja i a les 08:00 ja estàvem a punt per decidir la ruta. Encara que no ens espanti la pluja sí que ens hem tornat una mica més previsors, per això hem decidit anar a Castellolí, per si de cas plovia de debò poder tornar de pressa. El cas ha estat que l’única estona que ha plovisquejat ha sigut mentre estàvem esmorzant a Cal Mao i després el sol ja ens ha acompanyat fins al final de ruta. Del final de ruta se n’ha de parlar, ja que l’hi hem donat la confiança a l’Anna i ens ha fotut per unes pujades direcció la barraca d’en Pere Valls que fins i tot s'ha enredat ella mateixa. Vaja, que hem arribat tard i hem tornat a fer la cervesa en petit comitè. Això ho haurem d’arreglar i donar el “mando” a altres xerpes