Quines ganes
de pedalar que tenen alguns membres d’aquesta colla. Mentre uns pensem on anar
a esmorzar sense fer molts de kilòmetres, d’altres en pensem la manera de fer kilòmetres i com més trencacames millor. El fet es que tot això ens ajuda a
mantenir-nos en forma i tornar-nos una mica més “joves”. De fet avui hem anat a
La Pala de Sant Pere Sallavinera a veure l’Antònia i quasi be que no la podem
ni saludar, sort que quan marxàvem ens l’hem trobat i així hem fet petar una mica la xerrada per recordar-nos de membres que ja no venen i de les seves
“dites” incomplertes.
Avui ens sentíem
tots bons, només ens faltava un dorsal penjat a la bicicleta per trobar-nos en
competició. El fet es que amb el track de la primera etapa de la Volcat ens hem
passat el matí donant voltes per la comarca. De sortida i amb un ritme de cursa
ja hem començat per un corriols que els hi hem perdut el traçat i ens hem fotut
dins un corriol-riera que no crec que sigui el camí correcte però que per fer
una gimcana podria anar d’allò mes bé. Corriol amunt, corriol avall ens ha
portat fins a Carme on hem recuperat una mica l’alè amb un bon esmorzar.
Després un altra vegada pujades i baixades fins Orpí, ens aquest moment ja portàvem
unes quants abandonaments ja sigui per obligacions familiars com per “jo ja en
tinc prou”, fins que ens hem trobat al començament de la pujada a la Censada i,
que bé, baixada fins arribar a casa. Collons quina 1ª etapa de Volcat !!!!.
Tant aviat
diem que anem aprop com que ens en anem lluny. Teníem intenció d’anar a Carme i
vàrem anar a parar a Sant Pere de Riudebitlles, ja em diràs tu com es menja això.
El fet es que com que no ho tenim clar a l’hora de sortir, doncs passa el que passa i després cal anar a buscar a la gent en cotxe. No obstant cal a dir que això
posa a la gent en forma, be això i alguna hora de spinning, oi?. Estigueu a la
guait, doncs s’estan preparant una sèrie de sortides per disfrutar d’allò més..
Avui hem aparcat les bicis i hem anat a tocar neu al Cogolló.
Ja tindrem temps de sortir demà.
Exactament
un mes després de la última sortida especial n’hem fet un altre, la del Catllar. Terreny pedregós, trenca-cames, amb pistes amples i infinitat de
corriols que es creuen entre ells tal ment com si fos una xarxa, això una xarxa
de corriols és el que hi ha en aquell indret. Algun turonet amb rampes curtes
però dures et deleiten amb unes vistes espectaculars.
Un curt
relat de la sortida podria ser: Arribada a l’hora prevista i sense problemes
per aparcar ja que a l’hivern a la platja només hi ha sorra. En Jordi Lamolla,
el xerpa de la sortida, ens ha sorprès amb un petit esmorzar a base de croissants,
xuixos de crema i cafè que ens hem pogut menjar al costat mateix de la platja.
Després hem començat la “visita” a Altafulla, castell inclòs, per començar a fer
corriols per la zona del Catllar, no sense que se’ns a travessés algun arbre i
algú anés per terra. Mentre fèiem els kms, lògicament, ens hem aturat a veure
el paisatge de la zona i també el pantà que per cert, com que no s'utilitza,
està molt vuit, una pedrera romana, la AP-2 que ara si, ara no, travessàvem i
la teníem a la dreta o a l’esquerra, la planta de reciclatge, i l’arribada per
la platja on més d’un a aprofitat per banyar-se. Traca final amb paella per dinar.
I ja fa un any....
Avui la
climatologia ens ha fet variar el plantejament de sortides que tenim establert,
com que a les 8 plovia, hem esperat a les 9, que no plovia, per fer la sortida
setmanal. De ben segur que trobaríem aigua i fang, es tenia que triar un lloc
no molt llunyà. El més adient era La Llacuna, perquè a més de poder-hi arribar amb
menys de dues hores, aquest matí ens han dit que hi havia caigut una mica de
neu. I es veritat, tant Montserrat com Les Agulles de Miralles i el Cim del
Castellar estaven ben blanquets de neu. De sortida ja hem perdut un membre, en
Josep Maria, per problemes amb el canvi, doncs de tant fang la trencat. Sort
que ha sigut només sortir, d’aquesta manera a pogut tornar a casa i vindre a
esmorzar en cotxe junt amb en Ferran. No cal a dir que els que hem anat en bici
ens hem trobat aigua i fang a dojo. Fins i tot en el pas del riu després de la
carretera de Carme ens hem hagut d’entornar i buscar una ruta alternativa dons
no era possible passar de l’aigua que baixava. La tornada per Rofes, Carme i
Collbàs l’hem fet sense tant de fang doncs el vent ho havia eixugat quasi tot. Hem
anat perdent membres en la tornada i els 4 que quedàvem al arribar a Vilanova
hem hagut de travessar altre cop el riu, però aquest cop amb bany inclòs, de
cap a peus. Ja us explicaran.
