COPONS, 31 maig 2025

Quin dissabte el d’avui!. Volíem anar a Calaf i hem acabat a Copons. La història ha sigut que, tot fent una calor de “collons”, l’organitzador de rutes (que si continua així l'hi traurem el càrrec) havia planejat una nova ruta per anar a Calaf fent un corriol no conegut per la majoria de mortals, entre ells nosaltres, amb el ple convenciment de què arribaríem a esmorzar a una hora decent. Fins a Copons tot marxava sobre rodes (mai més ben dit), una vegada passat el poble i després d'una pujada empinada com la Torre Eiffel hem trobat el començament del corriol del dia, i allà ha aparegut la història del dia. Anar tirant, anar tirant i com que ja ens costa una mica contar, ens hem descomptat i hem perdut un membre, que ja sabem que li agrada caminar, però tampoc es tracta d'enviar-lo a caminar sol. Ha agafat un trencall que no tocava, és clar que no sabia per on havíem tirat els altres, i això l’ha portat a fer una ruta tot solet per les muntanyes de la contrada sense saber on anava a parar. Després d'unes quantes trucades per telèfon ens ha pogut enviar la localització i com que estava tan amagat i ja portàvem més temps parlant per telèfon que anant en bici, s’ha decidit rectificar la ruta i deixar estar Calaf per anar a Copons, molt més a prop i amb moltes més garanties que ens poguéssim retrobar amb el “perdut” (el Josep M.). I així ha sigut, feia una estona que ens havíem entaulat que ha aparegut el “perdut”, hem esmorzat juntets i després ruta rebuscada cap Igualada, no sigui que arribéssim massa d’hora!

SANT QUINTI DE MEDIONA, 24 maig 2025

Tenint en compte que ha sigut una primavera amb força pluges… cosa que no estàvem gens acostumats darrerament, algú se li va ocórrer que calia veure i comprovar com estaven les Deus de Sant Quintí. Un lloc ple de fonts i grutes on hi brollava aigua de 23 fonts arrenglerades, essent un lloc ideal per passar l’estiu a l’ombra dels arbres i amb la frescor de les aigües brollant a dojo! (això passava antigament; ara...no ho sabíem). De ben segur que rajaven amb abundància, i calia ensenyar aquest petit racó de món a qui encara ho desconeixia.  Quina... sor-pre-sa! Quina... decepció! No raja ni un trist rajolí, les aigües estan estancades i no corre l’aigua pel rierol. El que hi ha és un parc amb tirolines i activitats muntades per als més menuts (la qual cosa no és per al nostre grup Tossut). Arribats aquí, amb les panxes que ja roncaven feia estona... calia prendre la decisió d’esmorzar al bar que acabava d’obrir o anar una mica més lluny. Hi havia poca confiança... però calia donar-los una oportunitat. La gana apretava i això sí que és cosa sèria. Ens vam arriscar! La veritat sigui dita... vam esmorzar la mar de bé, estrepans molt bons i els plats ben nets van quedar. No vam fer postres, però el preu... el més barat de la temporada! Converses i debats interessants van esdevenir, opinions naturalment respectades però diverses van acabar d’arrodonir la sortida del dissabte. Quan un ho passa bé el temps passa volant... i això ens va passar, que se’ns feien les “quinientas” i encara estàvem pedalant de tornada per Sant Joan de Mediona. Sort que algunes “velles=belles glòries” saben dreceres per tornar prou ràpid a Igualada! 

FONOLLOSA, 17 maig 2025

Per no perdre el costum avui també hem començat la ruta a 2/4 de 8. La setmana passada es va plantejar el repte d’anar a Fonollosa, per si no havíem fet prou quilòmetres, i dit i fet a Fonollosa de pet. Aquest dissabte ja havíem planejat d’arribar alhora per esmorzar i també a dinar, perquè uns quants teníem dinar de “germanor” als magatzems del Josep Cuadros i no era qüestió d’arribar a deshora. Per anar a Fonollosa vàrem agafar el camí més recte tot pujant els molins i després deixar-nos caure cap a Castellar, una vegada allà només quedava tornar a remuntar la carena de l’altra costat de la C-25 per anar a petar a Fonollosa. Un bon esmorzar i una tornada ràpida i desmembrada, ja que uns quants vàrem agafar la pista asfaltada de Castellar cap a Castellfollit, i altres encara van allargar una mica pel Clot del Grau. Això sí, ens vàrem assegurar que a l’hora programada estiguéssim asseguts a la taula dels “Tapilles ACA històrics”.

Salut.

 

GUISSONA, CERVERA, LA PANADELLA, 10 maig 2025

Fer una sortida amb btt de més de 100 kms amb sortida i arribada a Igualada no és molt normal, però aquesta era una idea que ja feia temps que s'estava madurant al cap d’algú. Hem sortit una mica més d’hora per guanyar temps, i la veritat és que no ens ha fet gaire mandra. Això sí, avui el restaurant ens el guardàvem per dinar, o sigui que ha sigut qüestió de portar l'entrepà fet des de casa i ens l'hem menjat tot just hem arribat a Guissona. Una vegada esmorzats hem fet una visita pel centre del poble per encarar després direcció cap a Cervera, que l’hem passat ràpid, ràpid, ja que volíem anar a dinar a La Panadella sense que ens passés l’hora. A algú més que altres aquest tros de ruta se li ha fet “durilla”, però hem recuperat forces per continuar, no pel carril bici no, sinó per passar per Argençola, no sigui que acabéssim massa sencers.

CASTELLFOLLIT DEL BOIX, 03 maig 2025

Avui teníem diverses opcions tot i que no hi havia res previst. El Wikilokero no hi era i era qüestió d’aprofitar-ho. Al final, i sense discutir gaire, hem anat a Castellfollit del Boix, el poble del Ramon. Han tornat a obrir el Centre Social i calia anar a l’estrena per tastar el tipus d’esmorzar que fan. L’anada no ha tingut gaires sorpreses, a part de la visita als ànecs i les fonts, i el Ramon s’ha portat bé, ara ve la tornada ha sigut recaragolada i amb un al·licient nou, visita al saltant d’aigua que no té res d’envejar a alguns del Pirineu. Sembla mentida i ens hem hagut de fregar els ulls i pessigar-nos per assabentar-nos que no era un somni. Refot quina quantitat d’aigua i aquí al costat de casa, bé una mica més lluny, però pels de Castellfollit al costat de casa. I cal dir també que la ruta de tornada ha tingut de tot, pista, corriols, salta'ns d’aigua i bicicleta a l’esquena, com no podia ser d’una altra manera fent la ruta el Ramon.