MOIÀ, 10 març 2018

Segons sortida especial de l’any a un lloc nou, Moià i els seus corriols. De bon matí a 2/4 de 7 ens hem trobat al 092 per carregar bicicletes i tot directes cap a Moià. Una vegada aparcats i retrobats amb 2 membres que venien directes, hem fet un petit pre-esmorzar de croisants amb xocolata, fets artesanalment per en Jordi, que ens hi hem re xopat els dits. La volta comença a Moià direcció Collsuspina passant per les famoses Coves del Toll amb uns quants kms de corriols. Després hem buscat un bon lloc per fer un esmorzar a la natura, cosa que no ha sigut fàcil degut a la diversitat d’opinions sobre el lloc i l’hora. Tot coronant la serra hem divisat Centelles des de l’aire i després de una bona estona per una pista en cimentada, ens hem endinsat a la zona de La Sauva Negra, que recorda una fageda bastant famosa en que tots els “que macos” hi van al menys un cop l’any. El paisatge ha canviat i direcció Castellterçol ens hem trobat amb molta pedra i un riu que ha calgut travessar, sense mullar-nos gaire. Sortida amb diversitat de paisatges i llocs d’interès, una mica més i podem dir que ha sigut una sortida “cultural” doncs hi ha hagut un membre que ha anat ensenyant el cul a la natura gaire be tot el dia. Ell sabrà quines potinges es pren.!!!

I ja fa temps.....

SANT PAU DE LA GUARDIA 03 març 2018

La neu i l’aigua que ha caigut durant la setmana ens ha fet ser previnguts i triar be on anar per no acabar enfangats fins les aixelles, com d’altres cops ja ens ha passat. De fet per totes les pistes que hem rodat ens hi hem trobat tolls i això ha fet que alguns arribessin una mica “molls” a casa, res de l’altre món... El lloc d’esmorzar triat ha sigut Sant Pau de la Guàrdia, un lloc on els esmorzars els fan amb cadena, arribar i moldre i amb poqueta llum, així no veus clar el que menges. Per arribar-hi però, hem anat a donar un bona volta per Òdena, Maians, la granja de cargols a sota Castellfollit i Sant Pau de la Guàrdia. De tornada cap a la zona de Castellolí, La Pobla de Claramunt, dipòsits de Vilanova i cap a casa. Una sortida llarga per anar preparant l’especial de la setmana que be a Moià.

I ja fa temps.....

SANT PERE SALLAVINERA 24 febrer 2018

S’ha de tenir ganes de sortir amb el fred que feia, però que cony, és l’únic dia de la setmana que tenim per trobar-nos tots plegats i fer allò que ens manté en contacte, pedalar!!. El fred a les mans i els peus es un efecte impossible d’aturar, ja et poden vendre guants “super aïllants” i mitjons molt “calentons” que en tot cas minven la sensació de fred, però ni de bon tros t’escalfen. Sort que ha sortit el solet “ben d’hora, ben d’hora”, be no tant d’hora; a les vuit que és l’hora que te marcada ara. Amb ganes de fer uns quants kilòmetres hem decidit anar a La Pala, a Sant Pere Sallavinera, a veure l’Antonia, però fent la volta en sentit contrari al que estem acostumats. De sortida cap a Copons, sense passar per el riu no sigui que ens mulléssim els peus, direcció Prats de Rei i Calaf per arribar a esmorzar. Després de tornada, cap els ventiladors, Maioles, Can Roca i Igualada. Al final ha sortit un bon desnivell.

I ja fa temps.....

CAL MAGINET (TOUS) 17 febrer 2018

Les estadístiques diuen que feia 8 anys, mes o menys, que no repetíem aquest lloc per anar a esmorzar, Can Maginet. La volta per arribar-hi ha sigut considerable ja que no n’hi havia prou anar per la Censada, altrament calia donar més volta i de ben segur que l’hem donat, a les 9:00 encara estàvem a Montbui “poble”. A partir d’aquí hem anat buscant tota mena de corriols i a dalt de tot de la Censada ja hem agafat el que baixa fins a la Fou, llavors pista ja fins arribar a Cal Maginet. Després de l’esmorzar ha sigut l’hora d’anar encadenant corriols i corriols, veure el track, fins arribar a Igualada, gaire bé a les 15:00.

