Aquest any, per la nocturna, era qüestió de
fer-la grossa. No ni ha prou amb sortir amb llum i pedalar per anar a sopar i
tornar de nit quan ja es fosc, aquesta vegada ho hem allargat i fins i tot ens
hem quedat a dormir. El lloc triat com a 3 estrelles es Mas del Tronc, on hi
hem trobat un bon sopar i uns bons llits de 2 metres per a cadascun, ah! I també
hem pogut gaudir de la petita zona chill-out que han estrenat. Una vegada s’ha
fet de dia, i la llum ens ha despertat, hem pogut tastar un esmorzar lleuger
que ens ha preparat la Cristina, doncs no era el cas de continuar la sortida cap
al Castell de Boixadors amb la panxa buida. També hem pogut gaudir de la
companyia d’una petita guineu, es veu que els ha agafat “carinyu” i cada dos
per tres la tenen allà, jo crec que perquè allà troba de menjar. Abans de
sortir però hem esperat al Ramon i el Josep M. que s’han incorporat a la
sortida, amb menys punts es clar, i tots
juntets direcció cap a Boixadors no sense la” enbitllada” de carregar la bici
al coll, ja que per uns moments hem deixat portar la batuta al Ramón, i ja se
sap!!!. Boixadors, fotos i cap a la Pala de Sant Pere Sallavinera a recuperar
forces amb un esmorzar de traca i mocador. La tornada amb molta carretera per
acompanyar al Ramón a ca sa seva, a Castellfollit, i per l’hora que era, encara
ens hem parat a fer la cervesa a l’Andorrà. Hem hagut de baixar per carretera
fins Igualada i justet, justet, hem arribat a la mateixa hora de cada dissabte,
però aquesta vegada havent sortit el dia abans. Ja hem estat de sort que no ens
han canviat el pany de la porta.
Avui si que en Jordi ens ha preparat una
sortida d’aquelles que amb ell l’hi agraden. Rebuscant, retallant i enganxant
rutes del wikiloc ha aconseguit preparar-ne una que, per arribar a Tous, hem fet més desnivell que pujar 3 vegades
seguides les antenes. Els corriols han esta ben trobats, excepció feta de
l’últim, el d’arribada a Tous, ja que feia molt de temps que no hi passava
ningú i en alguns llocs estava totalment tapat, ah!!! i el arribar per la riera
no ho ha arreglat gaire. Però dins de tot ha estat força be i si no, que l’hi
preguntin al Josep Mª que fins i tot s’ha fotut una remullada a La Fou. La
tornada sense complicacions, pujant al castell de Jorba per acabar de arrodonir
el desnivell acumulat.
I
ja fa temps.....
Mira que feia temps que ja es diu que quan som
poquets el lloc triat per esmorzar es el Bruc i avui, per portar la contraria
doncs poquets, poquets, no hem sigut, a esmorzar al Bruc s’ha dit. Com que en Jordi
ja torna a estar en forma (creiem que a la feina es desplaça en bicicleta i
fins i tot i te uns “rodillos”), ens ha fet pujar les antenes de Miramar i
seguir el camí de dalt la serra que esta ple de sifons, o sigui pujar i baixar,
pujar i baixar, fins passar per la febra morta (collons quina pujada de pedres)
per fer un corriol que ens ha portat ja prop de el Bruc. Després d’esmorzar, en
que ens ha acompanyat en Xavi que ha vingut en cotxe, hi havia el dilema de
Camí de les Batalles o Bauma de Can Solà i com que no estàvem per batalles hem
triat la bauma.
Donant voltes per els camins de la comarca,
sempre ets vas trobant alguns fets no gaire habituals, tot i que trobar gent
rodant un spot de cotxes, amb càmeres, drons i controladors de camins ja es una
mica més difícil. Avui, encara que no ens hem allunyat molt de Igualada, si que
no s’ha parat de pujar i pujar. Des de el camp de vol, per equips sense motor,
que hi ha allà dalt als molins de les maioles fins al castell de Rubió, sempre
ha sigut un no parar de pujar i baixar.
