SEALIGTH 2019, 19 i 20 octubre 2019

Sortida de 2 dies a la Sealigth per segona vegada ja que l’any passat ja la vàrem fer. TOSSUTS com som cadascú hi ha anat com a volgut i a l’hora que l’hi ha convingut, vaja que hi hem anat els 11 membres amb 5 cotxes, apretadets no hi anàvem no. Això si a l’hora de sopar estàvem tots juntets a taula. El petit stage al Carpe Diem ha anat perfecte i el dissabte a les 10 del matí s’ha donat la sortida de la primera etapa fins a Colliure. Tot i que hi ha uns kilòmetres de camí de ronda bastant planer, la resta han sigut pujades i baixades. Aquest primer dia ens ha acompanyat el bon temps i un bon grapat de punxades, motiu per el que hem conegut a la bicicleta escombra que tanca la cursa. Tot i els impediments no hem arribat fora d’hora a Colliure, tot i que fins i tot a 100 metres de l’arribada hem patit un altre punxada. Això sí, ens han rebut com a tossuts que som. Després de un bon sopar i visita a la tomba d’en Machado la cosa no donava per més i tocava anar a dormir. L’endemà ens hem llevat amb no gaire bon humor ja que estava plovent i ja patíem perquè ens veiem pedalant tot el dia molls com un gat. Però no, la direcció de cursa ha decidit, amb bon criteri, aplaçar la sortida 15 minuts, temps que feia falta perquè el temps millorés i deixés pràcticament de ploure i encara que amb núvols fins a mig matí, no hi ha hagut mes pluja i hem pogut guardar els impermeables. Tot a anat be, encara que les punxades, amb menys mesura ens han continuat acompanyant i posant-nos a prova la nostra paciència. El dia abans havíem dinat un arròs de tros i avui ens han donat botifarra. El lloc el mateix Sant Quirze de Colera, on menges al carrer tot i que hi ha un meravellós restaurant, però es clar que no hi cabem i ja se sap que, ho tots o ningú. L’arribada a Cadaqués ha sigut de traca i mocador, una banda de músics ens ha rebut amb una música de festa major tant alegre que no ens hem pogut estar de moure el cos. Ah! una cosa important que em deixava es que hem fet amistat amb una bona gent d’Olot que sembla ser que son de la nostra calanya i ja hem quedat per fer alguna sortida conjunta, tant per la Garrotxa com per l’Anoia. S’ha de reconèixer que aquest d’Ocisport quan volen la claven, ja que l’organització ha estat casi perfecte (tot es pot millorar).

I per si no n'hi habia prou, va hi sortim a TV3.

Ja fa temps...... 

CARME, 12 octubre 2019

Dissabte diferent ja que hem hagut d’anar a esmorzar una mica més d’hora perquè si no no tindrem gana a l’hora de dinar, i no es tracta d’això en un dia tan assenyalat com el d’avui que també fem el dinar de final de temporada 2018/19. Lloc escollit Carme, per el màxim de corriols i amb un bon desnivell ja que al final hem passat dels 1000. De sortida cap als dipòsits de Vilanova per, després de baixar, tornar a pujar fins l’altre dipòsit de Collbàs. Fent un grapat de corriols, a 2/4 de 10 hem esmorzat a Carme i després més pujada cap a Can Feixes i corriols per la urbanització de Pinedes. Ja no hi havia temps per més, per això la tornada l’hem fet altre vegada per el dipòsits de Vilanova per el cantó de la Torre de Claramunt. Llavors depresa, depresa a dutxar-nos per agafar el cotxe, la família, i anar a dinar a Mas del Tronc i celebrar el final de temporada 2018/19.

CASTELLOLI, 05 octubre 2019

Sortim sis gats, decidim fer molta pujada en poc tros: Miramar, doncs, que l’olor de cremat sembla com si les torrades se’ns haguéssim socarrimat una estona llarga.

Esmorzem a Castellolí després d’haver fet uns bons deures. L’Armand ens deixa amb l’entrepà encara a la boca, que té una competi, i en Josep Maria poc després, que ha agafat una feina d’au pair pels caps de setmana (prèvia energització amb un bon plat de cargols a la llauna).

Tornada amb una nova pujada a Can Brugués i apropem la membre a La Pobla des d’on els tres mosqueters restants ens hem adreçat de tornada a Igualada en bona pau i harmonia!