I ja fa temps.....

SANT JOAN DE MEDIONA 10 febrer 2018

Amb un dels dies “topefred” d’aquest hivern vàrem iniciar la sortida sense saber ben bé on aniríem a esmorzar, però que segur que quedaria a prop de l’eix de la C-15... De moment cap als dipòsits de Vilanova, Carme i, quan ja semblava que anàvem cap a Sant Pere passant per Sant Quintí, vàrem fer una finta al destí i se’ns va ficar al cap Sant Joan de Mediona. Cap allà a escalfar-nos. La gràcia del dia va venir després d’esmorzar: i si anem cap a La Llacuna? Sí, sí, guai! Anem-hi i tornarem donant una volta de collons. De collons? I tants collons... Després de guanyar tot el desnivell que dona de sí la contrada va i el sol va girant girant girant fins que de girats hi quedem nosaltres en veure que hem anat a petar a... Sant Joan de Mediona! Càsumcoi! El GPS no ho entenia i nosaltres encara menys! Llavors, com que per a tossuts nosaltres, per a fugissera La Llacuna i per a collons els nostres, vàrem arribar-nos fins a Rofes i, des d’allà, cap a Santa Maria de Miralles per a “pescar” la ruta de tornada de La Llacuna, què coi, que no fos dit!. A partir d’allà, desbandada i falta d’informació per a la crònica perquè el cronista va fotre el camp esperitat, que, si no, la grua se li emportava el cotxe amb motiu del carnestoltes. Per sort, la sang no va arribar al riu, vull dir que la grua no va arribar al cotxe.

Visca el rei Carnestoltes! 

CALELLA 03 febrer 2018

Primera sortida especial de l’any a Calella, terreny d’en Carles (cosí d’en Xavi). Com no podia ser d’altra manera uns hem sortit del 092 i d’altres de Barcelona, per trobar-nos tots plegats al parking del costat de la platja de Calella. Ha vingut a compartir la sortida en Xixarel.lo, l’amic del nostre Xavi, i en Carles, el cosí d’en Xavi i el guia de la sortida. Però bet aquí que aquest guia es una mica cabroncete, doncs ell amb l’excusa que feia molt de temps que no agafava la bicicleta, va i ens be amb una d’electrica i, com no podia ser d’altra manera, ens ha portat de cul tot el matí. El que per ell era una pujadeta, per nosaltres era ficar tota la traca i pulsacions a tope. Així doncs hem acabat rondinant tots plegats, ja que aquell terreny es un puja i baixa (ja veureu el desnivell acumulat), i algun tros fins i tot hem anat a peu, tant de pujada com de baixada. El que si que s’ho ha passat be es l’Armand amb les baixades per del circuit d’enduro que nosaltres també hem fet, d’un altre manera.

I ja fa un any................

RAJADELL 27 gener 2018

Avui si, avui tocava. Hem anat a Rajadell per uns indrets que gaire be no hi havíem passat mai. Una mica de pista fins Castellfollit, be un bon tros de pista fins Castellfollit, amb fred però sense gaire fang per anar agafant corriols i corriolets i tot sigui dit també una mica de carretera, fins arribar a Can Fontanellas. A partir d’aquí camí amunt, amunt fins travessar la serra i després baixar ja cap a Rajadell. Un bon esmorzar a Cal Miliu on els plats semblen més grans però noooo, semblen més grans perquè hi posen menys “teca”. De tornada per la “Z” fins a dalt el Cogulló, on hem tocat una mica de neu que encara quedava del dia abans. Sortida de uns quan kilòmetres i bon desnivell per anar fent boca per la sortida especial de la setmana que bé a Calella.