STA COLOMA QUERALT, 27 setembre 2025

Avui, poca cosa a explicar. A més els he deixat abans de l'esmorzar. O sigui que quatre fotos i res més.

EL BRUC, 20 setembre 2025

Això ja “funciona” un altre cop, ara ja tornem a ser una “bona” colla. I per celebrar-ho (a més a més de l’aniversari del Xavi) ens hem arribat a un dels llocs predilectes dels Tossuts, a Ca l’Anna del Bruc. Per la Vall de Sant Feliu i enllaçant un que altre corriol mig perdut, hem passat per Sant Pau de la Guàrdia i Can Massana, on hi hem trobat gent fent de punt d’avituallament per una caminada que venia de molt lluny. De l’esmorzar no cal dir res, doncs a part d'ajudar a fer de cambrers a repartir begudes i moscatell, el menjar sempre és prou bo. El detall del dia ha sigut trobar-nos allà mateix, al poble del Bruc, una exposició de cotxes una mica especials. Cotxes tunejats com a discoteques mòbils. Un ambient bastant diferent del de les bicicletes. La tornada pel restaurant del Bruc i per sobre el túnel, on encara se sentia la música, per anar cap a Castellolí i, amb alguna rebolcada fruit de l’estrès psicodèlic, arribar a Igualada.

CAPELLADES, 13 setembre 2025

Avui també hem sigut poquets, tot i que havíem pronosticat d’anar a fer una ruta que l’hi diuen Juràssic. Es tracta d'anar fent corriols per la zona de Vilanova d’Espoia i la font del bosc. Ara, està clar que abans s'havia d’arribar a aquella zona o sigui que la sortida s’allargava, i per aquest i per algun altre motiu l’hem hagut d’escorçar. Per acabar-ho d’adobar hem anat esmorzar a Capellades, ja que dos membres, xerrant, xerrant els hem perdut i per fer-ho fàcil ens hem retrobat prop d’on estàvem, que no era altre que Capellades. Això si els trossos de corriols que hem fet els hem gaudit molt.

SANT ANTOLÍ, 06 setembre 2025

Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s'acosta i, quan sereu deslliurats, tingueu ben present no aturar-vos. Això és un paràgraf de la lletra d’una cançó d’en Lluís Llach, avui sembla que nosaltres l’hem volgut imitar anant lluny, encara molt més lluny. L’objectiu era anar a Sant Antolí i l’hem complert de bon tros, llàstima que el bar, regentat per la Hipe (la que abans estava a Sant Guim) fa vacances i, lògicament i per aquest mateix motiu, l’hem trobat tancat. Aquesta ha sigut l’explicació del fet que la ruta d’avui hagi sigut mixta, part muntanya i part carretera. És més, avui es pot dir que hem seguit, fil per randa, una altra estrofa de la mateixa cançó. “Quan surts per fer el viatge cap a Itaca (digues-li Sant Antolí), has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences”.