Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s'acosta i, quan sereu deslliurats, tingueu ben present no aturar-vos. Això és un paràgraf de la lletra d’una cançó d’en Lluís Llach, avui sembla que nosaltres l’hem volgut imitar anant lluny, encara molt més lluny. L’objectiu era anar a Sant Antolí i l’hem complert de bon tros, llàstima que el bar, regentat per la Hipe (la que abans estava a Sant Guim) fa vacances i, lògicament i per aquest mateix motiu, l’hem trobat tancat. Aquesta ha sigut l’explicació del fet que la ruta d’avui hagi sigut mixta, part muntanya i part carretera. És més, avui es pot dir que hem seguit, fil per randa, una altra estrofa de la mateixa cançó. “Quan surts per fer el viatge cap a Itaca (digues-li Sant Antolí), has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences”.