DIA DE PLUJA 12/03

Avui dissabte de pluja, o sigui només toca esmorzar. La pregunta del dia ha sigut “on fan un bon entrepà de pernil ?” i hem acabat a Cal Anna del Bruch. Ah i avui hem arribat els primers.

Els de carretera varen començar la setmana passada i sembla que de moment van llençats dons tenim fotos, espero que continuï i podem veure els carreteros en acció ja que de moment no hi ha fotos del bar però tampoc se’ls veu pedalant.

ARGENÇOLA 05/03

Dissabte de Carnaval i ens hem disfressat de ciclistes, com sempre. Avui el Quim tenia ganes d’anar a Sant Guim però ja se sap, amb el Quim, pots anar a parar a Argençola i no perquè no sàpiga el camí sinó perquè l’hi agrada donar voltes i es fa tard per esmorzar. De totes maneres ha estat bé i a més sense voler hem anat al bar d’ Argençola on avui també esmorzen els de carretera i per això com que, apart de Carnaval, ves a saber perquè la coincidència, també es el de la diada del club Amics Ciclistes Anoia, doncs hem deixat al bar un calendari (el del ACA). Avui ens hem trobat a la “Queta” (la mare del Albert Balcells) passejant per els voltants de l’Espelt, dons té el Joan (el pare del Albert Balcells) enbitllat amb les bitlles catalanes voltant per aquests mons de Déu apallissant als rivals ja que es veu que ho domina bé això de “tirar” bitlles. Ens han dit que també foten uns esmorzars semblant als nostres. Doncs bé, ja tenim qui  ens podrà ensenyar a jugar a bitlles catalanes, quan no podem anar amb btt. 
Com que diumenge es el dinar del club, el "presi" ha deixat constància amb unes imatges.

PINEDES DE L'ARMENGOL 26/02

ABANS QUE RES, RECORDAR QUE DIUMENGE HI HA LA DIADA DEL CLUB.

******************************************************************************************

Sortida a Les Pinedes de l’Armengol al Bar aquell que has de prendre menjar amb la carmanyola, doncs si no els avises foten tanta teca que no te la pots acabar. El guia Ròmul ens ha portat fins a Can Feixes per un lloc nou que jo diria que té el mateix desnivell que la pujada que tothom coneix, però bé, al menys ha sigut més distret. Al arribar al Bar ens hi hem trobat al Siscu, que ha esmorzat amb nosaltres i al cap de una estona han aparegut dos ciclistes del Club Ciclista Abrera, que al final han reconegut a l’Anna, ves per on, ja que ens havíem trobat a Hostalets i un d’ells anava amb 7 o 8 noies i nosaltres érem l’Anna i 10 mascles. Ens han acompanyat fins a La Pobla de Claramunt i  ens han dit que possiblement vindrien algun dissabte, doncs nosaltres sortim sempre a les 08:00 del 092, tant si anem a Pinedes com a Castelloli i això els hi ha quedat apuntat. Quedi constància que els animem a que vinguin sempre que vulguin o puguin.

VALLFOGONA DE RIUCORB 19/02

Sortida especial a Vallfogona de Riucorb. A les 08:30 ja estàvem a la Fonda Fangara (del any 1924 i crec que els seus habitants eren de “Los Otros”) on hem esmorzat i després al acabar, cap allà a les 16:00, hi hem dinat. Hi han 5 trencacames que després s’ha pogut avaluar que val la pena fer les pujades per gaudir de les baixades per el mig del bosc. La primera baixada a veure com érem els corriols, la segona pujada se’ns ha entrebanca’t una mica dons el fastigós fang ens ha fet quasi engegar-ho tot a rodar, però ha pogut més l’empenta que la merda de fang i la baixada, potser la millor, la tercera en direcció a Conesa amb peraltes i fins i tot un túnel, la quarta ja érem els reis dels corriols i la cinquena ha sigut ja per deixar anar tota la tensió, ja que adrenalina no en quedava. El fang ens ha fet retardar bastant i al final quasi ens mullem, ja que ha sigut entaular-se i s’ha ficat a ploure, però llavors ja podia fer el que volgués, els cigrons, canalons, conill, galtes i pollastre se’ns ha posat de conya. Crec que a tothom l’hi ha agradat.

