SANT MARTI DE TOUS, 29 novembre 2025

Com cada any per aquestes dates, la UEC organitza la “Cursa de l'esquiador”. Nosaltres, com que no hi anem a competir, aprofitem per fer-la un altre dia, al nostre pas i amb el nostre tarannà per gaudir-la d’una altra manera. De vegades la fem sencera, d’altres fem els trossos que més ens agraden i la comencem i acabem allà on ens vagi bé. Aquest any el recorregut ens encaixava doncs comença a Sta. Margarida de Montbui i passa per Tous, lloc molt adient per parar-se a esmorzar. I així ho hem fet fins al punt que, a l'Ateneu de Tous i a l’hora d’esmorzar, trobar-nos als Bttrus que estaven repassant el circuit. El circuit és com de costum un puja i baixa per anar agafant trialeres. Circuit, tot sigui dit, més propi per bicis elèctriques que per humanes. No sé si ho tenen ben entès això de què és una cursa popular. Nosaltres l’hem fet a la nostra i quan ens ha semblat adient l’hem acabat en el punt que ens ha semblat.

CARME, 22 novembre 2025

Avui hem tingut una sortida amb “incidències”. Només començar el canvi electrònic s’ha quedat sense pila i la solució adoptada de canvi de bicicleta ja ens ha fet demorar temps. Com que volíem anar a Carme, hem hagut de retallar la ruta, i tant i tant hem retallat que hem arribat a esmorzar més d’hora que mai. Això sí, fent corriols i trialeres. Ens hem decidit per esmorzar al Bar Pubill i l’hem encertat, és més, també hi anirem per l’esmorzar de Nadal perquè es menja més que bé i la “sala-reservat” que hi ha és perfecte per fer xerinola. Després d’esmorzar i amb la panxa plena volíem continuar la ruta tot pujant el corriol cap a Orpí però, vet aquí la sort, que hi havia batuda de senglars i el pas estava restringit. Apa doncs, cap a Orpí per carretera i després sense complicacions anar a buscar la Censada, i avall que fa baixada fins a Igualada. Anem preparant el cos, que d'aquí a un mes arribarà el tió carregat de regals.

EL BRUC, 15 novembre 2025

Dissabte 15 de novembre, a les 08:00 en punt, els Tossuts d’Igualada van arrencar des del seu punt habitual amb un objectiu clar: pedalar fins a El Bruc i descobrir nous racons amb paisatge de tardor. La ruta, plena de bones pedalades i rialles, va portar el grup fins al famós “pont de pedra”, un indret que no deixa indiferent.

Aquí va arribar el moment de la veritat: qui seria prou valent per creuar-lo sobre la bici? El més agosarat ho va fer amb estil, mentre la majoria van preferir la seguretat d’anar a peu. I, com sempre, hi va haver qui va mirar des de la distància, patint més pel vertigen que per les cames.

Després de tanta emoció, tocava recuperar forces. El grup va gaudir d’un esplèndid esmorzar a Ca l’Anna del Bruc, on la qualitat i l’amabilitat van fer que ningú volgués marxar. Entre entrepans, cafès i anècdotes, la jornada va acabar amb la sensació que, un cop més, els Tossuts saben combinar esport, natura i bona companyia com ningú.

DIA DE PLUJA, 8 novembre 2025

Dades oficials de la AEMET per l’estació d’Igualada el 8 de novembre de 2025:

• Precipitació total 00-24 h: 10,8 mm 

• Precipitació entre 00-06 h: 1,1 mm; entre 06-12 h: 9,7 mm; i 0 mm a les franges 12-18 h i 18-24 h.

CALAF, 1 novembre 2025

Dissabte, 1 de novembre. Dia de Tot Sants. Els TOSSUTS, aquest coll d’amics que cada dissabte desafien el rellotge i la gravetat sobre rodes, van decidir fer ruta cap a Calaf, on se celebrava la Fira de la Carbassa. El matí va començar amb la clàssica indecisió tossuda: “Tirem cap a la dreta o cap a l’esquerra?” I com no podia ser d’altra manera, la indecisió va acabar amb el Jordi estès a l’asfalt, amb un autocar de línia aturat just al darrere. Per sort, ni càmeres ni ferides, només una mica de perplexitat i moltes rialles. La ruta, escollida amb bon criteri i esperit aventurer, va pujar per Jorba i Prats de Rei, amb paisatges de tardor que convidaven a pedalar sense pressa. A Calaf, la Fira de la Carbassa ens va rebre amb exemplars que superaven els 500 kg. Mira que s’ha de ser mal estudiant per acabar cultivant monstres així! També hi havia moniatos de mida bíblica, cols que semblaven paraigües i tot el reguitzell de fruits d’hivern, barrejats amb el tradicional mercat dels pagesos dels dissabtes. L’esmorzar va ser una altra aventura. Vam entrar en un bar rònec, d’aquells on el calendari encara marca 1970 i el cafè es serveix amb nostàlgia. Allà vam fer honor a la festivitat amb panellets del Forn de Cabrianes, que vam complementar—sense cap mena de vergonya— amb xurros i moscatell. Sí, xurros! Perquè els TOSSUTS no entenem de normes gastronòmiques, només de gana i bon humor. I sort que no va reeixir la idea de comprar el pollastre a l'ast per matar la gana. La tornada va ser ràpida, cap amunt fins als molins de vent i després  les cames en mode descens. Vam caure cap a Igualada com fulles de tardor, lleugers i contents. Una jornada de pedal, carbasses gegants, esmorzars surrealistes i amistat tossuda. I com sempre, amb ganes de repetir.

by 👤Josep M.