TOUS i LAFOU, 16 juny 2018

Avui si que en Jordi ens ha preparat una sortida d’aquelles que amb ell l’hi agraden. Rebuscant, retallant i enganxant rutes del wikiloc ha aconseguit preparar-ne una que, per arribar a Tous,  hem fet més desnivell que pujar 3 vegades seguides les antenes. Els corriols han esta ben trobats, excepció feta de l’últim, el d’arribada a Tous, ja que feia molt de temps que no hi passava ningú i en alguns llocs estava totalment tapat, ah!!! i el arribar per la riera no ho ha arreglat gaire. Però dins de tot ha estat força be i si no, que l’hi preguntin al Josep Mª que fins i tot s’ha fotut una remullada a La Fou. La tornada sense complicacions, pujant al castell de Jorba per acabar de arrodonir el desnivell acumulat.

I ja fa temps.....

EL BRUC, 09 juny 2018

Mira que feia temps que ja es diu que quan som poquets el lloc triat per esmorzar es el Bruc i avui, per portar la contraria doncs poquets, poquets, no hem sigut, a esmorzar al Bruc s’ha dit. Com que en Jordi ja torna a estar en forma (creiem que a la feina es desplaça en bicicleta i fins i tot i te uns “rodillos”), ens ha fet pujar les antenes de Miramar i seguir el camí de dalt la serra que esta ple de sifons, o sigui pujar i baixar, pujar i baixar, fins passar per la febra morta (collons quina pujada de pedres) per fer un corriol que ens ha portat ja prop de el Bruc. Després d’esmorzar, en que ens ha acompanyat en Xavi que ha vingut en cotxe, hi havia el dilema de Camí de les Batalles o Bauma de Can Solà i com que no estàvem per batalles hem triat la bauma.

I ja fa temps....

RUBIÓ, 02 juny 2018

Donant voltes per els camins de la comarca, sempre ets vas trobant alguns fets no gaire habituals, tot i que trobar gent rodant un spot de cotxes, amb càmeres, drons i controladors de camins ja es una mica més difícil. Avui, encara que no ens hem allunyat molt de Igualada, si que no s’ha parat de pujar i pujar. Des de el camp de vol, per equips sense motor, que hi ha allà dalt als molins de les maioles fins al castell de Rubió, sempre ha sigut un no parar de pujar i baixar.

I ja fa temps.....

SANT JOAN DE MEDIONA, 26 maig 2018

Tres eran tres las hijas de Elena

Tres eran tres y ninguna era buena

Julia, Paloma y Elena

Tres eran tres las hijas de Elena

Tres eran tres y ninguna era buena

Rubia, castaña y morena

I ja fa temps.....

ARGENÇOLA, 19 maig 2018

Els estudis i la teoria d’en Màrius diu que, quan som pocs a la sortida, el lloc escollit es gairebé sempre El Bruc. I aquest dissabte s’ha complert lo primer, lo de se pocs, però no el segon, lo d’anar a El Bruc. Per poquet però ha fallat, doncs hem anat a Argensola, i tot perquè en Jaume se l’hi ha ocorregut anomenar que l’hi havien dit que havien tornat a obrir el casal. Ja sabem que en un lloc amb tanta freqüència de gent, qui vols que hi vagi a parar, un deixeble d’en Ferran Adrià segur que no. Al final la sortida ha sortit prou be passant per Clariana, seguint la seva riera, Contrast i Argençola. A partir de la setmana que be ja començaran las ITV, per alguns.

I ja fa temps.....

DELTA DE L'EBRE, 12 maig 2018

La sortida del Delta de l’Ebre sempre ha sigut especial, ja sigui per la calor, els mosquits, la sorra, els banyistes, etc.. I aquesta vegada no podia ser menys. Per començar es va triar una època diferent a la que si havia anat, i el que no preveiem es que en tot el dia no veuríem el sol. El temps plujós, emboirat, ventós ens ha posat a prova per no engegar-ho tot a rodar i anar a gaudir només de la paella, que tampoc es que l’hàgim endevinat. Hem començat la ruta del Poble Nou del Delta cap a la platja del trabucador, que estava més buida que la cartera a final de mes, ja ens en vàrem adonar que allò era diferent i que si algú ens veia ens diria, on van aquesta colla de xalats!!. Però nosaltres, endavant. La veritat es que tot i que ja ens ho coneixem una mica, el fet de que el dia estigues gris i que per primera vegada veníem quan els camps estan a negats d’aigua amb la planta del arròs tot just traient el cap per sobre de l’aigua, feia que tot sigues diferent. Deltebre, la ruta per el costat del riu fins a la desembocadura, la passarel·la de fusta a la platja de la urbanització de Riumar, per que les dunes no es facin malbé, els camins entre els camps i la volta a l’encanyissada per arribar altre vegada al Poble Nou del Delta, lloc del que havíem sortit al matí. No ha sigut una de les millors sortides que s’ha fet al Delta, però si que ha sigut diferent i per això la recordarem.

I ja fa temps.....

URB MONTSERRAT PARC, 05 maig 2018

Avui s’havia de fer alguna cosa diferent i esmorzar en un lloc on no es habitual, vaja que hem anat a la urbanització de Montserrat Parc, al bar quasi be familiar de la urbanització. Això si, per arribar-hi, voltes i més voltes per els indrets de la comarca. Podem dir que ha sigut un dia de molta energia i amb ganes de fer amics. I entre fet i fotut han caigut els 45km i uns 1200m de desnivell, per anar mantenint la línia. I la setmana que be, una mica més amb la sortida especial.

I ja fa temps.....