SANT SALVADOR DE GUARDIOLA 12/02

El matí a les 08:00 al 092, després de unes indecisions es decideix anar a Sant Salvador de Guardiola (Cal Paco) on casi, casi tu mateix t’has de servir. Com que era un volta que ja l’havíem fet d’altres vegades, hem decidit fer-la al revés de com normalment es fa, així té un altre al·licient, com per exemple, fer estiraments, jugar amb les càmeres o  perdre al Ricard. I ja que encara estic una mica “patata” i tinc la por al cos per lo de la clavícula, he enganxat la “Gopro” al nen Armand, amb ell si que fa pachoca.

***************************************

Aprofito per a recordar-vos que el dissabte 19 ens trobarem al Canaletes a les 7:30 amb els cotxes que entre tots puguem dur. Anirem a Santa Coloma de Queralt on esmorzarem i vogirem en una ruta fantàstica que els GPS ens ajudaran a cloure amb èxit. Després dinarem com a germans i farem xefla fins que ens vingui de gust.

Va bé? Si és el vostre desig afegir-vos a l’esdeveniment, feu-ho saber als nostres vocals: el gran Xavi Enrique i el gran Joan Ramis, per e-mail, carta, radio, TV, blog, colom missatger, telèfon, com vosaltres us vagi bé perquè aquí si que tothom hi és convidat.

SANT JOAN DE MEDIONA 05/02

Avui si, amb la clavícula no del tot arreglada, però després de 7 setmanes, el “mono” de btt no podia aguantar més. Sort que la colla m’ha esperat de tant en tant, dons a la primera pujada de la Censada ja estava “apajarat”. La sortida, a Sant Joan de Mediona on he pogut provar el nou material, tot i que cal millorar l’enfoc. Avui en Màrius fa d'escriptor i col.labora en la crónica.

*****************************

Nens i nenes, amb frase del dia inclosa (pura filosofia de la vida): "Les coses són així, van com van, hi ha el que hi ha i… et trobes el que et trobes".

Joan Ramis, ben tornat a l’activitat; una simple clavícula no pot pas amb ell.

Joan Balcells, això sense tu no és el mateix... que ho sàpigues.

Cris, tu nous manques...

En Quim i l’Anna ens han pagat el beure perquè ja són un any mes experimentats en tot allò que toquen! Per molts anys, company i companya!

Salut!

Màrius Mollà

EL BRUCH (un altre cop) 29/01

M'he compromès, jo la pajarera, a escriure el text de la sortida d'aquest cap de setmana... primer dir-vos que cada vegada m'agrada més la 'afició de sortir amb BTT, tot i que m'haig de llevar molt d'hora, que passo molt fred tan als peus com als dits de les mans, que baixo per caminots que a vegades penso " ai mare meva" però tot i així m'està agradant.... el millor però són els esmorzars... tan pels nostres estómacs com per les animalades que s'arriben a dir.... però molt en el fons sé que us aprecieu "molt en el fons,.....eh". Anècdota de la sortida: l'enrrabiada del Xavi Enrique ( no sé per què...??¿¿)
Vistes: veure les muntanyes de Montserrat enfarinades....
Sensacions: la boira que sortia dels troncs dels arbres....
i les putes pujades que no s'acaben mai....
Recorregut: camí cap al Bruc recordant la història del timbaler.... esmorzar a ca l'Anna i tornada per La Pobla de Claramunt...
i la feliç trobada del grup ( dissidents i no dissidents, lesionats i mandrosos..... )
per què el blog perduri!

Salutacions,
Cristina Balcells