La tendència ens arrossega i continuem amb celebracions. Avui, que de fet no ens ho esperàvem, l’Anna ens ha sorprès a tots proposant una sortida-visita a un pesebre “ocult”. Es veu que el fan cada any uns familiars, el qual hem pogut comprovar en veure que el llibre de dedicatòries es remuntava cap al 2020, tot deixant-hi la nostra petjada també de la mà del nostre Tossut Màrius. Com podeu veure val la pena anar-hi. Per fer la ruta, l’aproximació ens l’ha fet el Jordi i el Xavi que han aprofitat per portar-nos a veure també el Tió d’una d’aquestes colles que van en bici i tenen aquesta mania-afició de posar aquesta figura al mig del bosc. Esmorzar al Pla de Rubió i després unes quantes voltetes més per anar al Caprabo a menjar un panettone per acabar-ho de rematar. Ah!! i segur que no s’acaben les celebracions perquè la setmana que ve és vigília de Reis, i és clar que ho haurem de celebrar!!
Avui era un dia especial, ha sigut el dia d’anar a buscar el Tió i celebrar les festes que venen amb tots els Tossuts. Ens hem trobat al lloc habitual de sortida i de la mateixa manera que els 3 Reis d’Orient segueixen l’Estrella, nosaltres seguíem el track que ens havia d’ajudar a trobar el Tió. I no cal dir-ho però el track tenia de tot, pujades, baixades i enredades. I a punt d’arribar a esmorzar, vet aquí que ens l’hem trobat (el Tió). Aquest any portava un carretó carregat de cervesa “Tossura”, la cervesa dels Tossuts. Una vegada aconseguit el primer objectiu, que era trobar el Tió, i sense més preàmbuls hem anat pel segon objectiu, que era ni més ni menys que esmorzar i repartir regals, (algun personalitzat). I que contents ens hem quedat amb tota la xerinola que hem muntat De tornada encara hi ha hagut temps de rematar la festa al bar del Caprabo on s’ha repartit una ampolla de vi “Tossut” i el calendari 2025 de rigor, això sí, només pel qui té lloc per penjar-lo.
Un dia fred i gris que ens ha deixat veure, de bon matí, una imatge del Castell de La Pobla de Claramunt impossible de passar de llarg sense aturar-se a contemplar. El lloc decidit per esmorzar ha sigut el Bruc i la ruta decidida per anar-hi una mica més rebuscadeta que les habituals. Can Macià i una mica de carretera per anar a passar pel polígon de Castellolí i pujar amb bici i a peu, ja que la pujada té el seu, fins a Cal Brugués. Això d'anar amb bici i a peu ho dic perquè, normalment la ruta habitual és pel camp de tir, però avui hem anat a buscar el camí que hi ha una mica més amunt per la carretera que, després de travessar el riu ja s’enfila amunt, amunt, amb unes rampes impossibles de descriure. Hem arribat al Bruc per la pista que passa pel costat de l'antiga fàbrica de biguetes i que ara és de fustes. La tornada l'ha liderat el Ramon, ja que el Jordi tenia compromís i ens ha deixat per anar de pressa per carretera (sempre hi ha algú que ho fa això), i ha triat passar per la vauma de Can Solà, la més gran de la comarca. Un tros del camí de Sant Jaume (que ha costat una mica de trobar) i degut a l'hora que era quan hem passat per Castellolí hem agafat carretera fins a Igualada. I la setmana que ve si, ara sí que anirem a trobar el Tió. Aquest any en un lloc diferent que Mas del Tronc.
Fa molt de temps……
Avui hem escalfat una mica els “motors” fent una ruta una mica exigent per anar a esmorzar a La Pala de Sant Pere Sallavinera. El matí es presentava fred tot arribant a dalt de l’estaca, als molins, la boira i el vent han creat expectatives d'un dissabte amb climatologia adversa. Arribar de pressa a La Pala per esmorzar no vol dir que no et rondinin per no haver trucat, sort que l’Antònia encara ens té una mica de carinyu. Bé doncs a la tornada, amb una volta de collons per Calaf, Prats de Rei i Copons, no ens hem lliurat d’un vent que en molts trossos el teníem de cara i com que el nostre xerpa s’ha equivocat un parell de vegades i s’ha hagut de fer un bon tros de carretera, el vent allà era encara més emprenyador. I d'aquí a 15 dies, a fer cagar el tió. Què vam fer fa 10 anys?