LA PANADELLA, 28 setembre 2019

Dissabte de sortida a la Panadella, per allò de no fer molta pujada per respecte als qui feia bastant de temps que no tocàvem la bici. Dia complert de gent, de pinxassos i de bon menjar. La elèctrica ja ha fallat de sortida, no del motor si no de la roda, pinxasso!!. Una vegada arreglat el problema i després de controlar una revolta de separatisme, em tornar a engegar cap a la ruta marcada. Una bona pujada es mereix un bon esmorzar i això es el que hem fet a la Panadella. Allà mateix i després d’esmorzar ens hem trobat a les dues cunyades, l’Anna i la Gloria, de Sant Guim de Freixenet, molt trempades elles ens han ajudat a fer la foto de grup, i a més ens han aconsellat anar al bar de la Maria la propera vegada que anem a esmorzar a Sant Guim, que allà es menja molt be ens han dit, i així ho farem. La tornada per Montmaneu ens hem trobat amb una batuda de senglars, be la veritat es que no ens hem trobat ni senglars ni caçadors però si una senyal que ho deia. A partir d’allà un parell de punxades d’en Ferran ens han retardat una mica ja que no acabava de trobar els servei tècnic adient i quasi be ens quedem sense la cervesa de l’arribada. Però si, justet però hem arribat.

SANT PERE SALLAVINERA, 14 setembre 2019

Primer dissabte d'una nova temporada, avui de festa major a St. Pere Sallavinera i com sempre un tracte fantàstic a La Pala.

Per arribar-hi en una primera fase, hem seguit la ruta habitual, molins, trialera del Mas del Tronc (on hem saludat a la Cristina i el Xavi, esmorçant en la intimitat de l'indret) i cap a trobar la pista de Seguers, on en lloc de pujar per la carretera hem anat a buscar una nova pista que coneixia el Jaume, gracies a la seva altra afició. Al final no ha estat una pista, si no tot un seguit de corriols de pujada que ens ha fet disfrutat força del nostre esport i per cert, ha activat el nostre sentit de l'orientació. Ens n'hem sortit força satisfets i una vegada amb la panxa plena, tornada cap a Igualada, via Prats de Rei, Copons i Jorba.

Com es habitual en tot començament de curs, tenim bons propòsits de superació per aquesta temporada i avui amb els 68 km entretinguts, n'hem deixat una bona mostra.

Fa 7 anys.....

LA LLACUNA, 07 setembre 2019

Segons el calendari oficial, avui era el darrer dissabte d'aquesta temporada i ja tenim al TOSSUT més regular, be en aquest cas TOSSUDA, l'Anna s'ha fet amb el primer lloc de la classificació, tot i que durant tot l'any els primers llocs han estat molt disputats.

Sembla que avui no teniem moltes ganes d'apretar gaire i hem anat a La Llacuna per la via ràpida amb la intenció, d'una vegada aprop pujar un tram del Puig Castellar, pero al final ens hem desviat per un corriol (força embrossat) i cap a esmorzar.

La tornada, recordant vells trams (i algun que hem improvitsat) cap a Rofes, Orpi, La Censada i cap a fer la cervesseta ben aviat, que a l'endemà alguns anem a l'SCOOT MARATHON de Fonollossa, que organitzen els amics d'OCISPORT. 

Per cert un recorregut espectacular, molt ràpid i ple dels corriols que tant ens fan disfrutar.

MONTSERRAT PARC, 31 agost 2019

Per segona vegada en poc temps hem decidit que portés la volta l’Anna. I ja us puc dir que no sabem el que fem, tot i que ha sigut molt maca. De sortida cap al dipòsits de Vilanova per baixar cap a la Pobla i seguir pujant fins a Cal Brugués i més amunt fins a la febra morta, lloc que quan hi arribes només hi veus el cel, ja que no hi ha res més amunt. Tota aquesta pujada però, ha servit per fer uns corriols de baixada nous que la majoria hem gaudit i en Màrius n’ha patit (vaja esterrecada que s’ha fotut), “massa poc” l’hi ha dit a casa seva. Hem esmorzat al bar de la urbanització Montserrat Parc i la tornada per la zona dels “rucs catalans”, per allà a Sant Pau de la Guàrdia, amb unes quantes pujades i corriols per acabar-nos de petar.