Passades les 8 del matí van desembarcar el grup de Buticletaires de
Terrassa al pàrquing de la Petromiralles. Al mateix temps arribaven els
Talibans. L'organització ens va recomanar de portar frontal i el vàrem
utilitzar per gaudir de la cova de la Censada, que sorprenentment anava
engolint ciclistes i no en sortia cap ;-). De manera esglaonada i molt
tranquil·lament es va arribar a esmorzar on van deborar 45 botifarres a
cal Tiquets.Els ACA van marxar per la directa per ser a Igualada a
l'hora de dinar. Els buticletaires s'ho van agafar amb més calma,
gaudint de la font del Plà Novell i de les vistes de Can Feixes, encara
de clar es va arribar als cotxes.
Jordi Coma.
Al
company Jordi Comaposada no se li ha acudit altra dolenteria avui que
convidar a una (gran) colla de Terrassa a una excursioneta per l’Anoia… Ni curts ni peressossos ens hem trobat sobre les 8 al Petromiralles que hi ha a tocar del Rec i plegats (més aviat mal barrejats) hem orientat el hipieses
cap a La Llacuna, no fos que pujant per la Censada perdéssim algun
membre amb membre o algun membre sense membre. Com que calia donar
contingut a la sortida, el company Coma ha ordit una parada (sense
fonda, però amb fondo; fondo que, per cert, no hem trobat) a la Cova de
la Censada.
Hem aparcat les quaranta bicis a l’entrada de la cova i, talment fóssim el
De la Cuadra Salcedo, ens hem endinsat amb les lots cap al centre de la
terra. Impressionant el microclima de la cova: ni mica ni molla ni puça
del fred que a fora feia! I avall, avall, avall que hem anat tirant
tallant la foscor més absoluta amb els nostres potents feixos de llum. I
és que als ACA+terrassencs, res no ens atura. Bé, sí, la poreta i la
gana ens han fet sortir novament a l’exterior al cap d’una estoneta per a
adreçar-nos a tota castanya cap a Cal Tiquets. Allà sí que la cosa ha
agafat llum i color amb les seques amb botifarra i pa amb tomàquet. I
allà sí que cosa ha tirat avall avall, fins a trobar el cafè, vaja.
Les
persones responsables (és a dir els ACA) hem tornat a una hora decent
perquè fem veure que a casa ens esperen, però els de Terrassa s’han
tirat a la xerinola desenfrenada tan pròpia de les terres de La Llacuna i
sembla ser que a les cinc de la tarda encara no hi ha notícia del seu paraderu.
Es parla d’una abducció en massa orquestrada des de Sabadell; no és
segur que seguim informant al respecte perquè et tema s’ha tornat molt
perillós i no voldríem que als ACA se’ns relacionés amb els misteris del
Vallès Occidental, que dos es barallaven i el tercer va prendre mal...
Una cordial salutació als buticleters.
Màrius Mollà.
